Guerra al Iemen: responsabilitats saudites, complicitats europees

Des de l’any 2015 els nivells de violència han escalat de manera significativa al Iemen. Al març d'aquest any, Aràbia Saudita va decidir posar-se al capdavant d'una coalició militar amb la finalitat de restablir el govern d’Abdo Rabbo Mansour Hadi, deposat mesos abans pel grup armat iemenita conegut com els  al-houthistes i acusat per Riad de ser un “proxy” de l'Iran. D’aleshores ençà, el conflicte armat s'ha complicat a causa de la implicació de múltiples actors i la projecció d'interessos regionals i internacionals en la disputa. La guerra ha tingut efectes devastadors en la població; ha provocat milers de víctimes civils i ha arrossegat el país a una crisi humanitària d'enorme magnitud, considerada en l'actualitat com la més greu de tot el món. Els últims cinc anys, Nacions Unides i diverses ONG humanitàries i de drets humans han advertit contínuament sobre els greus abusos perpetrats en el marc del conflicte armat a Iemen per part de diversos actors i han assenyalat expressament la coalició internacional liderada per Aràbia Saudita per la seva responsabilitat en atacs contra la població civil iemenita. Malgrat aquests antecedents, diversos estats europeus, inclòs l'espanyol, han mantingut la seva política de venda d'armes al regne, contravenint disposicions de normatives nacionals, europees i el Tractat Internacional de Comerç d'Armes.

El present informe de la Escola de Cultura de Pau, e Centre Delàs d’Estudis per la Pau i l’Institut de Drets Humans de Catalunya analitza les dinàmiques del conflicte armat al Iemen, la implicació saudita i les seves conseqüències; exposa la continuïtat dels fluxos d’armes tot i les nombroses denúncies d’abusos i ofereix una sèrie de recomanacions a governs europeus i a l’espanyol. Les evidències exigeixen un urgent canvi en la política europea i espanyola i l'adopció de mesures concretes i contundents per a frenar les vendes i transferències d'armes a l’Aràbia Saudita, afavorir la desescalada de la violència, promoure sortides polítiques al conflicte i assistir de manera immediata les ingents necessitats humanitàries del país.