Dia Mundial del Sanejament 2014

Tot i que el dret humà a l'aigua i al sanejament (DHAS) va ser reconegut al 2010 per les Nacions Unides, actualment 748 milions de persones segueixen sense tenir accés a fonts millorades d'aigua potable i 2.500 milions de persones no tenen accés a fonts de sanejament.

El sanejament és el deure oblidat en matèria de drets humans. El 40 % de la població mundial no té sistemes de sanejament bàsic i 1.000 milions de persones es veuen obligades a defecar a la intempèrie, la qual cosa dóna lloc a alts nivells de contaminació ambiental i d'exposició a malalties infeccioses, a banda dels problemes de seguretat que aquesta vulnerabilitat genera, particularment entre dones i nenes. S'estima que cada any moren aproximadament 1,5 milions de nens i nenes menors de 5 anys i es perden 443 milions de dies lectius a conseqüència de malalties relacionades amb l'aigua i el sanejament.

Objectius del Desenvolupament Sostenible

Avui, Dia Mundial del Sanejament, recordem que cal seguir el camí iniciat amb els Objectius del Mil·lenni i incloure en els futurs Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS) un objectiu específic que reconegui explícitament el dret humà a l'aigua i al sanejament com un dret integrat i únic.

La proposta d'esborrany dels Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS) inclou "l'aigua, el sanejament i la higiene" com a Objectiu 6 que conté els següents objectius específics:

"(A) aconseguir l'accés universal a l'aigua potable, sanejament i higiene;

(B) millorar per al (x%) l'ús sostenible i el desenvolupament dels recursos hídrics de tots els països;

(C) enfortir una administració de l'aigua equitativa , participativa i responsable;

(D) reduir la contaminació de l'aigua a causa de les escombraries i millorar la qualitat de l'aigua reduint les aigües residuals domèstiques i industrials no tractades al (x%);

(E) reduir la mortalitat per desastres hídrics induïts pel comportament humà i/o natural."

Redacció insuficient: una mirada des del desenvolupament sostenible

La garantia del dret a l'aigua i al sanejament no segueix únicament paràmetres de drets humans, sinó que es vincula estretament a la protecció mediambiental i el desenvolupament econòmic, ja que els problemes actuals de l'aigua estan especialment relacionats amb la qualitat i la protecció mediambiental. Cal, per tant, aplicar la perspectiva de desenvolupament sostenible per a definir el dret humà a l'aigua i al sanejament com a únic dret que inclogui com a elements constitutius a l'aigua i al sanejament de manera conjunta.

Per a l'IDHC, la redacció de l'ODS 6 no és suficient perquè no inclou la perspectiva del desenvolupament sostenible. Per reconèixer el dret humà a l'aigua i al sanejament com un dret integrat i únic hauria de:

•  Ser formulat de manera més àmplia i determinar objectius que abordin les tres dimensions del desenvolupament sostenible: ecològica , social i econòmica. Entre ells: garantir l'accés equitatiu i universal a l'aigua potable i sanejament; la gestió i la utilització eficient dels recursos hídrics; i el tractament de totes les aigües residuals abans de tornar a la naturalesa o de ser reutilitzades en l'agricultura o altres produccions.

•  Incloure objectius i paràmetres de mesura realistes i ambiciosos, seguint estàndards de drets humans, amb indicadors que permetin mesurar la seva consecució.

•  Finalment, no s'ha d'oblidar la relació entre la protecció del dret a l'aigua i al sanejament amb la gestió de les aigües dolces i els seus usos. En aquest sentit, un cop ha entrat en vigor el Conveni sobre els usos diferents a la navegació dels cursos d'aigua internacional de 1997, cal que la comunitat internacional reafirmi el seu compromís amb la protecció de les aigües dolces – i la preservació de la seva qualitat-, de manera que els estats que encara no ho han fet, entre ells Espanya, tinguin una bona oportunitat per ratificar aquest conveni i reafirmar el seu compromís per la gestió sostenible de les aigües dolces i per garantir el dret humà a l'aigua i al sanejament.

MÉS INFORMACIÓ

L'última publicació de l'IDHC aporta precisament aquest nou enfocament a l'anàlisi de la regulació del dret a l'aigua. "Aguas dulces y Derecho Internacional: El agua como un bien común y como un derecho humano desde la perspectiva del desarrollo sostenible" sosté que una veritable gestió integrada de l'aigua només es pot aconseguir mitjançant la introducció del marc de desenvolupament sostenible, al qual ens permet integrar, a tots els nivells, les qüestions ambientals, socials, culturals i econòmiques que afecten la gestió de l'aigua i garantir la plena efectivitat del dret humà a l'aigua i al sanejament.