Denúncia davant l’ONU: Retrocesos en drets humans a Espanya

Retrocessos en l'accés a la sanitat, l'educació, l'habitatge o l'alimentació; restriccions a la llibertat d'expressió i de manifestació; augment de casos de maltractaments a persones immigrants; i les condicions de les persones privades de llibertat són algunes de les qüestions que es denuncien a l'informe enviat a la Nacions Unides per denunciar les violacions de drets humans que s'estan produint al territori espanyol.

La greu situació social que es viu a Espanya, com a conseqüència de la crisi econòmica, es veu agreujada per les polítiques i reformes legislatives que atempten frontalment contra drets socials bàsics i llibertats civils. Per denunciar aquesta situació, l'Associació Pro Drets Humans d'Andalusia (APDHA), la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR), Educació per l'Acció Crítica, Entrepobles, el Grup de Recerca en Drets Humans i Sostenibilitat de la Càtedra UNESCO de la Universitat Politècnica de Catalunya, l'Institut de Drets Humans de Catalunya, l'Observatori DESC, Rights International Spain (RIS) i SOS Racisme Catalunya han enviat un informe al Consell de Drets Humans de l'ONU perquè sigui tingut en consideració durant el proper Examen Periòdic Universal a Espanya.

En aquest informe es detallen les normes que han desmantellat el model universal i gratuït de salut, que garantia el dret a la salut tal com es recull en la Constitució, introduint la figura de l'assegurat, el copagament farmacèutic o restringint el seu accés a les persones immigrants en situació irregular. També es constata la vulneració del dret a l'habitatge ia l'alimentació de moltes famílies en un país en què el 2013 s'han produït 67.189 desallotjaments, dels quals 38.141 estan vinculats a l'impagament del lloguer, i 7 milions de persones, el 16% de la població, pateix malnutrició.

Davant d'aquesta realitat, es denuncia l'actitud de les administracions públiques, ja que "les respostes institucionals han estat totalment contràries a cobrir aquestes necessitats emergents i a complir amb la seva responsabilitat de protegir i satisfer els drets en joc. S'han eliminat ajudes com la renda bàsica d'emancipació, ajudes a la dependència i a la vegada s'estableixen criteris més restrictius per a l'accés a prestacions com el PIRMI i es congelen les pensions. Les transferències socials contribueixen de manera insuficient a la reducció de la pobresa i la precarietat laboral augmenta també el risc de pobresa en la població treballadora".

També es reflecteix en l'informe la contestació social enfront d'aquesta situació amb entre 90 i 100 manifestacions i concentracions diàries. En el document es denuncia que el govern fa front a aquest descontentament social amb mesures repressives, tant legislatives com executives, que limiten la llibertat d'expressió, la llibertat de manifestació i que, en definitiva, pretenen criminalitzar la protesta. En l'informe es reclama específicament la retirada de l'Avantprojecte de Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana i, si escau, que es dugui a terme una profunda revisió, tal i com han posat en relleu diferents organitzacions, així com el Consell General del Poder Judicial i el Relator Especial de Nacions Unides sobre el dret de reunió.

Finalment, es posen de manifest les greus violacions de drets humans que pateixen les persones privades de llibertat, tant en presons com en els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE), i es crida l'atenció sobre els drets dels estrangers. A més de demanar el tancament dels CIE, es destaca la greu situació que s'està vivint a Ceuta i Melilla amb expulsions col·lectives contràries a dret, que vulneren l'accés al dret d'asil i la violació del principi de no devolució. En l'informe es denuncia que "Ceuta i Melilla s'estan convertint en centres d'internament o ciutats-presó, les persones no disposen de llibertat de moviment, no poden sortir-ne mentre s'executen les expulsions o es tramiten els expedients d'asil. Hi ha una opacitat absoluta en relació a l'accés a la protecció de les persones que arriben a través de ports com polissons. Impossibilitat, a més, d'accedir a la informació, així com a l'assistència lletrada i d'intèrpret".

L'informe es va enviar el passat divendres 13 de juny a la secretaria del Consell de Drets Humans de l'ONU perquè sigui tingut en consideració en el pròxim Examen Periòdic Universal (EPU) que es realitzarà a Espanya al gener de 2015. Aquest mecanisme de Nacions Unides avalua la situació dels drets humans en els 192 Estats membres, a partir de la informació aportada, en forma d'informes, pel govern respectiu, per les ONG i institucions nacionals de drets humans i per les Nacions Unides. El resultat final de l'examen és un document de recomanacions que l'estat examinat es compromet a complir.