La inclusió dels drets humans a les polítiques públiques

Davant el compromís del govern espanyol de donar continuïtat al primer Pla de drets humans, vigent de 2008 a 2011, l'Institut de Drets Humans de Catalunya publica un informe en què es recullen les recomanacions de les Nacions Unides per a l'elaboració d'aquest tipus de plans. L'informe extreu conclusions de l'experiència del primer Pla de cara a la realització d'una propera estratègia en drets humans, que haurà de realitzar el nou govern. El passat 14 de febrer el Congrés dels diputats va aprovar una proposició no de llei on s'instava al govern a "implementar una estratègia amb mesures concretes en política exterior i interior per a la promoció i protecció dels drets humans".

L'informe de l'IDHC ofereix un resum del Handbook on National Human Rights Plans of Action , el manual que les Nacions Unides posa a disposició dels estats per facilitar l'elaboració de plans d'acció. Segons aquest manual, els plans de drets humans tenen com a objectiu la millora de la promoció i la protecció dels drets humans d'un determinat país. Per aconseguir-ho, aquestes millores han de situar-se dins del context de les polítiques públiques, de manera que el govern planifiqui programes i mesures encaminades a aquest gaudi, involucri a tots els ministeris i resta d'administracions i reservi els recursos necessaris.

A l'informe s'analitza també el procés d'elaboració i implementació del Pla aprovat el desembre de 2008 i vigent fins al final de l'última legislatura socialista al novembre de 2011. El Pla contenia 172 mesures que anaven des de la ratificació de tractats internacionals de defensa dels drets humans, fins a la posada en marxa de plans específics com el d'atenció i prevenció de la violència de gènere en la població immigrant, per exemple. De les 172 mesures, 97 d'elles van ser implementades, resultat que es pot valorar com un èxit. No obstant això, cal tenir en compte que el procés de redacció del Pla així com el seu seguiment ni va partir d'una anàlisi prèvia de la situació dels drets humans a Espanya ni va comptar amb la participació de la societat civil i altres actors fonamentals en la defensa dels drets humans al país, tal com recomana les Nacions Unides. Aspectes com la regulació dels centres d'internament d'estrangers o la justiciabilitat del dret a l'habitatge van quedar fora de l'abast del Pla. I altres, com la reforma de la Llei de llibertat religiosa, mai es van escometre.

Per l'IDHC "Els plans de drets humans són instruments de planificació de polítiques públiques potencialment molt poderosos i a vegades mal entesos. La promoció i protecció dels drets humans d'una població deu ser l'objectiu últim i general de tot govern i, per tant, ha d'escapar dels canvis de color polític i situar-se per sobre dels vaivens en l'executiu" . De fet, tal com es recull a l'informe "un pla de drets humans ens servirà d'instrument vertebrador i coordinador de polítiques i mesures que probablement ja s'estan duent a terme o que ja estan planificades, però que no s'havien analitzat des del prisma dels drets humans o no se'ls havia posat aquest qualificatiu. Ens serà d'utilitat el pla no per fer polítiques DE drets humans sinó per planificar els drets humans A les polítiques públiques ".

Amb aquesta convicció, l'IDHC presenta una sèrie de recomanacions dirigides tant al govern, com a les administracions regionals i locals, i a la societat civil, per treballar de forma coordinada i seguint les recomanacions de Nacions Unides en la següent estratègia de drets humans.