Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH)

El TEDH és l'òrgan jurisdiccional encarregat de vigilar que els drets i les garanties previstes al Conveni Europeu o als seus Protocols siguin respectats pels Estats membres.

Per això, el TEDH atén tres tipus de qüestions:

  • Demandes individuals de persones sota la jurisdicció d'un Estat membre que consideren que s'ha vulnerat algun dret reconegut al Conveni Europeu o als seus Protocols. 
  • Demandes interestatals iniciades per un Estat membre contra un altre perquè considera que algun dret o garantia previst en el Conveni Europeu o els seus Protocols ha estat vulnerat per aquell Estat. 
  • Opinions consultives plantejades per Alts Tribunals dels Estats membres respecte de la interpretació o aplicació dels drets i llibertats definits al Conveni Europeu o als seus Protocols. Espanya no ha acceptat de moment aquesta competència del Tribunal recollida al Protocol 16.

El Tribunal també compta amb una funció interpretativa en el marc del Consell d'Europa, i pot emetre, a sol·licitud del Comitè de Ministres, opinions consultives sobre qüestions jurídiques relatives a la interpretació del Conveni Europeu i dels seus Protocols.

Funcionament i composició

El TEDH està format per 47 jutges, un per cada estat membre del Consell d'Europa. Aquests són elegits per l'Assemblea Parlamentària d'una llista de tres candidats proposats pel mateix Estat. Cada jutge o jutgessa actua de forma individual i independent –no representa el seu Estat– durant els 9 anys que dura el mandat, sense possibilitat de renovació.

Els 47 jutges integren de forma rotatòria els quatre òrgans del TEDH:

  • Jutge únic (1 jutge): rebutja les demandes clarament inadmissibles. En cas de dubte, pot optar a remetre la demanda al comitè de tres jutges per valorar-ne l'admissibilitat.
     
  • Comitès (3 jutges): examina l'admissibilitat de la demanda en els casos en què el jutge únic presenta dubtes. Algunes vegades, pot passar que la demanda sigui atribuïda des d'un principi al comitè perquè es tracta d'una situació individual idèntica a altres plantejades i resoltes fermament amb anterioritat, segons la jurisprudència consolidada del Tribunal.
     
  • Sales (7 jutges): si la demanda s'admet i no es tracta d'un cas repetit, es conforma una sala que pot optar per resoldre sobre el fons de la qüestió (analitzar si hi va haver violació o no segons el que disposa al Conveni Europeu i/o els seus Protocols), o bé remetre la demanda a la Gran Sala.

    Es traslladen a la Gran Sala aquelles qüestions greus que fan referència a la interpretació del Conveni Europeu o els seus Protocols, o aquells casos en què la solució d’una qüestió pot portar a una contradicció respecte a una sentència dictada amb anterioritat pel Tribunal.

    Qualsevol de les parts pot recórrer la sentència de fons dictada per una sala, encara que la gran sala no estigui obligada a admetre aquest recurs.
     
  • Gran Sala (17 jutges): les demandes poden arribar a aquest òrgan mitjançant dues vies: remissió directa per part de la Sala o, bé, per recurs emès per alguna de les parts contra la sentència dictada per la Sala. Les sentències de la Gran Sala són sempre definitives.

Més informació sobre la composició del TEDH

Demandes individuals: procediments d'accés

Qualsevol persona física, organització no governamental o grup de particulars pot presentar una queixa o demanda individual si es considera víctima d'una violació per part d'un Estat membre dels drets o garanties reconeguts al Conveni Europeu o als seus Protocols.

Per tal que el Tribunal de Drets Humans pugui intervenir, cal que la víctima hagi acudit, prèviament, als mitjans jurisdiccionals de l'Estat en qüestió. Un cop esgotades les vies internes, el termini per interposar la demanda és de 4 mesos, que es comptabilitzen a partir de la data en què es notifica la decisió interna definitiva (en general, la decisió o sentència de la jurisdicció més alta).

El procediment és escrit i l'examen del Tribunal és gratuït. La representació lletrada és obligatòria a partir de la notificació de la demanda al govern implicat. Un cop rebuda la queixa, el Tribunal examina si és admissible, és a dir, si compleix una sèrie de requisits formals (com el compliment del termini o l'esgotament de les vies internes de recurs). Si alguna de les condicions no es compleix, la demanda és rebutjada, sent aquesta resolució definitiva. Si la demanda és declarada admissible, el Tribunal mitjana perquè les parts (víctima i Estat) arribin a un acord amistós. Si no és possible, el Tribunal analitza la qüestió de fons, és a dir, determina si hi ha hagut o no una violació del Conveni Europeu i/o dels seus Protocols i dicta sentència.

Més informació sobre el procediment de les demandes individuals

Jurisprudència i aplicació de sentències

Les sentències del Tribunal són de compliment obligat per a l'Estat demandant, a qui se li exigeix prendre les mesures necessàries (siguin de caràcter polític, judicial o legislatiu) per reparar la violació i assegurar que no es torni a produir. El Comitè de Ministres del Consell d'Europa és l'encarregat de vigilar el degut compliment de les sentències dictades pel Tribunal.

D'altra banda, la interpretació que el Tribunal fa del Conveni Europeu en les sentències té valor interpretatiu per a tots els Estats, malgrat no ser part en un procés determinat. Per tant, la jurisprudència del Tribunal ha d'impregnar la legislació i les polítiques públiques de tots els països que integren el sistema.

Amb la seva jurisprudència, el Tribunal ha fet del Conveni Europeu un instrument viu, ampliant els drets garantits en aquest i fent possible la seva aplicació en situacions que resultaven imprevisibles en el moment de la seva adopció.