Crisi climàtica i llibertat d'expressió

El 3 de maig de 2024, amb motiu del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, el Relator Especial de les Nacions Unides sobre la promoció i protecció del dret a la llibertat d'opinió i d'expressió, l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, l'Organització dels Estats Americans i Comissió Africana de Drets Humans i dels Pobles van adoptar la Declaració Conjunta sobre la Crisi Climàtica i la Llibertat d'Expressió.

La declaració posa en relleu l'elevat risc al qual s'enfronten periodistes, persones defensores del medi ambient i dels drets humans, en exposar els danys mediambientals i mobilitzar a la població per a en favor de l'acció climàtica.

Entre altres qüestions la declaració condemna la censura dels debats sobre medi ambient i clima, la repressió de les protestes pacífiques i les detencions arbitràries i el processament de periodistes. Al seu torn, insta els Estats que protegeixin periodistes i persones defensores de drets humans, establint mecanismes de protecció eficaces i introduint mesures específiques contra l'assetjament judicial.

A més, la declaració demana als Estats donar prioritat a lleis, polítiques i programes que creïn un entorn de discurs públic, a més de prestar més suport a les zones remotes afectades pel canvi climàtic que no disposin de la presència dels mitjans de comunicació. També demana als estats i empreses la no creació i divulgació d'informació falsa o enganyosa adoptant mesures per a fomentar un ecosistema informatiu sa, segur i divers. Finalment, recorda que les empreses han d'informar sobre l'impacte mediambiental de les seves operacions per a estar a l'altura de complir amb  les seves responsabilitats en matèria de drets humans.

Finalment, la declaració informa que els Estats han de garantir un debat informat, inclusiu i obert, així com l'accés a la informació sobre la crisi climàtica que posa en perill la biodiversitat del planeta i amenaça la nostra seguretat comuna.

Imagen de freepik