Diàlegs: ELS DRETS DE LA NATURA I EL PARADIGMA ECOCÈNTRIC. Situació actual, aprenentatges i reptes al Sud i al Nord Globals
INFO PRÀCTICA
18/02/2025 al 18/03/2025
L’IDHC i l’Observatori DESCA proposem un cicle de cinc diàlegs -4 virtuals i un presencial a Barcelona- a través dels quals volem aprofundir el coneixement del moviment pels Drets de la Natura, de les principals propostes de reconeixement, els seus fonaments i la relació que tenen amb les cosmovisions indígenes, i algunes de les aplicacions que ha tingut en el Sud i Nord globals.
Ens centrarem especialment en aquesta dimensió pràctica, per tal d’analitzar de forma comparativa diferents experiències a les Amèriques del Sud (especialment) i del Nord, i a Europa, per tal d’identificar potencialitats i reptes que serveixin per a accions futures de defensa dels ecosistemes, a Catalunya i a nivell global.
Per aquestes reflexions i debats comptarem amb persones amb visions i experiències diverses, de l’activisme i de l’acadèmia, del Sud i del Nord globals.
Programa
Drets de la Natura i governança ambiental i ecológica
Dimarts, 18 de febrer de 16h a 18h, online
Aprofundim en el creixent moviment dels Drets de la Natura, abordant la participació pública, la consulta a les comunitats, els conflictes locals en la designació de “guardians” legals i el contrast entre models extractivistes i alternatives com el Buen Vivir. També reflexionem sobre el canvi de paradigma cap a la governança inclusiva i la descolonització.
LUIS LLOREDO ALIX. Professor de Filosofia del Dret a la UAM. Ha estat professor a la UC3M, a la Universitat Autònoma de Xile i a la Universitat del Piemont Oriental. Ha publicat nombrosos llibres i articles sobre història del pensament jurídic, drets socials, drets de la natura i béns comuns.
Actualment, dirigeix el projecte Speak4Nature: Interdisciplinary Approaches on Ecological Justice”
DIGNO MONTALVÁN ZAMBRANO. Investigador postdoctoral de la Universidad Carlos III de Madrid i doctor en Estudis Avançats en Drets Humans per la mateixa universitat. Autor de diverses publicacions sobre dret ecològic, drets dels pobles indígenes i sistemes internacionals de protecció dels drets humans. Membre de diverses xarxes internacionals i projectes de recerca vinculats al dret ecològic.
VALERIA BERROS (modera). Professora de la Universidad Nacional del Litoral- Argentina i investigadora del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas- CONICET, Argentina. És experta de la iniciativa Harmony with Nature de Nacions Unides i membre de la Comissió de Dret Ambiental de la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (UICN).
Cosmovisions indígenes i els Drets de la Natura
Dimarts, 25 de febrer de 16h a 18h, online
Explorem la relació entre natura i cosmovisions indígenes des de les mirades de dones indígenes lideresses. Debatim si aquestes visions s’alineen amb el paradigma ecocèntric occidental i si els Drets de la Natura poden promoure la justícia ambiental i revertir desigualtats històriques.
PATRICIA GUALINGA. Defensora dels drets dels pobles nadius, de les dones i de la Mare Terra. Ha contribuït a la lluita del poble Kichwa de Sarayaku (Amazònia equatoriana) per la protecció del Bosque Vivo en els seus territoris ancestrals. Patricia va presentar un cas històric davant el Sistema Interamericà de Drets Humans. És coneguda a nivell nacional i internacional pel seu treball continu en la defensa dels drets dels pobles originaris i per la crida que ha fet per mantenir els combustibles fòssils sota terra a l’Amazònia.
SARA LÓPEZ. Activista i defensora dels drets humans de les poblacions originàries de Mèxic. Des de mitjans dels anys noranta, forma part Consejo Regional Indígena y Popular de Xpujil i del Consejo Nacional Indígena (CNI). Destaca la seva feina a Nicaragua, el seu acompanyament a comunitats indígenes desplaçades i la seva lluita a la Red Nacional de Resistencia Civil contra las Altas Tarifas de Energía Eléctrica per la qual va ser detinguda i empresonada.
MAGDA BANDERA (modera). Periodista, cofundadora i directora de La Marea. També és editora de Climática, el primer mitjà espanyol especialitzat en la crisi climàtica i de biodiversitat, i organitzador de La Uni Climática des del 2020. Ha treballat a La Vanguardia i Público, i com a col·laboradora en diferents mitjans (TV3, Catalunya Ràdio, Cadena SER, RTVE, El Periódico de Catalunya i La Sexta).
Testimonis en primera persona de reconeixements jurídics des del Sud
Dimarts, 4 de març de 16h a 18h, online
Coneixem experiències de reconeixement jurídic dels Drets de la Natura amb testimonis de processos al Sud i Nord Globals. En aquest tercer diàleg tractem els casos de la Constitució de l'Equador i del riu Atrato a Colòmbia, destacant les estratègies emprades, el paper dels pobles indígenes i les comunitats locals, i els efectes d'aquests reconeixements en la protecció dels ecosistemes. Analitzem oportunitats i reptes, així com aprenentatges i estratègies futures per enfortir la protecció de la natura i dels drets dels pobles indígenes.
