L’IDHC participa al VI Congrés “?Tiempo de los Derechos” amb una taula sobre el disseny i la implementació de Plans Nacionals de Drets Humans.

El 4 i 5 de novembre l’Institut de Drets Humans de Catalunya ha participat al sisè congrés de la xarxa “Tiempo de los Derechos” on s’han discutit temes com democràcia, la discriminació o les qüestions etico-jurídiques de la intel·ligència artificial, la robòtica i la biogenètica.

L’Institut de Drets Humans ha organitzat una de les sessions d’aquest congrés, que portava per títol: Disseny, elaboració i implementació de Plans Nacionals de Drets Humans. La sessió, dirigida per David Bondia, president de l’IDHC, ha debatut sobre els models de plans de drets humans de Catalunya y Madrid, com a exemples de bones pràctiques per a garantir la promoció i compliment dels drets humans en diferents nivells administratius.

La sessió ha començat amb l’exposició d’Itziar Ruiz-Giménez, professora de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Madrid i una de les persones que va participar en l’elaboració del Pla de Drets Humans de l’Ajuntament de Madrid. Ruiz-Giménez ha destacat que l’objectiu del Pla no només la seva elaboració sinó aconseguir fer transversal l’enfocament de drets humans en tota l’acció de govern. Per això, el disseny d’aquest ha tingut molt en compte les possibilitats pressupostàries i competencials de l’Ajuntament així com els terminis dels cicles polítics, per poder així incloure les mesures del pla tant als pressupostos com als plans operatius de l’Ajuntament.

Ruiz-Giménez també destaca que el Pla de Drets Humans de Madrid es va fer de manera participativa, comptant amb la participació d’entitats socials i de personal de l’Ajuntament i incorporant a tot el pla un enfocament de gènere i interseccionalitat. Per acabar va destacar els principals reptes del pla a Madrid: la dependència d’aquest al cicle polític, la dificultat d’aplicar les propostes del pla als serveis externalitzats per l’Ajuntament i la recollida de dades que permeti tenir uns indicadors de compliment del pla efectius.

Jaume Saura i Núria Camps han estat els encarregats de presentar el Pla de Drets Humans de Catalunya, que es troba en la fase final d’elaboració. Saura, adjunt al Síndic de Greuges de Catalunya, ha explicat la importància de l’Estructura de Drets Humans en l’elaboració del pla. L’Estructura, formada pel Síndic de Greuges, l’IDHC i un consell assessor d’experts, s’ha encarregat d’elaborar el pla, que s’emmarca en els Plans d’Acció de Drets Humans, basats en la resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides a la de 1993, i que són un instrument perquè els governs compleixin amb les seves obligacions en drets humans.

Saura ha explicat les fases del Pla de Drets Humans de Catalunya, que ha constat d’una fase de diagnosi i una fase participativa amb més de 100 àgores per tot el territori. Els resultats obtinguts s’han plasmat en sis blocs i 32 objectius, que s’hauran d’acompanyar d’un mecanisme de seguiment del pla.

Núria Camps, professora de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals a la Universitat de Lleida, ha parlat de la seva participació al Pla de Drets Humans de Catalunya com a experta en la fase de diagnosi. En la seva intervenció ha presentat les etapes seguides durant la redacció dels informes temàtics encarregats a diversos experts, que van resultar en la diagnosi de drets prèvia al procés participatiu.

Respecte al Pla de Drets Humans de Catalunya, Saura i Camps han detectat també diversos reptes com ara la construcció d’indicadors que permetin fer un seguiment del pla o el fet de poder aconseguir que un cop s’acabi, el 2024, el segueixin més edicions i no es quedi només en aquesta prova pilot.

Finalment Helena Castellà, membre de la Junta de l’IDHC, ha presentat la relatoria de comunicacions d’aquesta sessió. Només es va presentar una comunicació a aquesta sessió, que portava per títol “Indicadors i plans nacionals de drets humans: oportunitats y experiències a Europa” i que abordava la importància d’aquests dos mecanismes per a promoure i protegir els drets humans i analitzava com poden contribuir els indicadors a la millora dels plans de drets humans, a la vegada que aquests plans poden ajudar a la implementació d’un sistema d’indicadors.