L’IDHC i altres ONG envien les seves preocupacions al comitè DESC

El passat dilluns 1 de febrer, diverses organitzacions, entre elles l’IDHC, van enviar una llista de temes amb l’objectiu que siguin tingudes en compte en el proper examen que el comitè realitzarà a Espanya. La finalitat d’aquest document és que les qüestions esmentades siguin tractades per l’estat espanyol a l’informe que ha de presentar el 18 de maig de 2017 i incloses a l’examen del Comitè DESC posteriorment. En aquest context, l’IDHC, juntament amb Asociación Pro Derechos Humanos de España, Cáritas, Comisión Española de Ayuda al Refugiado, Comisiones Obreras, Federación de Asociaciones para la Defensa y Promoción de los Derechos Humanos, Médicos del Mundo y Observatori DESC han presentat la llista de temes que consideren rellevants en l’àmbit del PIDESC. 

En concret, l’IDHC considera importants els següents temes: 

Drets sexuals i reproductius i igualtat i drets de les dones: Temes que ja van ser motiu de preocupació a les observacions del Comitè per l’Eliminació de totes les formes de discriminació per la Dona (CEDAW pel seu acrònim en anglès).

Dret a participar en la vida cultural: Espanya incompleix les seves obligacions recollides al PIDESC referents a assegurar el dret de tota persona a conèixer i comprendre la seva pròpia cultura i la d’altres, a través de l’educació i la informació, al mantenir una política d’impunitat que nega sistemàticament els drets que assisteixen a les víctimes dels crims contra la humanitat comesos durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. 

Habitatge: En el marc de l’actual crisi econòmica el problema de l’habitatge és quelcom que ha d’adreçar-se en vista del nul avenç d’ençà l’últim examen del Comitè DESC a Espanya el 2012. A més, per l’IDHC, es fa de vital importància tractar el tema de la pobresa energètica atesa la situació d’emergència social que ha repercutit en les necessitats bàsiques per un habitatge adequat com són els subministraments energètics. 

Educació: En el marc de les retallades pressupostàries en educació que han impactat negativament en la qualitat de l’ensenyament i davant l’augment de les taxes universitàries dificultant l’accés a l’educació terciària de manera meritòria,  cal promoure el dret a l’educació amb la finalitat de desenvolupar la personalitat i atendre els valors de la societat democràtica i participativa, com a motor de progrés individual i social. 

Salut: Es considera d’especial rellevància davant la manca d’una anàlisi de les conseqüències que han tingut les retallades pressupostàries sobre la qualitat del sistema de salut, sobretot sobre els col•lectius més vulnerabilitzats. A més de la problemàtica exclusió de les persones estrangeres en situació administrativa irregular del sistema de salut.

Economia solidària i ocupació decent: A causa de l’empitjorament de les condicions de treball i de la precarietat laboral que atempten contra la dimensió de qualitat del dret al treball. A més, tal com recollien les observacions finals de la CEDAW, la diferència en les condicions laborals entre homes i dones és encara marcada. 

Pobresa i exclusió severa, vulnerabilitat, serveis socials bàsics: Important davant l’augment de la pobresa, causant una exclusió social severa i vulnerabilitzant col•lectius que es troben exclosos dels serveis socials bàsics.

Migracions i Estrangeria. Asil. Discriminació. CIE: És important per l’enduriment de la política migratòria i de les condicions per demanar asil que han ocasionat la vulnerabilització del col•lectiu immigrant. La vulneració als drets humans que suposen els CIEs privant de llibertat a persones que han comés una falta administrativa.

Tràfic d’éssers humans: En vista de la necessitat d’ampliació a altres col•lectius més enllà del tràfic per explotació sexual.

Cooperació internacional: En un context d’unes retallades de pressupost de quasi un 80% durant els últims anys, és necessari garantir la disponibilitat de fons per a polítiques de cooperació al desenvolupament i que siguin assumides com a polítiques públiques, construïdes i executades per un conjunt d’actors de la cooperació espanyola. 

II Pla de DDHH/ òrgan interministerial de DDHH: Es demana la substitució de l’actual Oficina de DDHH del Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació per un II Pla de DDHH i la creació d’un òrgan interministerial. 

Carta Social Europea i Protocol Facultatiu: Recordar que Espanya encara no ha ratificat la Carta Social Europea Revisada de 1996 i el seu protocol facultatiu de 1998. 

Reforma de la Constitució Espanyola en el seu Títol I: establiment d’un únic espai de DDHH (i no la divisió entre Drets Fonamentals i Principis Rectors): Espanya considera els DESC com a “principis rectors de la política social i econòmica”, no com a drets fonamentals, i presenten una menor protecció davant els tribunals. 

Dret a l’alimentació: Garantir aquest dret i posar especial èmfasi a la infància. És rellevant la revisió dels bancs d’aliments, per determinar la qualitat i l’adequació per a una alimentació sana. 

Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS): Cal que el govern espanyol estableixi metes i indicadors, a més de línies d’actuació, seguiment i avaluació dels objectius inclosos en l’agenda per al desenvolupament després del 2015 en l’àmbit: econòmic, social i ambiental. 

Prostitució: L’aprovació d’ordenances municipals que sancionen la prostitució al carrer, accentuen la desprotecció i l’exclusió de persones que ja es troben en situació de vulnerabilitat. Alhora, aquesta exclusió comporta altres dificultat s com ara l’accés al Sistema de Salut Pública. 

Polítiques públiques de drogues: Evitar implementar polítiques que criminalitzin les persones consumidores A més, les retallades pressupostàries i de polítiques sanitàries, el Govern té l’obligació d’avaluació del impacte en persones que es troben en situació de vulnerabilitat. 

El Defensor del Pueblo i Amnistia Internacional han presentat també les seves llistes de temes que es poden consultar al web de l’Oficina de l'Alt Comisionat.