El Tribunal Europeu de Drets Humans fa extensiva l’aplicació del Conveni Europeu de Drets Humans fora del territori del propi Estat

L'obligació de respectar els drets humans, que es troba recollida a l'article 1 del mateix Conveni, resulta així d'aplicació inclús fora del territori dels Estats part.

El març de l'any 2003 els Estats Units i el Regne Unit varen ocupar l'Iraq i van enderrocar el règim. Es va crear, llavors, l' Autoritat Provisional de la Coalició per exercir els poders governamentals temporalment. Un d'aquests poders, recollit en la Resolució 1483 del Consell de Seguretat, era el manteniment de la seguretat en el territori iraquià, i, era el Regne Unit el que tenia el control militar de la zona del sud-est de l'Iraq, incloent la província de Al-Basrah. En aquest lloc varen ser assassinats els familiars dels demandants, en el marc d'unes operacions de seguretat portades a terme per les forces britàniques .

El juny de l'any 2004, amb la fi de l'ocupació, l'autoritat per a governar va passar a mans del govern interí de l'Iraq.

El Tribunal d'Estrasburg dictamina que les víctimes mortes depenien de la jurisdicció del Regne Unit en el sentit de l'article 1 del CEDH ja que, si bé és obligació d'un Estat el respecte i l'aplicació del Conveni dins del seu propi territori, poden donar-se circumstàncies especials en què la seva aplicació sigui extensiva al territori d'un altre Estat. I, en aquest cas, era el Regne Unit el que exercia l'autoritat i el control en aquella zona d' Iraq, a traves de les seves forces armades.

Quant al fons de la demanda, la sentència estima que el Regne Unit estava obligat a portar a terme una investigació efectiva e independent per esclarir els detalls de la mort dels sis civils assassinats. Malgrat reconèixer les dificultats inherents a l'esmentada investigació, considera que aquesta no va ser realment efectiva i declara que hi ha hagut també violació processal de l'article 2 (dret a la vida) del CEDH pel que fa a cinc dels sis demandants.

Finalment, sota l'article 41 (satisfacció equitativa) el Tribunal sosté que el Regne Unit ha de pagar a cada un dels cinc demandants una compensació econòmica de 17.000€ en concepte de danys morals i una conjunta de 50.000€ en concepte de costos i honoraris.