Pla de Drets Humans de Catalunya
Autoria: Estructura de Drets Humans de Catalunya (direcció)
Extensió: 196
Editorial: Estructura de Drets Humans de Catalunya
Data publicació: Gener 2019
L’Estructura de Drets Humans de Catalunya, formada pel Síndic de Greuges i l’Institut de Drets Humans de Catalunya, presenta en aquest document el primer Pla de drets humans de Catalunya. Catalunya ha tingut, des de la restauració de la democràcia, polítiques públiques de drets humans i mesures més o menys disperses tendents a assolir-los, però no és fins ara que es presenta un pla amb mesures sistematitzades adreçades a assolir el gaudi més alt de drets humans i llibertats fonamentals.
El Pla vol ser un instrument de planificació de polítiques públiques i estableix un seguit d’accions concretes i mesurables que s’haurien d’aplicar entre el 2020 i el 2023, amb la finalitat de millorar la promoció i la protecció dels drets humans al nostre territori. S’hi identifiquen els actors que tenen incidència en materia de drets humans, les seves funcions i els seus deures. D’una banda, els titulars de drets (totes les persones que habiten i poden arribar a habitar a Catalunya); d’altra banda, els titulars de responsabilitats (aquestes mateixes persones, que, a més de tenir drets, també tenen deures, incloent-hi les famílies, les empreses, les organitzacions no governamentals, els sindicats, les esglésies, les escoles, etc.), i, finalment, els titulars d’obligacions (les diverses administracions públiques i el mateix Parlament).
Aquest pla no hauria estat possible sense una participació intensa de la societat civil. En la diagnosi de l’estat dels drets, en l’elaboració dels informes de cadascun dels drets i en les àgores de debat, la societat civil ha cregut que els valors inherents als drets humans són una eina indispensable per gestionar la convivència social. Així, treballant des del rigor, amb la participació de persones i entitats expertes en matèria de drets humans, i fent una diagnosi de les fortaleses, les febleses i les mancances en aquests àmbits, el Pla innova per adaptar les realitats dels drets humans a les necessitats del segle XXI.
Atès el context de regressions en matèria de drets humans que pateixen les societats occidentals, fins i tot la complexa i contradictòria situació de drets fonamentals a Catalunya, amb representants polítics i socials a la presó, es podria posar en qüestió si aquest és el moment d’impulsar un pla nacional de drets humans. Considerem que justament, per tot això, ara més que mai, és el moment. El moment per reivindicar les lluites de generacions anteriors, el moment de revertir el menysteniment d’alguns grups socials, el moment de defensar una concepció mestissa i feminista dels drets humans que ens permeti concebre’ls com una eina d’emancipació i de transformació social. En suma, el moment de deixar de fer polítiques amb els drets humans i passar a fer polítiques de drets humans