Espanya suspèn en drets humans

El proper 21 de gener se celebrarà al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, a Ginebra, un debat sobre la situació dels drets humans a Espanya. La sessió, en què hi participen delegacions de tots els estats membres de l'ONU, forma part de l'Examen Periòdic Universal, un procediment a què tots els estats estan obligats a sotmetre’s per avaluar el grau de compliment de la legislació internacional en matèria de drets humans.

En el debat es plantejaran les mesures que ha dut a terme el govern i que han tingut un impacte directe en la protecció i garantia dels drets humans. Entre d'altres, la delegació espanyola haurà de donar explicacions sobre la limitació de la justícia universal, els efectes sobre la població de les mesures d'austeritat dutes a terme a partir del 2011 o les reformes legislatives que restringeixen drets i llibertats fonamentals com l'accés a la justícia , o el dret de reunió i la llibertat d'expressió. Qüestions que ja han estat denunciades per diferents organismes internacionals de protecció dels drets humans.

Aquesta serà la segona vegada que Espanya se sotmetrà a l'Examen Periòdic Universal. Després del primer examen, el 2010, el govern es va comprometre a adoptar una sèrie de mesures per millorar l'exercici dels drets al país. Quatre anys després gran part d'aquestes mesures no s'han realitzat i la protecció i exercici dels drets humans ha empitjorat considerablement. Així es recull en sengles informes de l'Alt Comissionat dels Drets Humans en els quals s'inclou informació facilitada pel Defensor del Poble, per diferents organismes de protecció dels drets humans de l'ONU i per entitats de defensa dels drets humans.

Aquests informes així com l'enviat pel govern espanyol constitueixen la base de l'examen. En un primer moment, la documentació és analitzada pels 47 estats membres del Consell de Drets Humans, a partir de la qual formulen les seves preguntes en la sessió de debat que se celebrarà dimecres que ve 21. Després de tres hores de diàleg, una troica formada per Regne Unit, Sierra Leone i Macedònia és l'encarregada de realitzar un informe final amb el diagnòstic de la situació dels drets humans a Espanya en forma de recomanacions per millorar-la. Aquest informe serà presentat en una propera sessió del Consell, presumiblement al juny, quan el govern espanyol comunicarà quines recomanacions es compromet a seguir i quines rebutja. Un moment clau per analitzar el compromís de l'actual govern amb els drets humans.

Entre la informació que es considera en l'examen es troben els informes que l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) va enviar en col·laboració amb altres entitats de la societat civil i en els quals s'inclouen les nostres principals preocupacions sobre el que entenem "un atac sistemàtic i continu als drets humans”.

1. Les reformes de l'actual govern que afecten el dret a la salut i que en trenquen el model d'accés universal gratuït,
2. El dret a un habitatge digne que es veu vulnerat per la concepció de l'habitatge com a bé d'inversió i no de primera necessitat, que promou un sobreendeutament de les persones com a principal via d'accés. Amb l'actual crisi i la manca d'habitatge social suposa el desallotjament de milers de persones per impagaments de lloguer o d'hipoteques, una situació que ja es va manifestar en l'anterior EPU,
3. El dret a l'alimentació es veu afectat per la situació d'atur provocada per la crisi, que suposa una situació de pobresa alimentària, malnutrició, reducció o congelació de les beques menjador, entre d'altres, com ja es va expressar en l'anterior EPU ,
4. La reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana implica un concepte de seguretat i ordre públic que gira entorn de la seguretat d'institucions i autoritats davant de la protecció dels drets i llibertats dels ciutadans, afectant els drets a la llibertat de expressió i de reunió pacífiques,
5. Els drets de les persones privades de llibertat a causa de l'alta durada de les penes, la manca de penes alternatives o els maltractaments i tortures a la presó, ja manifestat en l'anterior revisió del 2010,
6. Els drets dels estrangers es veuen afectats en situacions com les que es viuen als centres d'internament -com es va posar de manifest en l'anterior EPU- o en les que es viuen a les fronteres de Ceuta i Melilla amb les expulsions col·lectives o , en l'accés al dret d'asil,
7. La lluita contra el racisme i la xenofòbia a causa de l'encara existent manca de dades oficials, que ja es va manifestar anteriorment,
8. La necessitat d'un II Pla de Drets Humans,
9. La reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial que suposa la desaparició del principi de jurisdicció universal, preocupació ja manifestada,
10. Les retallades en la cooperació al desenvolupament,
11. La Llei de Taxes que suposa un obstacle en el dret a l'accés a la justícia,
12. El Projecte de Llei de Justícia Gratuïta que obstaculitza l'accés a l'assistència jurídica gratuïta,
13. La nova Llei de Seguretat Privada que no contempla cap previsió en relació amb el respecte dels drets humans ni la creació d'un mecanisme independent de rendició de comptes de les activitats de les Empreses Militars i de Seguretat Privades,
14. La reforma del Codi Penal que no introdueix el delicte de desaparició forçada i reintrodueix la cadena perpètua, entre altres mesures i,
15. La manca de satisfacció pel govern de les recomanacions dels organismes internacionals i del dret a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes dels crims comesos durant la Guerra Civil i el franquisme.

Al debat, que tindrà lloc el dimecres 21 de gener a partir de les 9 del matí, hi assistirà Aida Guillén gerent de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, que el retransmetrà des del compte de twitter @institut_IDHC