Sistema asiàtic de drets humans

El sistema asiàtic de drets humans té el seu origen a l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN, per les sigles en anglès), organització intergovernamental fundada el 1967 per líders d'Indonèsia, Malàisia, Filipines, Singapur i Tailàndia.

El desembre de 2008, els 10 membres actuals de l'ASEAN (Vietnam, Laos, Brunei, Cambodja, Singapur, Myanmar, Indonèsia, Filipines, Malàisia i Tailàndia) adopten la Carta de l'ASEAN (la “Carta”), que defineix l'estructura i funcions de l'ASEAN. Entre elles, s'estableix l'obligació de l'organització de crear un òrgan la finalitat del qual sigui la promoció i la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals. Així, un any després, a la 15a Cimera de l'ASEAN, aquesta comesa resulta en la creació de la Comissió Intergovernamental de Drets Humans de l'ASEAN (la “Comissió”)

El 18 de novembre del 2012 els Estats membres adopten la Declaració de Drets Humans de l'ASEAN que aclareix el mandat de la Comissió. Conté una sèrie de principis generals, entre els quals s'estableix que tots els drets humans són universals, indivisibles, interdependents i estan interrelacionats (article 7). A més, consagra drets civils i polítics; econòmics, socials i culturals; el dret al desenvolupament i al de la pau.

Als seus orígens, la Declaració va sorgir amb l'objectiu de ser precursora d'un tractat formal per a la regió -com ho és la Declaració Universal dels Drets Humans per als Pactes Internacionals de Nacions Unides o la Declaració Americana de Drets i Deures de l'Home per a la Convenció Americana de Drets Humans- no obstant això, avui dia, encara no ha resultat en un acord de drets humans.