En defensa de la llibertat d'expressió

Article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans. Llibertat d'expressió
1. Tota persona té dret a la llibertat d’expressió. Aquest dret comprèn la llibertat d’opinió i la llibertat de rebre o de comunicar informacions o idees sense que pugui haver-hi ingerència d’autoritats públiques i sense consideració de fronteres. El present article no impedeix als Estats de sotmetre les empreses de radiodifusió, de cinema o de televisió a un règim d’autorització prèvia. 2. L’exercici d’aquestes llibertats, que comporten deures i responsabilitats, pot ser sotmès a determinades formalitats, condicions, restriccions o sancions, previstes per la llei, que constitueixin mesures necessàries, en una societat democràtica, per a la seguretat nacional, la integritat territorial o la seguretat pública, per a la defensa de l’ordre i per a la prevenció del crim, la protecció de la salut o de la moral, la protecció de la reputació o dels drets d’altre, per impedir la divulgació d’informacions confidencials o per garantir l’autoritat i la imparcialitat del poder judicial.​

Article 19 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics
1. Ningú podrà ser molestat a causa de les seves opinions

2. Tota persona té dret a la llibertat d'expressió; aquest dret compren la llibertat de buscar, rebre i difondre informacions i idees de tota mena, sense consideració de fronteres, ja sigui oralment, per escrit o en forma impresa o artística, o per qualsevol altre procediment de la seva elecció. 

3. L'exercici del dret previst al paràgraf 2 d'aquest article comporta deures i responsabilitats especials. Per tant, pot estar subjecte a certes restriccions, que hauran, malgrat això, d'estar expressament fixades per la llei i ser necessària per: 
a) Assegurar el respecte als drets o a la reputació dels altres:
b) La protecció de la seguretat nacional, l'ordre públic o la salut o la moral públiques.

Així es recull la llibertat d'expressió als principals instruments internacionals de drets humans dels quals Espanya és part. Una llibertat juntament a la llibertat de reunió que "són condicions indispensables per al ple desenvolupament de la persona. Són fonamentals per a tota societat i constitueixen la pedra angular de totes les societats lliures i democràtiques. Ambdues llibertats estan estretament relacionades entre si, donat que la llibertat d'expressió constitueix el mitjà per intercanviar i formular opinions. [...] I suposen la base per al ple gaudi  d'una amplia gamma d'altres drets humans" (Observación General n.19 del Comité de Derechos Humanos de Naciones Unidas de 2011)

Des de fa anys, concretament a partir de 2014, arran de les protestes socials que desencadenaren les polítiques d'austeritat, s'iniciaren una sèrie de reformes legislatives com la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com Llei Mordassa, o la reforma del Codi Penal, que posaren restriccions a la llibertat d'expressió. Unes mesures que venim denunciant des de la societat civil per suposar una clara criminalització de la protesta y la dissidència, en detriment de la llibertat d'expressió. 

Ahir, 13 de març es constataren aquestes regressions, alhora que s'han assentat bases sòlides per la seva defensa en el futur.

Informe de Amnistía Internacional

Al matí, Amnistia Internacional presentava l'informe Tuitea... Si te atreves: Cómo las leyes antiterroristas restringen la libertad de expresión en España al qual es denuncien atacs a la llibertat d'expressió en virtut del article 572 del Codi Penal sobre enaltiment del terrorisme i la fustigació a les víctimes. I s'aporten dades: el nombre de persones processades en aplicació d'aquest article va augmentar de 3 al 2011 a 39 al 2017, i només els dos últims anys, varen ser declarades culpables quasi 70 persones. Amnistía constata que "L'augment dels processaments en virtut de l'article 578 es produeixen en un context al qual l'espai per expressar la discrepància a Espanya es redueix amb rapidesa". I sol·licita la derogació d'aquest article imprecís amb l'objectiu que "només es penalitzen les expressions que animen a altres persones a cometre un delicte reconeixible amb la intenció d'incitar-les a cometre l'esmentat acte i amb una probabilitat raonable de que ho duguin a terme, i quan existeixi una relació causal clara entre la declaració y el delicte". 

Sentència TEDH: Stern Taulats i Roura Capellera c. Espanya

Poc desprès de la presentació de l'informe, el Tribunal Europeu de Drets Humans donava a conèixer una sentència molt esperada sobre el cas de dos joves condemnats el 2008 per cremar fotografies dels reis dins del marc d'una manifestació independentista. 

A la sentència, el TEDH condemna a Espanya per la violació de l'article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans. Una sentència que estableix jurisprudència i concreta les limitacions legítimes a la llibertat d'expressió:

“Com es consagra a l'article 10 de la Convenció, la llibertat d'expressió està subjecta a excepció que, malgrat això, requereixen una interpretació estricta, i la necessitat de restringir-la ha d'establir de manera convincent. [...] L'article 10.2 de la Convenció deixa poc espai per les restriccions a la llibertat d'expressió a l'àmbit del discurs i el debat polític, on aquest últim és de suma importància. A més, els límits de la crítica permissible són més amplis respecte a un polític, al que es fa referència a aquesta funció, que un mer individu privat: a diferència del segon, el primer s'exposa inevitablement i conscient a un acurat monitoratge dels seus actes i accions per part dels periodistes i la massa de ciutadans; per tant ha de mostrar una major tolerància. [...]

Per tant, per determinar si la ingerència de les autoritats públiques al dret a la llibertat d'expressió és "necessària en una societat democràtica", el Tribunal assenyalà que una pena de presó imposada per un delicte comés en el debat polític és compatible amb la llibertat d'expressió només en circumstàncies excepcionals i l'element essencial a tenir en compte és el fet de que el discurs exhorta a l'ús de la violència o constitueix un discurs d'odi" (par. 30-34)

Al mateix temps, el TEDH clarifica què és i què no és un delicte d'odi:

“La protecció del article 10 de la Convenció és limitada o exclosa, en el cas de les expressions d'odi, un terme que ha d'entendre's que abasteix totes les formes d'expressió que s'extenen, inciten, promouen o justifiquen l'odi racial, la xenofòbia, l'antisemitisme o altres formes d'odi basades en la intolerància, i que han de considerar-se tenint en compte el context". (par. 41)

A ambdós casos es constata com es persegueix penalment la crítica i la dissidència, buidant de contingut la llibertat d'expressió necessària en un sistema democràtic i plural. 

Des de l'IDHC amb altres entitats o moviments de defensa dels drets humans estem desenvolupant una anàlisi sobre l'aplicació abusiva del Codi Penal per la persecució de delicte d'odi, recollida a l'article 510, en un context de criminalització de la dissidència i la protesta democràtica. 

També fem una crida d'adhesió i seguiment a la manifestació d'aquest dissabte 17 de març convocada per NoSomosDelito #Desamordázate #17M,  per mostrar el nostre rebuig a la Llei Mordassa i pressionar per a que es garanteixi el lliure exercici dels drets humans que són vulnerats per aquesta llei.