36è Curs Anual de Drets Humans 2018. Els drets humans davant els extremismes i la discriminació

El curs s'organitza anualment des de fa més de 30 anys amb l'objectiu de donar una primera aproximació als drets humans. A més del necessari repàs a la situació actual dels drets humans i als seus sistemes de protecció, cada edició es dedica monogràficament a una temàtica que volem destacar.

Aquest any, que el curs arriba a la seva 36ena edició, el programa es centrarà en els drets humans davant els extremismes i la discriminació a partir de l'anàlisi de diverses ideologies que els provoquen i punts de vista des dels quals s'estan abordant, amb mirada crítica des dels drets humans. En aquest sentit, analitzarem les condicions que fan possible que la intolerància i l'odi s'hagin instal·lat en les nostres societats, partint del fet que el racisme és un element estructural.

Actualment estem sofrint tant l'augment dels discursos feixistes, xenòfobs i racistes a nivell global com les conseqüències del creixement de grups d'ideologies extremistes, que aconsegueixen posicions d'influència i poder i fins i tot de govern. En aquesta situació, no només s'estan vulnerant els drets humans de minories, grups i col·lectius històricament discriminats (en funció de l'ètnia, orientació sexual, religió, etc.) sinó que s'està minant els valors i fonaments de les veritables democràcies, la pau, la seguretat humana i, per tant, la globalitat dels drets humans. Per això és necessari enfortir els arguments i capacitats de resposta de la societat i de la classe política des d'una perspectiva de drets humans, facilitant un enfocament des d'aquest àmbit (concepte, garantia, efectivitat, mecanismes de protecció, etc.), per enfortir-la i apoderar-la amb eines de protecció dels seus drets i promovent l'actuació enfront d'aquest auge xenòfob i racista.

A aquest context, s'afegeix el rol que juga la desinformació o informació errònia, així com la creixent criminalització de la protesta i la utilització de les eines legals originalment dissenyades per combatre els discursos i delictes d'odi per reprimir la dissidència política a través de les lleis regressives antidemocràtiques i desproporciona’ls que generalment s'ha donat per cridar-los com a lleis mordassa o silenci. 

Durant les tres setmanes que componen el curs, es buscarà donar respostes a aquestes situacions, contribuint a millorar el coneixement per part de la ciutadania sobre les causes estructurals que provoquen les desigualtats, l'exclusió i la violència, així com, el coneixement i l'aplicació del marc jurídic internacional relatiu als drets humans i les eines per combatre els extremismes i la discriminació d'una manera més eficaç.

Les sessions, a més d'exposar l'estudi descriptiu i teòric de les temàtiques, es fonamenten en l'intercanvi d'idees, experiències i coneixements. Per això, es compta amb la guia de persones expertes en l'objecte d'estudi i amb la participació de col·lectius i persones que treballen les situacions estudiades, proposant alternatives o noves mirades dels drets humans davant els extremismes i la discriminació per aconseguir un veritable procés de canvi global.El curs aspira ser un lloc de trobada no només per a l'adquisició de coneixements teòrics i pràctics, sinó també per al sorgiment de propostes i solucions que puguin fer possible que els drets humans siguin una realitat per a tota persona.

Materials per la reflexió i l'estudi

 El reemplaçament de la seguretat humana per la seguritización i el seu impacte en l’auge de la discriminació

Reflexió d' ITZIAR RUIZ-GIMÉNEZ ARRIETA, professora de Relacions Internacionals de la Universidad Autónoma de Madrid i coordinadora del Grupo de Estudios Africanos 

 Discriminació estructural i discurs d'odi

Reflexió d' OLGA JUBANY BAUCELLS, professora d’Antropologia Social de la UB, especialitzada en identitat de gènere, diversitat, discriminació i control social

 Crim d'odi, discurs d'odi. En el Dret les paraules importen

Reflexió de Karlos Castilla, director del curs anual de drets hmans, sobre l'origen dels termes "crim d'odi" i "discurs d'odi" i de la seva formulació en els sistemes jurídics. 

Al text s'analitza, a partir de la forma en la que s'ha establert el principi de no discriminació, quienes persones o colectius estan protegits a la legislació.

"El problema real no és que tot pugui considerar-se discriminatori o donar origen a crims o discursos d'odi, sinó que una vegada més seran els qui més avantatges tinguin i han tingut els qui accediran (i estan accedint) als sistemes de justícia per reclamar l'afectació que diuen sofrir".

Treballs guanyadors de la visita d'estudi al Consell d'Europa i el Tribunal Europeu de Drets Humans

 Los desafíos de la Democracia Pluralista ante el resurgimiento del racismo, de María Florencia Bottazzi

 Las deficiencias del sistema internacional y Europeo de Derechos Humanos y algunas violaciones en el ámbito migratorio, de Rosa María Reina Caparrós

 La protección jurídica frente a la discriminación: el abordaje desde el sistema universal, interamericano y europeo de derechos humanos. La situación de España y Argentina frente a la discriminación, de Agustina Badaloni

 Reptes per l'exercici de les llibertats i els drets a societats diverses

Conferència de cloenda a càrrec de FERNAND DE VARENNES, Relator especial de les Nacions Unides sobre Minories i degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Moncton 

 Extremismes i discriminació, amenaces als drets humans 

Conferència inaugural a càrrec de NICOLÁS MARUGÁN, membre del Comitè per l’Eliminació de la Discriminació racial de les Nacions Unides   

Dirigit a

Com a curs introductori i multidisciplinar, està destinat al professionals que treballen directament o indirectament diferents aspectes de drets humans, a estudiants i a la ciutadania compromesa amb la defensa dels drets humansdavant dels extremismes i la discriminació.