VII Simposi de la Renda Bàsica: Un dret humà emergent
INFO PRÀCTICA
22/11/2007 al 24/11/2007
10:00
Institut de Drets Humans de Catalunya
La Renda Bàsica és un ingrés pagat per l'estat a cadascun dels membres de ple dret de la societat o resident, inclús si no vol treballar de forma remunerada, independentment de quines puguin ser les altres possibles fonts de renda, i sense importar amb qui convisqui. La Renda Bàsica és incondicional i universal. De la mateixa manera que el sufragi universal, se'n tindria dret només pel fet d'existir com a ciutadà, independentment del sexe o de la raça als que es pertanyi o del nivell d'ingressos que es tingui.
La Renda Bàsica de Ciutadania es presenta amb insistència des de fa uns anys com una de les respostes més innovadores i estimulants a problemes com la creixent desigualtat, la precarietat laboral i la pobresa.
Les transformacions en les estructures socials i econòmiques de les societat occidentals avançades han afectat greument la gestió de les desigualtats per part dels estats del benestar i del polítiques socials tradicionals. Aquesta situació ha fet que es replantegi la noció de ciutadania des de la perspectiva dels drets humans i de la participació.
La reivindicació d'una renda bàsica de ciutadania és un dels drets emergents més innovadors de la Declaració Universal dels Drets Humans Emergents, que el contempla de la següent manera:
Títol I. Dret a la democràcia igualitària
Article 1
Dret a l'existència en condicions de dignitat. Tots els éssers humans i les comunitats tenen dret a viure en condicions de dignitat.
Aquest dret fonamental comprèn els drets següents:
3. El dret a la renda bàsica o ingrés ciutadà universal que assegura a tota persona, amb independència de la seva edat, sexe, orientació sexual, estat civil o condició laboral, el dret a viure en condicions materials de dignitat. Amb aquesta finalitat, es reconeix el dret a un ingrés monetari periòdic incondicional sufragat amb reformes fiscals i a càrrec dels pressupostos de l'Estat, com a dret de ciutadania, a cada membre resident a la societat, independentment de les seves fonts de renda alternatives, que sigui adequat per a permetre-li cobrir les seves necessitats bàsiques.