El Consell d’Europa demana a Espanya reformes en llibertat d’expressió i drets dels migrants

La Comissària de Drets Humans del Consell d'Europa, Dunja Mijatovic, ha instat l'Estat Espanyol a introduir canvis legals i millores que garanteixin la llibertat d'expressió i els drets humans dels migrants i sol·licitants d'asil en el darrer informe de drets humans presentat aquesta setmana després de la seva visita a Espanya el novembre del 2022.

En aquest sentit, ha posat èmfasi en la necessitat de protegir els drets socials de la ciutadania i fer front a les desigualtats encara persistents al país. També ha apuntat a la importància de crear mecanismes de transparència i de potenciar la cooperació entre els nivells estatal, regional i local, atorgant a la societat civil una posició central.

A continuació, et deixem les principals observacions de la Comissària de Drets Humans del COE a Espanya:

• Dret a l'asil i la protecció internacional:
  Tot i algunes mesures adoptades en matèria de migració, com ara la protecció i acolliment de migrants procedents d'Ucraïna, Mijatovic apunta que encara molts refugiats i sol·licitants d'asil no disposen de mecanismes segurs que en garanteixin la protecció. Aquest darrer és el cas de les persones que volen creuar la frontera de Nador (Marroc) cap a Melilla, les quals segueixen sense poder accedir a l'asil de manera efectiva. Així, les facilitats d'acollida i de protecció sovint varien segons el país d'origen.

  A més, s'advoca per la responsabilitat compartida i la solidaritat entre els països del Mediterrani per garantir que no es violin els drets humans, directament o indirectament, de les persones migrants.
   

• Dret a la llibertat d'expressió i de reunió:
  La Llei de seguretat ciutadana del 2015 s'ha d'adaptar a la normativa europea i internacional vigent en matèria de drets humans. Tot i la derogació del delicte de sedició, la comissionada considera que les llibertats d'expressió i reunió de la població continuen sense estar garantides, especialment les dels periodistes i defensors dels drets humans.

  A més, ha instat a reforçar la investigació i els processos judicials en casos d'abusos comesos per les forces i cossos de seguretat, com per exemple, en el succés a la tanca de Nador el 24 de juny, on almenys 23 persones migrants van perdre la vida.

  També es posa èmfasi en reforçar el sistema de rendició de comptes per als funcionaris, especialment, judicials.
   

• Dret a l'habitatge:
  A Espanya persisteixen greus problemes vinculats amb l'habitatge, com ara els alts preus de lloguer i compra, la baixa taxa d'immobles socials i els desallotjaments forçosos. Així mateix, cal afrontar el sensellarisme, una problemàtica en creixement a l'estat espanyol.

  La comissionada ha recalcat que l'habitatge és un "dret humà central per al ple gaudi de la majoria dels altres drets" i, per tant, ha instat l'Estat espanyol a prendre mesures sobre això, com ara l'aprovació del projecte de llei d'habitatge, actualment paralitzat al Congrés.
   

• Dret a la sanitat pública:
  S'ha de garantir un sistema de sanitat públic, inclusiu i de qualitat. Així, Mijatovic ha subratllat l'existència de diferències regionals importants pel que fa a les prestacions socials en atenció primària i especialitzada i la poca inversió que, en termes generals, es destina.

  També s'esmenta la necessitat de reformar el sistema de salut de la gent gran per assegurar que es respecti la seva dignitat, autonomia i independència. En aquesta línia, ha recalcat la importància d'investigar les morts ocasionades per la crisi del covid-19.

Més informació en el portal del Consell d’Europa.