Espanya reconeix la competència del Comitè contra les Desaparicions Forçades

Aquesta Convenció, adoptada per l'Assemblea General de Nacions Unides el 20 de desembre de 2006, va entrar en vigor el 23 de desembre de 2010 i és el resultat final d'un llarg procés iniciat el 1980, en el si de l'antiga Comissió de Drets Humans. La Convenció busca prevenir les desaparicions forçades i lluitar contra la impunitat en els casos en què aquestes es produeixen, a més de reconèixer el dret de les víctimes a la justícia i la reparació; a conèixer la veritat sobre els fets comesos contra els seus éssers estimats.

S'entén per "desaparició forçada" l'arrest, la detenció, el segrest o qualsevol altra forma de privació de llibertat que siguin obra d'agents de l'Estat o per persones o grups de persones que actuen amb l'autorització, el suport o l'aquiescència de l'Estat, seguida de la negativa a reconèixer aquesta privació de llibertat o de l'ocultació de la sort o el parador de la persona desapareguda, sostraient la persona de la protecció de la llei.

La Convenció estableix que els Estats que l'han ratificat, poden reconèixer la competència del Comitè "per rebre i examinar les comunicacions presentades per persones que es troben sota la seva jurisdicció o en nom d'elles, que al·leguin ser víctima de violacions per aquest Estat part de les disposicions d'aquesta Convenció" (article 31.1). Això permetrà a les víctimes o els seus representants presentar el seu cas davant un Comitè d'experts independents, que estudiarà i avaluarà si s'ha comès una violació d'aquesta Convenció. Espanya ha reconegut aquesta competència fet aquest reconeixement el dia 5 de gener de 2011.

Amb aquest reconeixement, Espanya ha donat compliment a una de les recomanacions rebudes durant l'Examen Periòdic Universal que va tenir lloc en el Consell de Drets Humans el mes d'abril de 2010.

Tot i que constitueix un pas endavant en el camí de la protecció dels drets humans de cara al futur, no pot passar per alt que en l'àmbit intern, Espanya encara no ha donat resposta als crims del franquisme i a la demanda de veritat, justícia i reparació dels familiars dels seus milers de víctimes, entre els quals hi ha molts casos de desaparicions forçades. Es tracta de crims de lesa humanitat, que constitueixen delictes permanents i que lamentablement, fins ara, romanen sense resoldre. No està de més recordar que el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, el 2008, va realitzar a Espanya les següents recomanacions: "L'Estat part ha de: a) considerar la derogació de la Llei d'Amnistia de 1977; b) prendre les mesures legislatives necessàries per garantir el reconeixement de la imprescriptibilitat dels crims de lesa humanitat pels tribunals nacionals, c) preveure la creació d'una comissió d'experts independents encarregada de restablir la veritat històrica sobre les violacions dels drets humans comeses durant la guerra civil i la dictadura, i d) permetre que les famílies identifiquin i exhumin els cossos de les víctimes i, si escau, indemnitzar".