[COMUNICAT] Un any desprès del 17A
En el primer aniversari dels atemptats del 17 d’agost de 2017, volem transmetre la nostra solidaritat a les víctimes i persones afectades. Reafirmem el nostre rebuig a totes les formes de violència, a casa nostra i arreu, a totes les formes d'extremisme que generen odi i intolerància i ataquen la dignitat de tots els éssers humans. Condemnem qualsevol instrumentalització d'esdeveniments com el 17A pels qui promouen l'odi i la discriminació.
Com a membres de l’Observatori per la Prevenció de l’Extermisme Violent – OPEV i de LaFede.cat subscrivim el comunicat Un any després del 17A per demanar a les institucions una política basada en la prevenció i els respecte als drets humans i on es recullen un conjunt de demandes als partits polítics,institucions públiques i mitjans de comunicació.
Introducció
Un any després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, l’Observatori per la Prevenció dels Extremismes Violents (OPEV) i Lafede.cat recordem les víctimes i seguim mostrant el nostre afecte i suport a totes les persones afectades per la violència. Els que volen sembrar l’odi i el terror, trobaran la nostra reafirmació en els valors de la pau, els drets humans i la democràcia. Aquells fets luctuosos van venir acompanyats per una notòria mobilització de les veïnes de la ciutat i d’una societat civil catalana que, com s’ha seguit demostrant en aquests darrers dotze mesos, es segueix mostrant a favor de la pau i els Drets Humans.
És en fets com aquest on volem seguir mostrant una ferma condemna a la cultura de la violència i la guerra, que va des de tot ús de la força fins a l’incessant comerç d’armes amb interessos lucratius que perpetuen l’enquistament de tants conflictes armats. En aquest cas, segueix pendent d’esclariment públic l’actuació policial contra els perpetradors durant les hores posteriors als atacs. En nom de la lluita contra el terrorisme, hem observat un ús extensiu del poder policial i l’adopció d’un arsenal legal repressiu responsable de violacions de drets humans a tota la regió Euro-Mediterrània.
En aquest manifest volem defensar que les actuals polítiques anti-terroristes que els governs implementen a tota la Mediterrània no tan sols no han estat efectives a l’hora d’evitar que aquesta xacra social continuï creixent, també han provocat un enorme patiment en forma de violacions de drets humans, restringir l’espai de la societat civil independent i limitar els drets i llibertats de les nostres democràcies.
Davant aquestes constatacions, l’Assemblea de les Nacions Unides (Plan of Action to Prevent Extremism Violence) ha demanat a tots els governs i municipis que adoptin una nova política basada en la prevenció de totes les formes d’extremisme violent involucrant activament a la societat civil i la ciutadania i promovent la justícia global. Avui, un any després dels atemptats del 17 d’agost, sol·licitem a les institucions catalanes i municipals que augmentin els esforços per adoptar aquest nou paradigma d’actuació.
Constatacions des de l'atemptat
La vaguetat en les definicions de terrorisme incorporades a les legislacions nacionals, tal i com demostra l’estudi elaborat per l’OPEV “Sense drets no hi ha seguretat”, porta a la persecució indeterminada d’individus i col·lectius, a més de la criminalització arbitrària d’activitats percebudes com una amenaça per a la seguretat de l’estat. En conseqüència, es dóna en molts casos un abús indiscriminat, arbitrari i subjecte a interessos i subjectivitats polítiques.
Cal desvincular l’extremisme violent amb extremisme religiós. No podem caure ni legitimar cap discurs d’odi cap a les persones musulmanes i/o refugiades a Catalunya. No ens oblidem de que moltes altres formes d’extremisme violent (el racisme, la islamofòbia, o el preocupant auge de l’extrema dreta) necessiten ser previngudes des de diversos àmbits. A Europa, segons l’European Islamophobia Report , la violència extrema relacionada amb discursos i crims d’odi està en constant augment, especialment provinent de partits d’extrema dreta amb polítiques islamòfobes, antisemites i contràries al moviment gitano. El gran risc rau en el fet que aquests discursos estan sent adaptats per partits amb un gran abast electoral a Europa. Encara que el terrorisme sigui percebut per les catalanes com una de les primeres amenaces per la seguretat al territori, la majoria de la societat catalana està compromesa amb la tolerància i partidària de resoldre els conflictes amb mediació i diàleg.
