Discurs d’odi vs llibertat d’expressió? Una anàlisi des dels drets humans
Curs semipresencial per professionals de l’advocacia i l’assessoria jurídica de la província de Barcelona
Dates: 12/11/2018 al 01/12/2018
Tipus: Curs semipresencial
Lloc: aulaIDHC.org | Col·legi de l'Advocacia de Barcelona
Preus: General: 40€
Reduït: membres de la Comissió de Defensa del ICAB, socis i sòcies de l'IDHC i de SOS Racisme i personal d'entitats socials: 25€
Places: Places limitades a 30 persones
El curs consta d’una part virtual, amb dues unitats didàctiques, i dues sessions presencials centrades en la pràctica jurídica.
Unitats virtuals
[del 12 al 29 de novembre | aulaIDHC.org]
Unitat 1: Identificació del discurs d’odi, problemàtica
- Què és i què no és discurs d’odi?
- Context general de la llibertat d’expressió i l'ús repressiu de la llei
- Anàlisi del discurs d’odi: causes, mecanismes i propagació
- Impacte del discurs d’odi: individual, grupal i social
Unitat 2: Normes i estàndards internacionals i regionals sobre discurs d’odi i llibertat d’expressió
- Òrgans i normatives del sistema universal
- Òrgans i normatives a escala regional
- Jurisprudència clau del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH)
Sessions presencials
[30 de novembre i 1 de desembre | Col·legi de l’Advocacia de Barcelona]
Marc legal i jurisprudència clau | Divendres, 30 de novembre, de 15 a 19h
- Repàs de normatives clau a nivell europeu i internacional i jurisprudència
- Proposta de criteris interpretatius
- Òrgans i normatives a nivell regional
Anàlisi de casos | Dissabte, 1 de desembre, de 10 a 14h
- Taller pràctic: com abordar casos de discurs d’odi
Hem passat del silenci davant les expressions d’odi a la seva sistemàtica judicialització, amb unes conseqüències contraproduents i perilloses tant per la lluita per la igualtat i l’equitat com pels propis valors fonamentals d’una societat democràtica.
El concepte de discurs d’odi va néixer per protegir l’exercici dels drets fonamentals de col·lectius històricament discriminats, que s’enfronten a dificultats estructurals per exercir els seus drets en plenitud i igualtat de condicions.
La reforma del Codi Penal de 2015 va incorporar en el seu article 510 els anomenats delictes de discurs d’odi, ampliant les conductes prohibides i les penes. Però la seva aplicació judicial, juntament amb altres disposicions del mateix Codi Penal o de la coneguda com a Llei Mordassa, posa de manifest la seva utilització abusiva i el risc per les garanties de la llibertat d’expressió.
Al curs s’aborda la problemàtica que planteja el marc legal actual per garantir una protecció efectiva de col·lectius històricament discriminats en equilibri amb les garanties d’altres drets fonamentals com la llibertat d’expressió, a la llum de les normatives i estàndards internacionals.
Objectius
La finalitat del curs és ampliar els coneixements i capacitats de professionals de l'advocacia i l'assessorament legal per a abordar casos de discurs d’odi.
Els objectius específics són:
- Reflexionar sobre el concepte de discurs d’odi i la problemàtica que planteja la seva penalització (interpretació de l'Article 510 del Codi Penal)
- Repassar els organismes, normatives i estàndards internacionals i regionals sobre el dret a la no discriminació i sobre la llibertat d’expressió.
- Conèixer la jurisprudència més rellevant tant de tribunals estatals com, sobretot, del Tribunal Europeu de Drets Humans
- Compartir experiències, competències i propostes per a abordar casos de discurs d’odi.
Dirigit a
- Personal d'entitats (ONG, associacions, fundacions, etc.) que treballen en l’assistència i assessorament legal a col·lectius víctimes de discriminació.
- Professionals de l’advocacia en exercici
- Personal de serveis de l'administració d'atenció a persones víctimes de discriminació.
Professorat
Edo Bazzaco
Sociòleg i membre de la junta directiva de SOS Racisme, és el responsable de l’àrea de delictes i discursos d’odi de l'organització. Ha participat com a formador en programes europeus i estatals de training sobre odi i discriminació, dirigits a estudiants universitaris, representants de les institucions i de la societat civil.
Karlos Castilla
Doctor en dret per la Universitat Pompeu Fabra, professor associat de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, responsable de recerca a l’IDHC, especialitzat en Dret Internacional dels Drets Humans, Dret Constitucional i Migracions.
Laia Serra
Advocada penalista, especialista en drets humans i discriminació, delictes d’odi, llibertat d’expressió i violència de gènere. Forma part de la Comissió de Defensa del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, de Dones Juristes i de l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans. Assessora de l'Observatori contra l'Homofòbia.