Sistema universal de protecció dels drets humans
Mecanismes no convencionals
Els mecanismes extraconvencionals o no convencionals són aquells instruments de protecció dels drets humans que no s’han creat en virtut de tractats internacionals, sinó mitjançant resolucions adoptades pels òrgans de Nacions Unides amb competència en la matèria.
Existeixen tres mecanismes d'aquest tipus: els procediments especials, el procediment de denúncia i l'Examen Periòdic Universal.
Es tracta d’òrgans impulsats des del Consell de Drets Humans -integrat per 47 Estats membres- amb l’objectiu de promoure els drets humans entorn de qüestions o temes concrets de drets a escala mundial (mandats temàtics) o, bé, per examinar la situació en determinats països o territoris (mandats geogràfics). Els Estats tenen l'obligació genèrica de cooperar amb aquests òrgans, els quals compten amb el suport logístic de l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (ACNUDH).
El mandat pot recaure sobre una persona (que rep noms diversos, com per exemple: relator especial, representant especial del Secretari General o expert independent) o sobre un grup de persones (grups de treball).
Aquests procediments especials són de summa importància, ja que permeten controlar que els estats respecten els drets humans, tot i no ser part de tractats internacionals en la matèria. A més, no imposen requisits rigorosos d'admissibilitat a l'hora de rebre les queixes procedents de víctimes de violacions o coneixedors d’aquests abusos.
Per al compliment de la seva comesa, els titulars de mandats disposen de tres instituts:
- Desplaçaments a països: es realitzen visites, sempre en missió oficial, per a obtenir informació i verificar el grau de compliment dels drets humans.
- Recepció de denúncies / crides urgents: es reben denúncies de violacions específiques de drets humans de qualsevol persona o grup de persones que al·legui ser víctima i/o tingui coneixement fidedigne o directe.
- Informes: s’elaboren escrits on queda plasmat el resultat del seu treball durant les visites als Estats o es descriu el grau d'aplicació de les recomanacions proposades, i informes anuals que presenten davant el Consell.
El procediment de denúncia és confidencial, i el seu objectiu és el d'abordar quadres persistents de violacions manifestes i recentment provades de drets humans i de les llibertats fonamentals que es produeixin en qualsevol part del món (no sols en Estats membres de l'ONU) i en qualsevol circumstància.
Les denúncies poden ser presentades per una persona o un grup de persones que afirmin ser víctimes de violacions de drets humans i llibertats fonamentals, o que tinguin coneixement directe i fidedigne d'aquestes vulneracions.
L'avantatge d'aquest procediment és que permet presentar denúncies davant d’abusos de drets humans que es produeixen en qualsevol lloc del món. No obstant això, la seva finalitat no és respondre una per una les denúncies individuals que reben, sinó detectar possibles quadres greus de violacions sistemàtiques dels drets humans per tal de donar-ne una resposta. A més, el procés es caracteritza per ser lent i polititzat, donat que les denúncies són tractades per òrgans formats pels mateixos Estats.
Es tracta d'un mecanisme mitjançant el qual el Consell revisa periòdicament el compliment de les obligacions en matèria de drets humans de tots els Estats membres de Nacions Unides, conforme els principis d'universalitat i igualtat de tracte.
L’Examen Periòdic Universal és un informe en el qual consten les actuacions del procés d'examen, les conclusions i/o les recomanacions.