Informe Sahel: una dècada marcada per la inestabilitat en la triple frontera
Autoria: Iván Navarro Milián (investigador principal) i Alba Dosta Valdés (investigadora col·laboradora)
Extensió: 69 pàgines
Editorial: Escola de Cultura de Pau
Data publicació: Juliol 2022
Al gener de 2022 es va complir una dècada des de l’esclat de la guerra en el nord de Mali que ha tingut efectes devastadors per a les poblacions de la regió. La crisi en un inici situada en el nord de Mali s’ha anat regionalitzant, amplificant els seus efectes en diferents països de la regió.
A Mali la violència s’ha anat desplaçant del nord a les regions del centre i sud, afectant en l’actualitat a tres quartes parts del territori. Així mateix, les dinàmiques de violència s’han estès a l’oest de Níger i al nord i est de Burkina Faso. També en aquests anys altres països de la regió del Golf de Guinea s’han vist afectats, registrant-se episodis violents a Benín, Costa d’Ivori, Togo o Ghana. El deteriorament continu de la situació de seguretat ha generat que actualment la regió s’enfronti a una crisi multidimensional: de seguretat, política, humanitària, econòmica, mediambiental, etc.
En deu anys de violència al voltant de 20.000 persones han perdut la vida; més de 2,5 milions de persones s’han vist obligades a desplaçar-se forçosament de les seves llars; la regió enfronta una greu crisi humanitària i d’inseguretat alimentària; s’han denunciat múltiples violacions dels drets humans; la regió afronta una important crisi de governança amb múltiples cops d’estat registrats; etc. El present informe té com a objectiu presentar una petita radiografia de la crisi a la regió des del seu inici en 2012 fins a l’actualitat (juny 2022) que permeti entendre el seu origen, dinàmiques, actors i impactes.
1. Introducción
2. Orígenes y causas de la eclosión de la violencia en la región
2.1. Las causas de las rebeliones árabe-tuareg en el norte de Mali
2.2. Las 4 rebeliones tuareg y sus procesos de paz.
3. La evolución de las dinámicas de la violencia
3.1. La crisis del norte de Mali
3.2. Ampliación de la guerra al centro de Mali
3.3. La regionalización de la violencia
3.4. Crisis de gobernanza: golpes de Estado
4. Los actores armados irregulares
4.1. Grupos armados árabe-tuaregs en el norte de Mali: actores y evolución
4.2. Actores con agendas yihadistas: Coaliciones internacionales en el Sahel
4.3. Milicias comunitarias y grupos de autodefensa
5. La gestión del conflicto
5.1. La respuesta centrada en la seguridad
5.2. La construcción de la paz
6. Impactos de la violencia
6.1. Impacto en la pérdida de vidas humanas
6.2. Desplazamiento forzado y crisis humanitaria
6.3. Vulneración de derechos humanos
7. Conclusiones
Crisi de seguretat global: dimensions, impactes i propostes d'acció
Aquesta publicació és part d'un projecte conjunt de l'IDHC, l'ECP i la periodista Patricia Simón, que té per objectiu aprofundir en els factors que amenacen la seguretat global, a través de la recerca, la formació i la documentació periodística.
El Sahel s'ha convertit en una de les regions més violentes i violentades del món i entendre la crisi multidimensional i multicausal que travessa ajuda a entendre bona part de les dinàmiques que encoratgen els conflictes en actiu del món.
L'informe nodrirà les jornades sobre Crisis de seguretat global: dimensions, impactes i propostes d'acció que tindran lloc al novembre 2022. De la mà de persones expertes de diferents àmbits i disciplines, a través d'un format interactiu, que inclou vídeoponències i webinars en directe, les jornades es plantegen com un espai per al debat i la reflexió crítica sobre els diferents components que afecten la seguretat global, els seus vincles, reptes i les propostes per a fer-li front des de la societat civil, posant el focus en la situació al Sahel Occidental i Ucraïna.
| CURSOS |
|---|
|
43è Curs anual de drets humans
01/01/1970
|
|
VII Jornades Formatives per a la Defensa Jurídica del Medi Ambient
01/01/1970
|