Et portem a Mali per a començar a entendre la crisi de seguretat global

El Sahel s'ha convertit en una de les regions més violentes i violentades del món i entendre la crisi multidimensional i multicausal que travessa ajuda a entendre bona part de les dinàmiques que encoratgen els conflictes en actiu del món. Per això, des que decidim que volíem dissenyar un projecte dedicat a indagar en els factors que amenacen la seguretat global, vam saber que havia d'abastar la recerca, la formació i la documentació periodística.

Per això, la periodista Patricia Simón i el fotoperiodista Ricard García Vilanova han viatjat aquest estiu a Mali, epicentre de la crisi del Sahel, per a investigar i documentar sobre el terreny les causes i les conseqüències de la guerra que aquest país viu des de fa una dècada, l'impacte de la crisi de les 4C (canvi climàtic, conflictes armats, covid i el preu dels aliments), i, especialment, el paper d'actors internacionals com França, Rússia, la Unió Europea o els Estats Units en la deriva dels seus processos interns.

El context no podia ser més convuls: deu dies abans de la seva arribada, la major base militar del país, on viu el president del Govern de Transició, Assimi Goïta, va ser objecte d'un atac reivindicat pel Grup de Suport a l'Islam i els Musulmans (JNIM), aliat amb Al-Qaeda. Posteriorment, Abou Yahya, un dels membres més destacats d'aquesta organizaicón gihadista, difonia un vídeo en el qual anunciava la imminència d'atacs a Bamako. Aquest mateix estiu, tenia lloc la retirada de les tropes franceses de l'Operació Barkane del país i Olivier Salgado, portaveu de la Missió Multidimensional Integrada d'Estabilització de les Nacions Unides a Mali (MINUSMA), era expulsat del país per l'Executiu malià. I a la fi de juny, la Cimera de l'OTAN celebrada a Madrid es tancava amb la incorporació del Sahel com a zona estratègica per a l'Aliança en termes de seguretat.

Per tot això, la cobertura de Patricia Simón i de Ricard García Vilanova es va centrar en explorar els moviments socials i juvenils que estan responent de diferents maneres als diferents conflictes que assolen Mali; a visitar i entrevistar els habitants de sengles camps de persones desplaçades de les regions més castigades per la violència, per la crisi climàtica i per la inseguretat alimentària; a viatjar a Kayés, a la frontera amb Mauritània i el Senegal, per a conèixer l'impacte de l'emigració i de l'encariment del cost de la vida en la malnutrició severa infantil; a conèixer el treball d'ONG internacionals per a donar resposta a l'emergència sociosanitària que viu la població, com a Acció contra la Fam; i a entrevistar actors de diferents perfils per a entendre el creixent suport entre la població a una intervenció de l'Exèrcit rus per a acabar amb la guerra.

El resultat d'aquest treball periodístic es publicarà en les pròximes setmanes en diferents mitjans, com La Marea i Catalunya Plural i s'inclourà com a material d'estudi en les Jornades de reflexió Crisi de seguretat global: dimensions, impactes i propostes d'acció.

Recerca, formació i informació, tres pilars per a construir una ciutadania corresponsable, participativa i solidària.

Informar-se és, al cap i a la fi, una manera d'estudiar. Per això, aquest projecte està compost per

• les jornades Crisis de seguretat global: dimensions, impactes i propostes d'acció
• l'informe Sahel: una década marcada por la inestabilidad en la triple frontera, elaborat per l'Escola de Cultura de Pau de la Universitat de Barcelona
• una sèrie de reportatges periodístics: "Mali apuesta a la carta de Rusia para lograr la paz" (La Marea, setembre – octubre), "La violencia se agrava en Malí, epicentro del yihadismo en el Sahel:'Han matado como se mata a los animales'" (El País, 7 de setembre), "El basurero de la guerra" (La Marea, 13 de setembre)