Què motiva i impulsa la feina en defensa dels drets humans a Catalunya
Infància desatesa, persones aturades o en situació d’explotació laboral, gent sense sostre, discriminació, exclusió social, tràfic de persones, violència de gènere. Reconeixes aquests problemes? Formen part de la teva realitat, de la realitat que t’envolta?
Probablement, i lamentablement, la teva resposta és afirmativa.
A Catalunya es produeixen diàriament vulneracions dels drets humans però també són moltes les persones i col·lectius que es dediquen a fer-li front. Les qüestions abans mencionades són només algunes de les que afronten les persones i entitats que han estat reconegudes amb el Premi Solidaritat. Un guardó que des de 1987 reconeix a persones, col·lectius i entitats que es dediquen a la defensa dels drets humans a Catalunya. I al que podeu fer arribar les vostres propostes de candidatura fins al proper 10 de desembre.
La feina d'aquestes persones no només millora la nostra realitat sinó que el seu esforç i compromís ens inspira a seguir treballant i mobilitza i involucra el seu entorn en la defensa diària pels drets humans. És per això que els hem volgut preguntar què va motivar la seva activitat, què els va impulsar a dedicar-se activament a la defensa dels drets humans. Petites grans històries del(s) Premi Solidaritat.
La construcció d’una nova societat
Alguns dels guardonats amb el Premi Solidaritat comencen la seva activitat a les dècades del 70 i 80, amb el fi de la dictadura i els primers passos de la democràcia. Aquest és el cas de Justícia i Pau (Premi Solidaritat 1992), que va sorgir a iniciativa de l'Església, impulsada per gent compromesa a "treballar per promoure el respecte a la dignitat transcendent de tots els éssers humans, i per construir una societat justa i en pau".
En el mateix context, comença a treballar Manel Pousa (Premi Solidaritat 2007), més conegut com a Pare Manel, que recorda "quan als anys 70 inicio les meves visites a presons". Des de llavors el religiós es va dedicar a la integració dels col·lectius més marginats de la societat, en especial els presos. En Pare Manel considera que la seva tasca es fonamenta en "la meva manera d'entendre la vida, el que jo considero l'humanisme que s'identifica amb la meva fe cristiana".
Una dècada abans, als anys 60, inicia la seva trajectòria el sindicalista Àlvar García Trabanca (Premi Solidaritat 2011). "La lluita en la defensa dels drets humans ha sigut sempre una constant en la meva vida", ens explica l’Àlvar, un defensor dels drets sindicals durant la dictadura, a més d’haver participat tota la seva vida d’un bon nombre d'entitats socials. "Jo he estat dues vegades en la presó de Barcelona però he estat sempre per la lluita pels drets humans", comparteix amb orgull.
Als finals de la dècada dels 80, neix a Barcelona la Fundació Banc dels Aliments (Premi Solidaritat 2010) que des de llavors posa a disposició de persones sense recursos aliments donats per empreses. "El Banc dels Aliments persegueix i actua perquè cada persona pugui exercir el seu dret d'accés a una alimentació suficient, segura i saludable", explica el seu president Eduard Arruga.
Infància i joventut
Als carrers de Sant Boi de Llobregat va sorgir la Fundació Marianao (Premi Solidaritat 2005) en 1985 amb l'ocupació d'un immoble i la demanda d’equipaments i de serveis públics per la joventut del barri de Marianao. "La iniciativa sorgeix de persones que des del voluntariat social lluiten per la defensa dels drets de la infància, de la joventut, i busquen alternatives als greus problemes que pateixen els infants i els joves", recorda el president de la Fundació, Xavier Pedrós.
El benestar i els drets de la infància és l’ideal pel qual treballen molts altres guardonats pel Premi Solidaritat. "La meva preocupació ha estat sempre el respecte dels drets humans dels infants", ens explica Jordi Cots, Premi Solidaritat 2008. Ara jubilat, Jordi ha dedicat la seva vida al reconeixement dels drets de la infància des de diferents àmbits, el jurídic com a advocat, amb la seva participació en nombroses associacions educatives i des del Síndic de Greuges, doncs va ser el primer adjunt al Síndic per a la defensa dels drets dels nens (1997-2004). "Els drets de l'infant reforcen els drets humans en general", ens aclareix.
Des d'un altre àmbit i amb eines molt diferents, Pallassos Sense Fronteres (Premi Solidaritat 2005) va néixer per portar alegria i somriures a nens i nenes afectades pels conflictes, en favor del "dret de la infància refugiada a riure". Darrere d'això, que pot semblar molt senzill, volen "enfortir la capacitat de resiliència i superar millor els traumes ocasionats pels conflictes bèl·lics i les catàstrofes naturals", ens relaten des de Pallassos Sense Fronteres.
Persones estrangeres
L'Associació Noves Vies, últim Premi Solidaritat 2015, va ser creada per un grup de persones que, de manera informal, defensaven individualment els drets dels menors immigrants a Catalunya. Van començar a treballar junts i de forma coordinada quan van detectar que les vulneracions dels drets dels menors no acompanyats que arriben a Catalunya “és una realitat que queda impune i per la que cal actuar", ens expliquen des de Noves Vies.
L’atenció i preocupació pel que passa arreu del món va impulsar la Coordinadora d'ONG Solidàries de les Comarques Gironines i l'Alt Maresme (Premi Solidaritat 2013). "Hi havia molta inquietud per fer cooperació amb els països empobrits, des dels municipis", ens explica Pau Lanao, president de la Coordinadora. L'entitat sorgeix en els anys 90 quan "començava també a haver-hi una forta immigració de persones de fora de l'Estat, acompanyada d'una greu vulneració dels seus drets laborals o a un habitatge digne", relata.
La vulnerabilitat especifica de les dones immigrants és el centre d’actuació d’Adoratrius. A partir de la seva atenció a aquestes dones en situació d’exclusió, l'organització va detectar que era necessari donar resposta a una realitat molt concreta i molt greu: les dones víctimes del tràfic d'éssers humans amb fins d'explotació. Des d'Adoratrius ens relaten que van crear el programa SICARcat (Premi Solidaritat 2014) com "una resposta a les demandes d'un col·lectiu emergent, a una realitat social particular i a una forma de violència de gènere on es produeix una greu violació i vulneració dels drets humans".
Premi Solidaritat 2016
Aquestes són algunes de les històries que ha volgut reconèixer i visibilitzar durant aquests anys el Premi Solidaritat, històries darrere de moltes de les conquestes de drets a les nostres societats.
En l’edició d’enguany, el Premi Solidaritat vol seguir retent homenatge la feina, l’esforç i el compromís de persones i entitats imprescindibles en la lluita pels drets humans a Catalunya. Recordeu que és possible presentar candidatures pel Premi Solidaritat de l’Institut de Drets Humans de Catalunya 2016 fins al 10 de desembre.
A poc a poc, anirem coneixent més i més històries del(s) Premi Solidaritat.
| Enllaços relacionats |
|---|
| Convocatòria per enviar candidaturas al Premi Solidaritat 2016 |
| CURSOS |
|---|
|
Resposta col·lectiva davant les vulneracions de drets en la protesta
25/02/2017
|
|
Dones i conflictes: violència sexual i mecanismes de protecció internacional (3a edició)
30/06/2017
|