Espanya es compromet davant de l’ONU a impulsar mesures per millorar la deteriorada situació dels drets humans

El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides ha adoptat aquest matí l’informe final del segon Examen Periòdic Universal (EPU) a Espanya. L’estat es va sotmetre a l’EPU en gener i ha conclòs amb les 189 recomanacions fetes pels 47 estats membres del Consell per millorar la situació dels drets humans en el territori espanyol. Avui, una delegació del govern espanyol, encapçalada per l'ambaixadora Ana Menéndez Pérez, ha comunicat al Consell que el govern es compromet a implementar la majoria d’aquestes recomanacions (169) i pren nota de les 20 restants; una manera de dir, en llenguatge diplomàtic, que les refusa.

Una vegada més, l’estat espanyol es nega a abolir el règim de detenció incomunicada que permet tenir a una persona sospitosa de terrorisme o de crim organitzat fins a 13 dies sense veure a un advocat o a un metge de la seva elecció i sense poder comunicar-se amb la seva família. S’ha rebutjat també la recomanació feta per Alemanya de revisar la reforma que el 2014 va anular la jurisdicció universal per impedir als tribunals espanyols jutjar a persones, independentment de la seva nacionalitat, per crims internacionals. Dues recomanacions que es van rebutjar, però a les quals la ambaixadora no n’ha fet esment.

Per altra banda, la representant espanyola ha evitat també fer esment a la situació a les fronteres, en especial a Ceuta i a Melilla, i a les recomanacions fetes per diversos estats sobre la necessitat de garantir l'accés al dret a l'asil; accés clarament violat per la pràctica de les devolucions sumàries i immediates que Espanya està portant a terme. De fet, el representant del Consell d’Europa ha reclamat un canvi a la legislació espanyola per garantir l’accés a aquest dret.

Entre les mesures acceptades cal destacar les que fan referència a la protecció del dret de reunió i manifestació pacífiques i a la llibertat d'expressió. Aquest examen de la situació de drets humans a Espanya es produeix justament sis dies abans de què entri en vigor la Llei de Seguretat Ciutadana. Llei contra la qual s’han manifestat nombroses entitats de la societat civil i sobre la que diferents procediments de Nacions Unides i del Consell d'Europa han plantejat dubtes per limitar de manera excessiva i desproporcionada aquestes drets. “Caldrà veure com Espanya fa compatibles aquests compromisos avui establerts amb l'aplicació d'aquesta llei” destaca Aida Guillén, gerent de l’IDHC que ha estat present a la sessió del Consell.

Espanya també s'ha compromès a analitzar i a intentar pal·liar els efectes que la crisi econòmica ha tingut i té sobre el gaudi efectiu dels drets econòmics, socials i culturals, però ha refusat fer cap estudi sobre l'impacte de les mesures d’austeritat que el mateix govern ha implementat i que són causants d'un clar retrocés en drets com l'alimentació, l'habitatge o la salut.

L’Examen Periòdic Universal és un mecanisme de protecció dels drets humans al qual s’hi han de sotmetre tots els estats membres de les Nacions Unides cada quatre o cinc anys. Si bé és un mecanisme polític, ja que l’avaluació la porten a terme els propis estats -en comptes d’experts independents-, precisament és en aquest caràcter polític on radica la seva fortalesa.

Avui Espanya ha assumit uns compromisos que ha de complir, encara que els mecanismes internacionals de protecció de drets humans manquen, en general, de força executiva. Malgrat això, “suposen una font d'informació molt valuosa i doten a les nostres accions d'incidència de legitimitat i solidesa. Amb la publicitat i la visibilització d'aquests compromisos hem d'intentar aconseguir que processos com l'EPU no siguin un simple exercici internacional de cinisme”, ha dit Aida Guillén, que ha tingut l'oportunitat de participar a la sessió amb una declaració oral. Durant la seva intervenció ha denunciat retallades a drets socials com l’alimentació, l’habitatge o la salut; restriccions legislatives a llibertats fonamentals com la Llei de Seguretat Ciutadana o el Codi Penal; i vulneracions dels drets dels estrangers com les “devolucions en calent” i l’internament als CIE i ha indicat que des de les entitats de la societat civil farem seguiment dels compromisos establerts avui.