Sistema universal de protecció dels drets humans
Inici
Actualment l'Organització de les Nacions Unides (ONU) ocupa un paper central en la promoció i la protecció dels drets humans. Entre les seves funcions es troba l'adopció de tractats internacionals que estableixen estàndards universals en la matèria i l'habilitació de mecanismes de protecció dels drets humans (tant convencionals com extraconvencionals), donant lloc al sistema universal.
La Carta de les Nacions Unides, signada el 1945 i que dona origen a l'ONU, introdueix l'obligació de l'organització i dels Estats membres de promoure els drets humans i les llibertats fonamentals. Com a resultat, el 1948 es va elaborar la Declaració Universal de Drets Humans (DUDH): l'instrument base de drets i llibertats fonamentals, en què s'estableixen la igualtat i la prohibició de la discriminació i es detallen els drets específics dels quals totes les persones són titulars.
Tot i això, la Declaració no té caràcter jurídic obligatori. Per comptar amb normes vinculants és necessari adoptar tractats internacionals que reconeixin drets i fixin obligacions per als Estats. Des del 1948, en el marc de les Nacions Unides s'han desenvolupat nou tractats. Cada tractat compta amb un òrgan de vigilància propi que vetlla pel seu compliment. Són els anomenats comitès.
Els estats s'adhereixen voluntàriament als tractats, de manera que per donar resposta a les vulneracions de drets comeses per països no signants, s’han d’anar implementant mecanismes de protecció de naturalesa no convencional (és a dir, no creats per tractats).
En el marc de les Nacions Unides existeixen dues tipologies de mecanismes d’observació, cooperació, assessoria i vigilància dels drets humans, oberts a la participació de la societat civil.
Els mecanismes no convencionals o extraconvencionals, de naturalesa política i diplomàtica, deriven de negociacions i acords polítics entre els Estats membres en el si del Consell de Drets Humans. Són tres els mecanismes extraconvencionals que hi ha al sistema universal de protecció dels drets humans: els procediments especials, el procediment de denúncia i l'Examen Periòdic Universal. Tots els estats membres de l'ONU tenen l'obligació de sotmetre's a aquests instruments.
Els mecanismes convencionals, de naturalesa jurídica, provenen d’òrgans (comitès) que tenen competències per exigir, vigilar i determinar la responsabilitat internacional d'un Estat davant de l'incompliment de les seves obligacions. Es tracta d'instruments que s'estableixen en els tractats internacionals de drets humans amb l'objectiu de controlar que els Estats respecten i compleixen les disposicions. Cada tractat compta amb un comitè de vigilància integrat per persones expertes independents.
Tant en els mecanismes convencionals com els extraconvencionals, els Estats tenen l'obligació de sotmetre's a avaluacions periòdiques per revisar i analitzar els problemes, els avenços, els reptes i, en general, l'estat dels drets humans als seus respectius territoris.
Espanya, com a membre de les Nacions Unides, ha ratificat els principals tractats de drets humans, amb l'única excepció de la Convenció Internacional sobre la Protecció dels Drets dels Treballadors Migratoris i de les seves Famílies (1990). Aquests pactes generen obligacions per a totes les administracions de l'Estat, que són les següents:
- Incorporar a la legislació els drets humans i els estàndards de protecció consagrats als tractats.
- Rendir comptes davant dels comitès responsables dels tractats i del Consell de Drets Humans.
- Reparar les víctimes en cas de violació.
De manera periòdica Espanya és examinada per òrgans diversos sobre el compliment de les seves obligacions en matèria de drets humans i rep recomanacions al respecte.
La participació en aquests mecanismes constitueix una potent eina d'incidència internacional que permet a la societat civil denunciar vulneracions i proposar aspectes de millora.
L'IDHC, com a entitat amb estatut consultiu, participa en aquestes revisions en col·laboració amb altres organitzacions.
Des de l'IDHC oferim assessorament a persones defensores, entitats i institucions que vulguin participar en els diferents mecanismes internacionals de protecció dels drets humans.
Contacta’ns a institut@idhc.org i explica'ns el teu cas.