Querella pel Projecte Castor

El passat 21 de febrer de 2018 es va presentar la querella criminal pel Cas Castor que l’Observatori del Deute en la Globalització, XNet i l’Institut de Drets Humans de Catalunya vam presentar a l’Audiència Nacional. La querella s’interposa contra un gran nombre d’alts càrrecs tant públics com privats amb la voluntat d’evidenciar les responsabilitats compartides de PP i PSOE en el fracàs d’un projecte milionari que pot ser que s’acabi pagant amb diner públic.

Al web www.casocastor.net, expliquem detalladament els motius de la querella interposada pels possibles delictes de prevaricació, frau a l’administració pública i malversació de cabals públics.

La plataforma i les seves anomalies

La plataforma Castor pretenia ser un magatzem de gas a un antic jaciment petroler. La infraestructura va paral·litzar la seva producció després dels microterratremols que es van produir a una zona que mai havia tingut activitat sísmica.

La querella té entre d’altres, l’objectiu de frenar la indemnització de 1.400 milions €, que ascendeix a 2.420 milions € amb interessos, i que es pretén pagar amb diner públic. La indemnització a l’empresa ESCAL UGS es deu a la clàusula per “dol” o “negligència” inclosa al contracte que es va signar amb l’administració pública per la que s’havia de retornar el valor de les instal·lacions. Aquesta clàusula és anòmala en aquest tipus de contractes.

La plataforma es trobava situada en aigües terrenys de les províncies de Castelló i Tarragona. Quan la Generalitat de Catalunya va demanar adoptar majors cauteles davant de la seva creació, la ministra de Foment Magdalena Álvarez Arza va permetre una correcció al Real Decret 638/2007 de "las Capitanías Marítimas y los Distritos Marítimos”, que modificava els límits entre la Comunitat Autònoma de Catalunya i la província de Castelló. D’aquesta manera la plataforma va quedar íntegrament en territori de la Generalitat Valenciana, governada per Francisco Camps, que no es va interposar en la seva construcció.

Actors implicats

La querella s’interposa contra Florentino Pérez, president de la constructora ACS i accionista majoritari de la mercantil ESCAL UGS; els exministres d’Indústria, Comerç i Turisme Joan Clos Matheu (PSOE), Miguel Sebastián Gascón (PSOE) i José Manuel Soria López (PP); les exministres de Foment Magdalena Álvarez Arza (PSOE) i de Medi Ambient i Agricultura Elena Espinosa (PSOE); l’exsecretari General d’Energia del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, Ignasi Nieto Magaldí; l’exconseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Vivenda de la Generalitat Valenciana, Juan Gabriel Cotino Ferrer; i el president de la mercantil ESCAL UGS Recadero Del Portro Gómez.

La querella es va presentar als jutjats Centrals d’Instrucció de l’Audiència Nacional per ser òrgan competent en els casos de defraudacions que produeixin o puguin produir greu repercussió a la seguretat del tràfic mercantil, de l’economia nacional o un perjudici patrimonial a una generalitat de persones al territori de més d’una Audiència.