El Comitè de Drets Humans de l’ONU identifica nombroses violacions de drets civils i polítics a Espanya

Espanya es va sotmetre aquest any a l'examen del Comitè de Drets Humans, l'òrgan encarregat de supervisar el compliment del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Com a resultat d'aquest examen, el Comitè elabora unes conclusions finals en què s'identifiquen els aspectes contraris a les disposicions del Pacte i s'indiquen les mesures que l'Estat ha de fer per revertir aquestes violacions.

Després de l'examen realitzat a Espanya els passats 6 i 7 de juliol, el Comitè ha fet públiques les seves conclusions en les que s'assenyalen com a contràries als drets contingut en el Pacte les següents situacions:

• No aprovació del Segon Pla de Drets Humans.
• Manca de recursos perquè el Consell per a l'Eliminació de la Discriminació Racial o Ètnica compleixi amb el seu mandat; així com els indicis de la seva falta d'independència.
• Utilització de perfils racials i ètnics com a base per als controls policials, amb especial perjudici de la minoria romaní.
• Discriminació d'immigrants, estrangers i minories ètniques en l'accés a certs drets fonamentals com l'accés a l'habitatge, educació, ocupació i atenció a la salut.
• Pràctica d'esterilització forçada a persones amb discapacitat.
• Persistència de la discriminació de gènere pel que fa a la representació en els sectors públics i privats, especialment en els llocs decisoris; així com pel que fa a les diferències salarials entre homes i dones.
• Persistència de la violència domèstica contra la dona, especialment immigrants i romanís, els qui no solen denunciar les violacions sofertes.
• Les recents propostes de reforma de la LO 2/2010 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs, en particular la presentada al febrer de 2015, ja que pot augmentar els avortaments il·legals i posar en risc la vida i salut de les dones a Espanya.
• Maltractaments i ús excessiu de la força per agents de policia: incloent tortura i maltractaments, particularment en el marc de protestes ciutadanes.
• Ús recurrent dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) per privar la llibertat d'immigrants en situació irregular.
• Règim d'incomunicació del detingut: la iniciativa de reforma de la Llei d'enjudiciament criminal no contempla l'abolició del règim d'incomunicació i no garanteix tots els drets establerts en l'art. 14 del Pacte, en particular el dret a l'assistència lletrada i / o mèdica.
• Expulsió dels sol·licitants d'asil i immigrants indocumentats a través de la pràctica de "expulsions en calent" que tenen lloc a Ceuta i Melilla.
• Maltractaments i ús excessiu de la força en les operacions d'expulsió de sol·licitants d'asil i immigrants indocumentats.
• Llei de seguretat privada: podria permetre que agents de seguretat privada, sense capacitació en matèria de drets humans, exerceixin activitats dutes a terme per agents de l'Estat.
• Manteniment en vigor de la Llei d'Amnistia de 1977, que impedeix la investigació de les violacions dels drets humans del passat com la tortura, les desaparicions forçades i les execucions sumàries. Regula de forma deficient dels procediments de recerca, exhumació i identificació de persones desaparegudes, la localització i identificació va a càrrec dels familiars. A més, dificulta l'accés als arxius (particularment els militars).
• Persistència d'Espanya com a país de destinació, trànsit i origen de dones i nenes, homes i nens, víctimes del tràfic amb fins sexuals i de treball forçós.
• Preocupació sobre els mètodes utilitzats per determinar edat dels menors no acompanyats, que en ocasions no respecten la sensibilitat dels nens i nenes i posen en risc la seva integritat física.
• Demora en l'adopció de la pretesa reforma de la Llei d'enjudiciament criminal, que tindria com a fi la restricció del recurs al secret de sumari i la garantia del dret de tota persona declarada culpable d'un delicte a que la sentència condemnatòria i la pena imposada siguin sotmesos a un tribunal superior.
• Llei de Seguretat Ciutadana (Llei No. 4/2015), i el seu efecte dissuasori per a la llibertat d'expressió, d'associació i de reunió pacífica. Ús excessiu de sancions administratives -sense certes garanties- contingudes en la Llei; l'ús de termes vagues i ambigus en algunes disposicions que podria donar lloc a un ampli marge de discrecionalitat en la seva aplicació; i la prohibició de fer ús d'imatges o dades personals o professionals d'autoritats o membres de les Forces i Cossos de Seguretat.

Extret del document "Observacions finals sobre el sisè informe periòdic d'Espanya".