La situació de la tortura a Espanya, a la llum de les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans

"La situació de la tortura a Espanya no és una pràctica generalitzada però sí que està lluny de ser una pràctica eradicada", així es recull en l'informe La jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans relativa a Espanya per tortures. Del terrorisme a la criminalització de la dissidència.

L'últim informe de l'Institut de Drets Humans de Catalunya conclou amb aquesta afirmació a partir de l'anàlisi jurisprudencial de sis sentències del Tribunal Europeu. En les sis ocasions el Tribunal condemna a Espanya per la violació de l'article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans que prohibeix la tortura. L'article recull que "ningú no pot ser sotmès a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants" però l'abast d'aquesta prohibició va més enllà de la literalitat del seu text. El Tribunal i la doctrina internacional entenen que la manca d'investigació de les denúncies de tortura és una violació en si mateixa i constitueix també delicte de tortura. En la majoria de sentències es condemna Espanya per la falta d'una investigació rigorosa dels casos de tortura.

Les conclusions d'aquest informe confirmen les recomanacions d'organismes internacionals de protecció dels drets humans com el propi Comitè de Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa o el de Nacions Unides . En nombroses ocasions, aquests organismes han recomanat a Espanya augmentar les mesures per a prevenir la tortura, concretament eliminar les situacions en què es facilita la comissió de tortures. Normalment sota la llei antiterrorista que permet mantenir fins a 13 dies als acusats de pertànyer a banda armada en règim d'incomunicació. Com es recull a l'informe "resulta paradoxal que mentre els informes d'organismes internacionals, ja des dels anys 90, alertaven de l’inconcebible d'un règim d'incomunicació fins a cinc dies, les reformes adoptades per Espanya han seguit una direcció totalment oposada. La regulació espanyola de la incomunicació sí que s'ha modificat des de 2003 però per a ampliar un inicial període de 5 dies fins al màxim de 13 que es preveuen actualment. S'arriba a l'absurd que pocs mesos després que el Comitè Contra la Tortura exposés la seva preocupació pel període de cinc dies i instés la seva reducció, el Govern augmentés el termini fins a un màxim de 13 dies".

Malgrat això, s'ha de tenir en compte que la tortura no és únicament un problema que s'hagi donat en sospitosos de delictes de terrorisme o es doni en l'actualitat en mobilitzacions socials. La quantitat de denúncies per maltractament a interns en centres penitenciaris va en augment i la mateixa tendència segueixen les queixes pel tractament a estrangers. Aquesta diversitat quant a possibles escenaris en els quals es doni la tortura queda plasmada en la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre Espanya relativa a la violació de l'article 3. Si bé la majoria dels pronunciaments feien referència a sospitosos de delictes de terrorisme, es troba també exemples d'atacs a manifestants i del tracte donat a estrangers.