L’entramat jurídic i institucional que ha de servir per protegir drets humans es dirigeix a atendre les violències directes, oblidant les violències estructurals i culturals

• La investigació analitza les diferents violències urbanes, els seus impactes en els DDHH i propostes per a la reducció de la violència estructural i directa des de les polítiques públiques municipals.
• L'informe conclou que calen mesures efectives per a la prevenció de les violències culturals i estructurals per aconseguir frenar la violència global.

En un món cada vegada més urbanitzat, les ciutats tenen un paper clau en la construcció de societats més justes, que afavoreixin la convivència, l'equitat, la democràcia i que garanteixin el respecte als drets humans. Més enllà de la perspectiva macroscòpica sobre pau i seguretat l'informe publicat pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau, amb la col·laboració de l'IDHC, La violència i la pau a les ciutats més enllà de la seguretat hegemònica, convida a ampliar la comprensió que tenim sobre les violències que són més presents en el dia a dia de les persones: les violències en els contextos urbans. A través de la caracterització d'algunes de les violències que es donen a les ciutats, i de les implicacions que tenen en la garantia de compliment dels drets humans, els autors subscriuen la narrativa de l'empoderament de la ciutadania com a via per fer arribar a totes les persones el dret a la ciutat i la pau des de l’entorn local.

La reflexió principal de l'informe és la necessitat d'un canvi de paradigma per deixar d'entendre la pau com a absència de guerra o conflicte armat i començar a entendre la pau en sentit positiu com a justícia social, satisfacció de necessitats bàsiques i ple exercici de drets humans per totes les persones. De manera que els plantejaments que es donen normalment per proveir seguretat canviïn radicalment de perspectiva, integrant altres conceptes i pràctiques que contribueixen a construir una seguretat centrada en les persones.

Segons Tica Font, investigadora del Centre Delàs d'Estudis per la Pau i autora de l'informe: “construir Pau i Convivència social als nostres municipis requereix que ens respectem en la diversitat, que totes les persones puguem tenir cobertes les necessitats vitals i siguin respectats els drets humans”.

L'informe conclou que les normatives i polítiques dirigides a garantir la protecció dels drets humans i de la pau a les ciutats aborden essencialment la violència directa, deixant en un pla minoritari l'abordatge de les violències culturals i estructurals, igual de necessàries per garantir la protecció i els drets de les persones. La investigació també fa èmfasi que és la societat civil la que s'organitza per fer front a aquestes violències culturals i estructurals que tenen una gran influència a erosionar el dret a la ciutat de les persones.

Els investigadors també apunten a la necessitat d’implementar mesures per garantir els drets humans a les ciutats, com a forma d'impulsar mesures de pau i convivència que redueixin les diferents formes de violència. En aquest sentit, Karlos Castilla, investigador de l'IDHC i autor de l'informe apunta que “l'incompliment dels continguts mínims dels drets humans i les insuficiències de les garanties són l'origen de diferents les violències, ja que el simple fet que no es garanteixin és en si mateix una forma de violència”. Per tant, implementar mesures per complir els drets humans i garantir l'eficàcia d'aquestes mesures pot ajudar a posar fi a diferents violències (cultural, física, estructural).

Finalment, la investigació també conclou que l'accés als drets bàsics, a través de serveis públics no monetaritzats, podria explicar els nivells baixos de violència quotidiana directa a les nostres ciutats malgrat els nivells alts de desigualtat econòmica, per la qual cosa es recomana reforçar i generar un bon sistema de protecció social per contribuir a la construcció de pau positiva, frenant també les polítiques de neoliberalisme imperant.

Pots consultar i descarregar el resum executiu ei l’informe complet.