Intel·ligència artificial i drets humans: es necessiten mútuament?

En parlar de la relació entre drets humans i intel·ligència artificial (IA), el més comú actualment és preguntar-se com la IA afecta els drets humans. De fet, hi ha un grup concret de drets humans que constantment s'assenyala com el més exposat a aquestes afectacions; per tant, la seva protecció en la governança i la regulació de la intel·ligència artificial es considera prioritària. És el cas de la privacitat i la protecció de dades, la llibertat d'expressió i l'accés a la informació, la igualtat i la no-discriminació.

El que menys ens hem preguntat és si els drets humans necessiten la intel·ligència artificial. És a dir, si cal disposar de la IA per exercir alguns o tots els nostres drets humans, perquè és aquí on el nombre de drets humans susceptibles d'estar afectats per la intel·ligència artificial s'ampliaria, ja que no només estaríem parlant de temes entorn de les dades, sinó que es podria incidir en el gaudiment, exercici i garantia d'altres drets.

Així, per exemple, necessitem la intel·ligència artificial per garantir el dret a l'habitatge? Necessitem la IA per exercir la llibertat de circulació? Necessitem la IA per exercir i garantir l'accés a la justícia? La resposta a aquestes preguntes, si es pensa en la pretesa universalitat dels drets humans, no és senzilla, i difícilment pot ser absoluta en sentit positiu o negatiu. L'article planteja diferents reflexions sobre aquestes qüestions.