Què proposem des de la societat civil?
Per a intentar pal·liar el creixement dels extremismes violents, resulta indispensable que els estats respectin l’estat de dret i apliquin condicions per a la justícia social, l’equitat i la bona governança. La protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals, en compliment de la legalitat internacional, ha de ser una premissa essencial en tota estratègia contra el terrorisme, coherent amb la construcció de societats obertes i plurals, inclusives i socialment cohesionades que promoguin alternatives efectives a tota forma d’extremisme violent.
En definitiva, creiem que el marc d’actuació proposat per les Nacions Unides, fortament crític amb les actuals polítiques anti-terroristes, és la millor aproximació integral i preventiva a les causes i factors subjacents que condueixen a la propagació de tota forma d’extremisme violent. Per fer-ho, reivindiquem el rol actiu i imprescindible de la societat civil a tots nivells per a revertir tota forma de discriminació i odi. A més, l’OPEV i La Fede proclama les següents demandes:
A partits polítics i institucions públiques:
- Coherència de polítiques públiques per a la prevenció de l’extremisme violent tant a nivell nacional com internacional; polítiques de seguretat i exteriors que respectin els Drets Humans
- Posar fi a la instrumentalització dels delictes d’odi i condemnar els atacs d’extrema dreta. El disseny de polítiques que assegurin la protecció de víctimes d’odi i discriminació resulta un eix essencial.
- Millorar el nostre coneixement sobre les causes i motivacions que generen que una part minoritària de la nostra joventut senti atracció cap a les diverses formes d’extremisme violent presents a la nostra societat. Tan sols amb un bon diagnòstic serem capaços de treballar en la seva prevenció.
- Donar un gir a les polítiques migratòries i d’asil i crear vies legals i segures per facilitar l’arribada de persones sense posar en risc la seva integritat física ni dignitat; al temps que fem front a les causes que en els països d’origen de la migració generen la partida de persones: en aquest sentit la violència i el terrorisme queden com causes rellevants que generen migració
- Impulsar polítiques de cohesió social i educatives que respectin la diversitat. Rebutjar qualsevol protocol per prevenir radicalitzacions violentes que estigmatitzi a infants musulmans o de contextos cultural musulmans o migrants.
- Assegurar un molt major control del comerç d’armes, tant a nivell estatal com internacional, en consonància amb valors com la cultura de la pau.
- Crear polítiques que reforcin el rol de la societat civil en oferir “narratives alternatives” a la nostra joventut que pugui sentir-se atreta pels discursos d’odi o captació que realitzen organitzacions violentes i/o terroristes. Creiem que
- Dissenyar i adoptar, a través de processos participatius, Plans d’Acció per a la Prevenció de totes les formes d’extremisme violent, tant a nivell de les institucions catalanes com municipals. Aquests Plans d’Acció han d’assegurar que es compleixin els estàndards en matèria de drets humans i de respecte de l’estat de dret.
A mitjans de comunicació
- Fer una revisió crítica dels conceptes i l’ús del termes com “terrorisme” i “radicalització”, que donen peu a estigmes i prejudicis.
- Eliminar de discursos discriminatoris, islamòfobs i racistes dels mitjans de comunicació i creació de narratives alternatives
CURSOS |
---|
43è Curs anual de drets humans
01/01/1970
|
[Sessió formativa] IGUALTAT I NO DISCRIMINACIÓ. Mecanismes i estàndards internacionals (2)
26/05/2021
|