Examen Periòdic Universal de 2015

El 21 de gener del 2015 es va celebrar al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides a Ginebra un debat sobre la situació dels drets humans a Espanya. La sessió, en què hi van participar delegacions de tots els estats membres de l'ONU, va formar part de l'Examen Periòdic Universal (EPU).

Al debat es van plantejar les mesures que el govern va dur a terme i que van tenir un impacte directe en la protecció i garantia dels drets humans. Entre d'altres, sobre la limitació de la justícia universal, els efectes sobre la població de les mesures d'austeritat dutes a terme a partir del 2011 o les reformes legislatives que restringeixen drets i llibertats fonamentals com l'accés a la justícia , o el dret de reunió i la llibertat d'expressió. Qüestions que ja van ser denunciades per diferents organismes internacionals de protecció dels drets humans.

Aquesta va ser la segona vegada que Espanya es sotmetia a l'EPU. Després del primer examen de l'any 2010, el govern es va comprometre a adoptar una sèrie de mesures per millorar l'exercici dels drets al país. Quatre anys després, gran part d'aquestes mesures no van ser realitzades i la protecció i exercici dels drets humans va empitjorar considerablement. Així es va recollir en dos informes de l'Alt Comissionat dels Drets Humans en els quals s'incloïa informació facilitada pel Defensor del Poble, per diferents organismes de protecció dels drets humans de l'ONU i per entitats de defensa dels drets humans.

Aquests informes, així com l'enviat pel govern espanyol, van constituir la base de l'examen. En un primer moment, la documentació va ser analitzada pels 47 estats membres del Consell de Drets Humans, a partir de la qual van formular les seves preguntes en la sessió de debat que es va celebrar el dia 21 de gener. Després de tres hores de diàleg, una troica formada pel Regne Unit, Sierra Leone i Macedònia, va ser l'encarregada de realitzar un informe final amb el diagnòstic de la situació dels drets humans a Espanya en forma de recomanacions per millorar-la. Aquest informe va ser presentat a la propera sessió del Consell del mes de juny, quan el govern espanyol va comunicar quines recomanacions es comprometia a seguir i quines rebutjava. 

Entre la informació que va ser considerada a l’EPU, hi han els informes que l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) va enviar en col·laboració amb altres entitats de la societat civil i en els quals s'hi van incloure les nostres principals preocupacions sobre el que enteníem com "un atac sistemàtic i continu als drets humans” l'any 2015:

1. Les reformes de l'actual govern que afecten el dret a la salut i que en trenquen el model d'accés universal gratuït,

2. El dret a un habitatge digne que es veu vulnerat per la concepció de l'habitatge com a bé d'inversió i no de primera necessitat, que promou un sobreendeutament de les persones com a principal via d'accés. Amb l'actual crisi i la manca d'habitatge social suposa el desallotjament de milers de persones per impagaments de lloguer o d'hipoteques, una situació que ja es va manifestar en l'anterior EPU,

3. El dret a l'alimentació es veu afectat per la situació d'atur provocada per la crisi, que suposa una situació de pobresa alimentària, malnutrició, reducció o congelació de les beques menjador, entre d'altres, com ja es va expressar en l'anterior EPU ,

4. La reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana implica un concepte de seguretat i ordre públic que gira entorn de la seguretat d'institucions i autoritats davant de la protecció dels drets i llibertats dels ciutadans, afectant els drets a la llibertat de expressió i de reunió pacífiques,

5. Els drets de les persones privades de llibertat a causa de l'alta durada de les penes, la manca de penes alternatives o els maltractaments i tortures a la presó, ja manifestat en l'anterior revisió del 2010,

6. Els drets dels estrangers es veuen afectats en situacions com les que es viuen als centres d'internament -com es va posar de manifest en l'anterior EPU- o en les que es viuen a les fronteres de Ceuta i Melilla amb les expulsions col·lectives o , en l'accés al dret d'asil,

7. La lluita contra el racisme i la xenofòbia a causa de l'encara existent manca de dades oficials, que ja es va manifestar anteriorment,

8. La necessitat d'un II Pla de Drets Humans,

9. La reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial que suposa la desaparició del principi de jurisdicció universal, preocupació ja manifestada,

10. Les retallades en la cooperació al desenvolupament,

11. La Llei de Taxes que suposa un obstacle en el dret a l'accés a la justícia,

12. El Projecte de Llei de Justícia Gratuïta que obstaculitza l'accés a l'assistència jurídica gratuïta,

13. La nova Llei de Seguretat Privada que no contempla cap previsió en relació amb el respecte dels drets humans ni la creació d'un mecanisme independent de rendició de comptes de les activitats de les Empreses Militars i de Seguretat Privades,

14. La reforma del Codi Penal que no introdueix el delicte de desaparició forçada i reintrodueix la cadena perpètua, entre altres mesures i,

15. La manca de satisfacció pel govern de les recomanacions dels organismes internacionals i del dret a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes dels crims comesos durant la Guerra Civil i el franquisme.

Documents

Informe de l'Estat

Informe presentat per l'Estat espanyol

Presentació conjunta de les ONGs

Informe presentat conjuntament per l'IDHC i altres ONGs a l'OACDH