Sistema africà de protecció dels drets humans

Comissió

La Comissió Africana de Drets Humans i dels Pobles és l’òrgan creat per la Carta de Banjul amb l’objectiu de supervisar i controlar el compliment dels drets humans a l’’Àfrica. Aquest organisme, creat el 1986 amb l'entrada en vigor de la Carta, és l'encarregat de rebre i avaluar els informes periòdics dels estats, així com de les comunicacions i queixes individuals i interestatals (entre estats) davant de presumptes violacions dels drets humans recollits a la Carta.

Com hem esmentat, aquest és el principal òrgan amb què compta la Unió Africana per garantir els drets humans. No obstant això, cal tenir en compte que la Comissió no té facultats judicials, per tant, la seva capacitat dinfluència és limitada entre els estats membres.

Està composta per onze membres escollits entre personalitats africanes de màxima reputació, conegudes per la seva gran moralitat, integritat, imparcialitat i competència en matèria de drets humans i dels pobles, i l’experiència legal dels quals es valora positivament. No es pot incloure més d'un comissionat per Estat membre.

Els seus integrants són elegits en votació secreta per l'Assemblea de Caps d'Estat de la Unió Africana, d'una llista de persones proposada pels Estats signants de la Carta de Banjul. La seva durada al càrrec és de sis anys, amb possibilitat de reelecció.

La Comissió està facultada per exercir tres funcions principals

Promoció
  • Realitzar estudis i investigar problemàtiques en matèria de drets humans i dels pobles al continent.

  • Organitzar seminaris, simposis i conferències.

  • Difondre informació.

  • Encoratjar les institucions nacionals i locals interessades en els drets humans i dels pobles.

  • Fer recomanacions als governs.

  • Formular principis i establir normes destinades a resoldre problemes legals relatius als drets humans i dels pobles.

Per dur a terme aquestes tasques, la Comissió es val de Relatories i Grups de Treball, com ara la Relatoria Especial sobre Llibertat d'Expressió i Accés a la Informació o el Grup de Treball sobre Indústries Extractives, Medi Ambient i Violacions de Drets Humans a l'Àfrica.

Protecció

Les funcions de protecció dels drets humans i dels pobles que exerceix la Comissió es basen a rebre informació per part d'Estats membres, institucions, ONG o qualsevol individu sobre presumptes violacions de drets, sigui mitjançant denúncies interestatals o individuals.

A més, els Estats integrants de la Carta Africana han de fer arribar a la Comissió els seus informes periòdics.

Vegem aquestes funcions detalladament:

  • Informes periòdics: els Estats han de presentar cada dos anys un informe sobre les mesures legislatives i d’altra índole adoptades per tal de donar efecte als drets i les llibertats reconeguts i garantits per la Carta Africana.

    El procediment consisteix en l'elaboració de l'informe per part de cada Estat basant-se en la Guia per a la Presentació d'Informes Diaris Nacionals, la revisió i l'examen del document per la Comissió i, finalment, l'enviament de recomanacions a l'Estat en qüestió.

  • Denúncies interestatals: es tracta de queixes remeses per un Estat a la Comissió al·legant una violació per part d'un altre Estat a les disposicions de la Carta Africana.

    Els Estats que vulguin presentar una denúncia interestatal tenen dues opcions: fer un primer toc d'atenció a l'Estat que presumptament ha violat un dret recollit a la Carta o, bé, remetre la denúncia directament a la presidència de la Comissió, al secretariat general de la UA i l'Estat implicat.

  • Denúncies individuals: consisteixen en comunicats que, a diferència de les denúncies interestatals, són remeses per individus a la Comissió davant de la sospita de violacions de drets humans i dels pobles efectuats per Estats integrants de la Carta Africana.

A diferència dels sistemes europeu i interamericà de protecció de drets humans, la Carta de Banjul no estableix un termini determinat per presentar un cas davant de la Comissió. Exigeix, únicament, que les denúncies siguin trameses a l'òrgan en qüestió dins un període de temps raonable des del moment en què s'esgoten els recursos locals.

Igual que la Cort, la Comissió també té competències preventives. Això li atorga la facultat d'adoptar mesures provisionals per evitar danys irreparables a persones en cas de gravetat o urgència.

Interpretació
La Comissió també té facultats per interpretar les disposicions de la Carta de Banjul a petició de qualsevol estat membre, institució de la UA o organització africana reconeguda per la UA.