El TEDH és l'òrgan jurisdiccional encarregat de vigilar que els drets i les garanties previstes al Conveni Europeu o als seus Protocols siguin respectats pels Estats membres.
Per això, el TEDH atén tres tipus de qüestions:
El Tribunal també compta amb una funció interpretativa en el marc del Consell d'Europa, i pot emetre, a sol·licitud del Comitè de Ministres, opinions consultives sobre qüestions jurídiques relatives a la interpretació del Conveni Europeu i dels seus Protocols.
El TEDH està format per 47 jutges, un per cada estat membre del Consell d'Europa. Aquests són elegits per l'Assemblea Parlamentària d'una llista de tres candidats proposats pel mateix Estat. Cada jutge o jutgessa actua de forma individual i independent –no representa el seu Estat– durant els 9 anys que dura el mandat, sense possibilitat de renovació.
Els 47 jutges integren de forma rotatòria els quatre òrgans del TEDH:
Qualsevol persona física, organització no governamental o grup de particulars pot presentar una queixa o demanda individual si es considera víctima d'una violació per part d'un Estat membre dels drets o garanties reconeguts al Conveni Europeu o als seus Protocols.
Per tal que el Tribunal de Drets Humans pugui intervenir, cal que la víctima hagi acudit, prèviament, als mitjans jurisdiccionals de l'Estat en qüestió. Un cop esgotades les vies internes, el termini per interposar la demanda és de 4 mesos, que es comptabilitzen a partir de la data en què es notifica la decisió interna definitiva (en general, la decisió o sentència de la jurisdicció més alta).
El procediment és escrit i l'examen del Tribunal és gratuït. La representació lletrada és obligatòria a partir de la notificació de la demanda al govern implicat. Un cop rebuda la queixa, el Tribunal examina si és admissible, és a dir, si compleix una sèrie de requisits formals (com el compliment del termini o l'esgotament de les vies internes de recurs). Si alguna de les condicions no es compleix, la demanda és rebutjada, sent aquesta resolució definitiva. Si la demanda és declarada admissible, el Tribunal mitjana perquè les parts (víctima i Estat) arribin a un acord amistós. Si no és possible, el Tribunal analitza la qüestió de fons, és a dir, determina si hi ha hagut o no una violació del Conveni Europeu i/o dels seus Protocols i dicta sentència.
Més informació sobre el procediment de les demandes individuals
Les sentències del Tribunal són de compliment obligat per a l'Estat demandant, a qui se li exigeix prendre les mesures necessàries (siguin de caràcter polític, judicial o legislatiu) per reparar la violació i assegurar que no es torni a produir. El Comitè de Ministres del Consell d'Europa és l'encarregat de vigilar el degut compliment de les sentències dictades pel Tribunal.
D'altra banda, la interpretació que el Tribunal fa del Conveni Europeu en les sentències té valor interpretatiu per a tots els Estats, malgrat no ser part en un procés determinat. Per tant, la jurisprudència del Tribunal ha d'impregnar la legislació i les polítiques públiques de tots els països que integren el sistema.
Amb la seva jurisprudència, el Tribunal ha fet del Conveni Europeu un instrument viu, ampliant els drets garantits en aquest i fent possible la seva aplicació en situacions que resultaven imprevisibles en el moment de la seva adopció.