NATALIA GREENE. Activista i acadèmica equatoriana. Impulsora d’iniciatives com les Cuencas Sagradas Amazónicas i el col·lectiu Frente al Ambiente, ha liderat processos globals sobre justícia climàtica i la implementació dels drets de la natura. És vicepresidenta de la Coordinadora Ecuatoriana de Organizaciones para la Defensa de la Naturaleza y el Medio Ambiente –CEDENMA, membre de la Global Alliance for the Rights of Nature (GARN) i del secretariat de l‘International Rights of Nature Tribunal.
MARÍA XIMENA GONZÁLEZ. És advocada i investigadora. Durant quinze anys va treballar amb comunitats indígenes, negres i camperoles, liderant estratègies col·lectives per defensar territoris i rius afectats per economies extractives a Colòmbia. Va finalitzar el seu doctorat l’any 2024, avançant en la recerca activista i interdisciplinària en els camps dels conflictes ambientals, les lluites per l’aigua, els drets humans i no-humans, així com en la mobilització social i legal a Colòmbia i Guatemala.
MARCO APARICIO (modera). Professor de Dret Constitucional a la UdG. Actualment és director de la Càtedra Internacional UNESCO de Desenvolupament Humà Sostenible i coordina la Clínica d’Intervenció Sòcio-Jurídica de la mateixa universitat. És president de l’Observatori DESCA i membre de la junta de l’ICIP. Entre els diversos temes sobre els que ha treballat, destaquen els bens comuns, els drets dels pobles indígenes, el dret a la mobilitat humana i la protecció dels drets socials i dels drets de la natura.
Testimonis en primera persona de reconeixements jurídics des del Nord
9Dimarts, 11 de març de 16h a 18h, online
Analitzem els mateixos elements que en l’anterior diàleg, però de casos de reconeixement jurídic de Drets de la Natura a Nord Amèrica i Europa: les experiències del rius Magpie i Saint-Laurent, al Canadà, i la proposta de Constitució de Bavària i la Cort de Districte d’Erfurt, a Alemanya.
YENNY VEGA CÁRDENAS. Advocada a Quebec i Colòmbia, és presidenta de l’Observatorio Internacional de los Derechos de la Naturaleza. Amb un doctorat en Dret dels Recursos Hídrics, ensenya i investiga sobre Dret Internacional, Aigua i Governança. Ha liderat iniciatives com el reconeixement del riu Magpie i promou el mateix per al Saint-Laurent al Canadà. Implicada socialment, participa en la defensa de la Natura en espais públics i polítics.
ANDREAS GUTMANN. Va estudiar Dret a Friburg (Alemanya) i Santa Marta (Colòmbia) i va obtenir un doctorat en la Universitat de Bremen (Alemanya) per un treball sobre la Drets de la Natura a l’Equador. Ara treballa com a postdoctorand al Kassel Institute for Sustainability de la Universitat de Kassel (Alemanya). Els seus interessos de recerca inclouen els Drets de la Natura, l'extractivisme, la teoria jurídica crítica i postcolonial, i el dret constitucional i l'administratiu.
ÀLEX PEÑALVER (modera). Professor de Dret administratiu en la UB, especialitzat en defensa ambiental. Coordina la Clínica jurídica ambiental i és membre de la Comissió de Dret Ambiental de la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (UICN).
Aplicació dels Drets de la Natura a Catalunya
Dimarts, 18 de març de 16h a 19h, La Lleialtat Santsenca (C/ d'Olzinelles, 31. Barcelona)
Parlem de casos de reconeixement de Drets de la Natura a l’Estat espanyol (el Mar Menor, a Múrcia i riu Tins a Galícia) i dels contextos en què s’estan plantejant o es podrien plantejar estratègies de reconeixement a Catalunya (especialment riu Gaià, però també altres com riu Ter, Delta de l’Ebre....). Una sessió que, a més de proposar un diàleg, es planteja com l’inici d’un grup de treball sobre els Drets de la Natura.
EDUARDO SALAZAR. Advocat d’Environmental Law Aliance Worldwide (ELAW) i professor de la Universitat de Murcia, especialitzat en consultoria de dret ambiental i exercici d’accions davant els tribunals. És un dels promotors de la de la ILP del Mar Menor.
JOÁM EVANS PIM. Director de la Fundació Montescola, entitat que participa al projecte ReNatur_Outes i promou del reconeixement de la personalitat jurídica del riu Tins a Outes, Galícia. Coordina la Red de Áreas Conservadas por Comunidades Locales com a part del projecte Comunidades Activas y Paisajes Resilientes en Incendios Forestales y Cambio Climático (CAPRIF_CC).
JAUME PUJOLRÀS I POMÉS Jurista especialitzat en dret internacional públic i dret ambiental. Forma part de la cooperativa CICrA Justícia Ambiental. El seu camp d'investigació se centra en el reconeixement de personalitat jurídica d'ecosistemes. Presentarà l'estudi realitzat des de la clínica jurídica ambiental de la URV sobre la possibilitat de reconèixer drets propis al riu Gaià.
SUSANA BORRÀS (modera). Professora de Dret Internacional Públic a la URV, on coordina el Màster en Dret Ambiental. Especialitzada en canvi climàtic, justícia climàtica, drets humans, drets de la Natura i refugi ambiental, forma part del Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT). Participa activament en xarxes internacionals de drets ambientals i de la Natura, com Harmony with Nature de l’ONU, la Red Sudamericana para las Migraciones Ambientales - RESAMA i l’Earth Law Center.
| PUBLICACIONS |
|---|
| Marcs jurídics internacionals per a l’atenció de la mobilitat humana causada pel canvi climàtic |
| Litigació climàtica. El paper de la ciutadania i els jutges |