La lluita contra el terrorisme a Espanya no respecta obligacions internacionals en matèria de drets humans

Durant la seva estada, el relator va visitar la presó de Soto del Real i es va reunir amb representants del govern i del poder legislatiu i de l'administració judicial al País Basc i a Madrid. Sheinin també va mantenir trobades amb diferents organitzacions de drets humans i amb les associacions de víctimes del terrorisme.

A partir de la seva visita, el relator va realitzar un informe, presentat en el desè període de sessions del 16 de desembre de 2008. En l'informe es constata com el sistema espanyol no s'adapta al que disposa l'article 15 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que indica que ningú pot ser condemnat per actes o omissions que no estiguin previstos en el dret nacional o internacional. En línia amb el que denuncia el relator en els seus últims informes, recomana que es defineixi jurídicament el delicte de terrorisme.

També va recomanar una revisió a les vies de recursos en els casos de terrorisme que s'adapti al que disposa l'article 15, paràgraf 5, que estableix que "tota persona declarada culpable d'un delicte té dret que la sentència condemnatòria i la pena que se li hagi imposat siguin sotmesos a un tribunal superior, d'acord amb el que prescriu la llei".

Considera que han de ser els tribunals ordinaris els que jutgin els delictes de terrorisme i no l'Audiència Nacional i que, en paraules del relator, "considera problemàtic que un únic tribunal central especialitzat tingui competència exclusiva sobre l'aplicació i interpretació en matèria de delictes de terrorisme".

El relator entén que no permet apel·lació, ja que a la fallada de l'Audiència Nacional només és possible interposar recurs de cassació davant el Tribunal Suprem i el recurs d'empara s'ha d'interposar davant el Tribunal Constitucional. Tots dos tribunals no examinen els aspectes de fons de les sentències ni de les penes, sinó els aspectes formals i constitucionals.

"Com a conseqüència de la competència exclusiva de l'Audiència Nacional com a tribunal de primera instància, contra les sentències dictades en casos de terrorisme només es pot interposar recurs de cassació, fundat exclusivament en la infracció de llei i en el trencament de forma, davant la Sala Segona del Tribunal Suprem. D'altra banda, quan un acusat absolt per l'Audiència Nacional és condemnat posteriorment pel Tribunal Suprem actuant com a tribunal de primera instància, el recurs d'empara, que té per objecte la protecció dels drets constitucionals, s'ha d'interposar davant el Tribunal Constitucional. En aquest cas, el recurs només contempla els aspectes formals i constitucionals de la sentència, però no permet examinar tots els aspectes de la sentència i la pena imposada ".

En un altre ordre, el relator recomana al govern que, en les seves comunicacions oficials, així com en els centres penitenciaris no es qualifiqui als detinguts i condemnats per l'atemptat l'11 de març de 2004 com a "terroristes islamistes". Aquestes expressions indueixen a pensar de manera errada sobre l'Islam i proposa que s'utilitzin termes més apropiats d'una societat multicultural, cuidant així paraules insultants i tractes discriminatoris.

Finalitza assenyalant que Espanya ha de respectar les seves obligacions internacionals, sobretot pel que fa a tortura, "Recordant que els lliuraments extrajudicials comporten greus violacions dels drets humans i que l'Estat que cooperi sabent a aquestes lliuraments és còmplice i responsable d'aquestes violacions, relator Especial insta Espanya a que investigui a fons i de forma independent totes les circumstàncies relatives a la seva possible participació en els programes de lliurament extrajudicial de la CIA".