Espanya no aprova l’examen del Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona

El passat 8 de juliol el Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona va considerar el setè i vuitè informe combinats que Espanya va presentar per retre comptes dels avenços o retrocessos en l’aplicació de la Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona. Avui, aquest Comitè ha publicat les seves conclusions, que es poden resumir breument en els següents motius de preocupació:

• Context de crisi: el Comitè recorda a Espanya que en temps de crisis econòmica s’han de fer esforços concrets per a respectar els drets de les dones: mantenir o augmentar la inversió i protecció socials (evitant mesures regressives) i utilitzar un enfocament de gènere amb prioritat dels col·lectius de dones més vulnerables.
• Visibilitat de la Convenció, del Protocol Opcional i de les recomanacions generals del Comitè: hi ha dones que encara no són conscients dels seus drets recolzats per la Convenció i no tenen recursos per a reivindicar-los.
• Manteniment de les declaracions respecte a les provisions constitucionals que es refereixen a la successió de la Corona.
• Reestructuració de la maquinària nacional pel progrés de les dones: com l’Eliminació del Ministeri d’Igualtat, la falta de recursos per al Institut de la Dona i per a la Igualtat d’Oportunitats, l’absència d’una estratègia consistent d’igualtat de gènere, etc.
• La persistència d’actituds tradicionals arrelades i estereotips sobre els rols i responsabilitats de les dones i homes en la família i la societat.
• La persistència de la violència contra les dones, incloent la violència sexual i l’alt percentatge de dones mortes com a resultat de la violència domèstica.
• La persistència del tràfic de persones i explotació sexual.
• L’escassa participació en la vida política i pública.
• La infrarepresentació en educació tècnica i vocacional.
• El desproporcionat impacte sobre les dones que han causat les mesures d’austeritat en matèria de treball.
• Exclusió de les migrants en situació irregular del sistema sanitari universal, inclús pels serveis de salut sexual i reproductiva, perdent així l’oportunitat d’identificar víctimes de violència de gènere i de trata, així com la reforma d’avortament plantejada el febrer de 2015.
• El baix percentatge de propietats agrícoles a mans de dones (més del 70% dels propietaris són homes).
• Retallades pressupostaries per a millorar la situació de col·lectius de dones desafavorides: especialment migrants, romanís, tercera edat i discapacitades.
• La pràctica d’ ”expulsions en calent” de refugiats i sol·licitants d’asil, sense cap tipus d’avaluació específica de gènere per a cada cas.
• En matèria de matrimoni i relacions familiars, la insuficiència d’instruments per abordar el tema de la custòdia en els casos de violència domèstica.

Finalment, el Comitè va demanar a Espanya que en un termini de dos anys li proporcionés informació escrita sobre el grau d'implementació de les recomanacions relatives a la violència de gènere i a les refugiades i sol·licitants d'asil. Així mateix, haurà de presentar el seu novè informe el juliol de 2019.  

Extret del document "Observacions finals del septè i vuitè informe periòdic d'Espanya"