Els Estats restringeixen els drets i les llibertats de la població que tenen el deure de garantir
El passat dimarts 15 de desembre es va dur a terme la conferència 'Seguretat vs. Llibertat, sota l'ombra del terrorisme internacional' al Col•legi d'Advocacia de Barcelona (ICAB), on es van debatre les darreres decisions de la comunitat internacional i de l'Estat espanyol que fan prevaler la seguretat dels estats per sobre de tot i que posan en perill els drets i llibertats de les persones.
En aquesta conferència van participar David Bondia, president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), Endika Zulueta, advocat de la Associació Lliure d'Advocats de Madrid, i Erika Torregrossa, vocal de la Comissió Justícia Penal Internacional (BPI-CAPI). La conversa va ser introduïda per l'ex degà de l'ICAB, Luis del Castillo.
A la seva ponència, Endika Zulueta va exposar que per a ell no existeix una dicotomia entre llibertat i seguretat ja que la seguretat no és un problema que la població prioritzi, sinó que el Govern es val d'ella per restringir els espais de llibertat.
En el cas espanyol, va voler destacar que al darrer any s'han aprovat la Llei Orgànica 1/2015 de modificació del Codi Penal, la Llei Orgànica 2/2015 de modificació del Codi Penal en matèria de terrorisme, la Llei Orgànica 36/2015 de Seguretat Nacional i la Llei Orgànica 4/2015 de Seguretat Ciutadana, coneguda com a Llei Mordassa, entre altres, amb les quals s'extrema la protecció de la seguretat i de l'autoritat i es deixen desprotegits els drets fonamentals ampliant delictes i endurint condemnes.
Per Endika Zulueta, aquestes accions es justifiquen davant la població com a necessàries per combatre l'enemic; una figura creada pels governs per culpar-lo del que succeeix. Amb respecte a la qüestió del terrorisme, aquest enemic que es presentat com perillós per la seguretat nacional i que deu ser eliminat, no té garanties processals i dona als governs carta blanca per actuar lliurement amb mesures que poden anar en contra dels drets i llibertats fonamentals de la població.
Així doncs, si des de l'Estat "es cometen, en nom de la seguretat, brutalitats i actes de terror contra gent innocent, aquestes actuacions queden normalitzades i no es qüestionen. A aquestes actuacions estatals es corresponen, per exemple, els coneguts com danys col•laterals als territoris en guerra.
Després dels darrers esdeveniments com els atacs a Paris, la comunitat internacional ha decidit, a més de bombardejar Síria i l'Estat Islàmic, prendre mesures excepcionals en nom de la seguretat nacional, degut a que els atacs son considerats actes de guerra que les justifiquen. Aquest Estat de setge trenca amb el principi de legalitat i impedeix el dret de llibertat de la ciutadania, que és considerada pels governs com a una concessió i no com un dret fonamental inherent a l'ésser humà.
Per l'advocat basc, aquesta argumentació és la que es va fer servir al cas d'Espanya per signar el Pacte d'Estat contra el Terrorisme i va exposar que la veritat és que "aquesta legislació va dirigida al rest de la població i no als yihadistes que no es regeixen per les nostres normes". Per tant, les mesures adoptades amb el pacte no serveixen per solucionar aquest conflicte.
D'acord amb la seva ponència, el que s'està portant a terme a nivell legal és ampliar les capacitats repressives dels drets fonamentals de les Forces i Cossos de l'Estat davant les persones que "d'una forma o d'altra, i fins i tot pacíficament, qüestionin el sistema socioeconòmic establert".
És el cas que va presentar David Bondia sobre la demanda que s'ha portat al Tribunal Europeu de Drets Humans contra la Llei de Seguretat Ciutadana per part de periodistes i activistes que es consideren víctimes potencials d'aquesta llei per defensar els drets i llibertats de la població.
Respecte a aquesta demanda, el president de l'IDHC va afirmar que amb la Llei Mordassa es busca és sembrar la por i la censura en aquests col·lectius i que la població renunciï als seus drets. A tall d'exemple, va aclarir que no és cert, com s'ha dit, que els ciutadans no poden gravar les Forces i Cossos de seguretat, sinó que el que no es pot és usar dades personals o professionals que posin en perill la seva seguretat, la de les instal•lacions o l'èxit d'una operació.
En la situació en que ens trobem, David Bondia va fer una crida a buscar respostes amb els recursos que la població té per fer front a les restriccions de llibertats i va enumerar algunes de les idees que s'han de tenir en compte en matèria de drets humans. En aquesta llista va destacar que s'ha de potenciar el vincle entre drets humans i democràcia per no eliminar l'Estat de Dret.
L'Estat té l'obligació de garantir els drets humans de les persones i, en cas de no fer-lo, per acció o per omissió, el deure de la societat és denunciar-lo. No obstant, va explicar que sí que es poden limitar els drets però "s'ha d'exigir que sigui amb totes les garanties: previsió legal, necessitat en una societat democràtica i finalitat legítima". Si això no es compleix, Bondia va defensar a la seva ponència que la societat té el recurs de la desobediència civil i que s'ha de reivindicar aquest dret.
Finalment, va recordar que no només l'Estat té el deure de garantir els drets per a tothom, sinó que la població també ha de reconèixer responsabilitats i no col·laborar, encara que sigui de forma indirecta, amb mesures en nom de la seguretat que violin altres drets i llibertats de les persones.
[Article de Carla Giné @Carlagv_92, col·laboradora de l'IDHC]
PUBLICACIONS |
---|
Securitització a les ciutats. Estudi de quatre casos i anàlisi des d’una perspectiva de pau, drets i seguretat humana |
La Unió Europea i la defensa de l’estat de dret |