#SomRefugi. Dia Mundial de les Persones Refugiades

L’any 2001, les Nacions Unides van declarar el 20 de juny com a Dia Mundial de les Persones Refugiades.

Cada any, l'IDHC amb les entitats d'asil i refugi de la ciutat i el suport de l'Ajuntament de Barcelona commemorem aquesta data, denunciant la vulneració dels drets de les persones refugiades i exigint als poder públics una solució global i estructural que garanteixi l'efectiva aplicació del dret d’asil. 

A casa nostra són moltes les activitats que s'organitzen com a mostra de solidaritat i per visibilitzar la realitat de totes les persones forçades a fugir de casa seva a causa de conflictes armats i violència o per motius religiosos, polítics, ètnics, de gènere o d'orientació sexual.

Programa d'activitats

L'Ajuntament de Barcelona ha habilitat aquesta página web on trobar totes les activitats que s'organtizen a al ciutat amb motiu del dia munidal de les persones refugiades

També es pot descarregar el programa en pdf

Manifest

El món viu una etapa convulsa en què conflueixen esdeveniments de diferent naturalesa, tots ells amb un denominador comú: la violència que generen.

Les guerres, però també la inestabilitat política, la discriminació, els desastres naturals, la pobresa extrema i, en definitiva, la vulneració dels drets humans impedeixen portar una vida digna a milions de persones a tot el planeta.

Aquests fets empenyen les poblacions dels països que els pateixen a cercar una oportunitat de sobreviure lluny de casa seva.

Paral·lelament, Europa gira l’esquena a aquestes persones, i posa en dubte l’eficàcia de la convenció sobre l’Estatut dels refugiats del 1951, que van signar els estats fa més de seixanta anys per garantir la protecció de les persones refugiades. La reacció d’una part d’Europa davant la mort, inadmissible i injusta, de milers de persones quan intenten arribar a les seves portes, ha estat la de reforçar els controls i posar obstacles a l’entrada.

Cada tanca, cada mur, cada concertina posa en risc la vida d’un altre que no coneixem i a qui neguem el seu dret a cercar refugi o una vida digna, mitjançant la por, la repressió, la limitació de moviment. Per això exigim, una vegada més, l’establiment de vies segures. La falta de vies legals i segures d’arribada a la Unió Europea fa que milers de persones posin la seva vida i la de llurs famílies en mans de màfies sense escrúpols, en un viatge incert pel qual han hagut de pagar un preu molt més car que un bitllet d’avió.

Com cada any, en aquesta data, cal recordar que la comunitat internacional i, per tant, l’Estat espanyol ha de reconèixer, respectar, protegir i garantir els drets de les persones que, tenint un temor fundat de ser perseguides per motius de raça o ètnia, religió, nacionalitat, opinió política o pertinença a un grup social determinat, per exemple, per la identitat de gènere o l’orientació sexual, es veuen obligades a fugir del país en què resideixen a la cerca de la protecció internacional. Aquesta hauria d’assegurar l’accés igualitari i el gaudi dels seus drets més fonamentals amb totes les garanties i eficàcia.

Exigim una solució global i estructural per part de l’Estat que garanteixi l’aplicació efectiva del dret d’asil. És urgent i indispensable enfortir les polítiques d’acollida i d’inclusió social per a les persones que han aconseguit arribar a casa nostra cercant protecció, per assegurar-ne un suport continu, previsible i sense obstacles. Cal un compromís més gran de totes les administracions públiques vers les persones refugiades i no pas la utilització dels nouvinguts com a boc expiatori del desmantellament de l’estat del benestar o com una arma de confrontació ideològica o partidista. A més, cal fer front al discurs de la por i del tancament, que ha proporcionat rèdit polític als populismes xenòfobs a Amèrica i Europa. Per això també calen més campanyes institucionals que desmuntin els prejudicis i falsos estereotips amb relació a les persones que arriben a casa nostra.

Exigim a l’Estat el compliment del seu compromís d’acollir, com un primer pas, i abans del 26 de setembre de 2017, les 17.337 persones procedents dels camps de Grècia i Itàlia, denunciar l’acord vergonyós que va signar la Unió Europea amb Turquia, i del qual és còmplice, així com qualsevol altre que es plantegi en els mateixos termes i qualsevol acte de repressió a les fronteres i els camps.

La realitat del refugi a Catalunya i, en especial, a Barcelona amaga un fet no tan mediàtic i sovint invisibilitzat: la multiplicitat de motius de la fugida més enllà de la guerra, com ara l’orientació sexual, la identitat religiosa o la mateixa ideologia, així com la multiplicitat de procedències, com Ucraïna, Hondures, Pakistan, Veneçuela o el Sàhara. Milers de persones que ja viuen amb i entre nosaltres i a qui no sempre adrecem el nostre desig d’acollida.

A Catalunya ja fa gairebé tres anys i mig que tenim un pla de protecció internacional aprovat per la Generalitat de Catalunya en acord de govern. Aquest pla, que es troba a les acaballes, ja que va ser ratificat per una durada de quatre anys, segueix sense definir un pla d’acció amb línies d’actuació clares, indicadors per mesurar-ne l’acompliment i dotació pressupostària per portar-ho a terme.

Tot i que Barcelona treballa per intentar donar la millor resposta, cal més implicació de tots els actors per completar i desenvolupar el nivell d’assistència i protecció de les persones refugiades, dins els marcs legals que així ho permetin, i propiciar el suport, la relació i la participació de la ciutadania compromesa que es mobilitza als barris de la nostra ciutat per teixir una xarxa ciutadana de solidaritat.

Les entitats que participem en aquest acte continuarem treballant a favor de les persones refugiades, desplaçades, apàtrides, reassentades i retornades, perquè se’n respectin els drets tant a casa nostra com a fora de les nostres fronteres i, per defensar els drets d'aquest col·lectiu en situació de vulnerabilitat, continuarem exigint als poders públics que millorin i ampliïn les lleis que regulen el dret a l'asil i la seva aplicació efectiva.

Barcelona, 20 de juny de 2017

Subscriu-te al Manifest