Immigrants a Catalunya: una situació crítica

Les últimes setmanes hem vist com es rebel·laven les persones immigrants detingudes als Centres de Internament de Immigrants (CIE) a Barcelona, a Madrid i a Múrcia. Amb vagues de fam, protestes i intents de fuga, els interns van reaccionar davant les pèssimes condicions que es viuen als CIE, on són moltes les denúncies per uns serveis sanitaris inadequats, per amenaces i per maltractaments. Però els  CIE representen només una de les moltes amenaces i vulneracions de drets que pateixen les persones estrangers a casa nostra.  

La situació especialment vulnerable que viuen els immigrants en la societat catalana constitueix el dia a dia de moltes de les entitats que van ser homenatjades amb el Premi Solidaritat els darrers anys. Amb diferents mirades i formes d’actuació, molts dels guardonats treballen per la garantia dels drets d’aquestes persones que viuen a casa nostra. Les seves experiències són vitals per conèixer de primera mà la situació de la immigració a Catalunya.

El Premi Solidaritat és lliurat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya des de 1987 a persones, col·lectius i entitats que es dediquen a defensar i promoure els drets humans a casa nostra. Fins al 10 de desembre està oberta la convocatòria per enviar candidatures a l’edició d’enguany.

Pau Lanao, president de la  Coordinadora d'ONG Solidàries de les Comarques Gironines i l'Alt Maresme (Premi Solidaritat 2013), destaca que els immigrants pateixen “amb major virulència” problemes com la manca d’un habitatge adequat, d’una alimentació saludable i d’un treball digne.  El president de la Coordinadora ressalta ta que els immigrants “no disposen del dret de vot ni poden presentar-se a les eleccions”. La legislació espanyola permet només el vot en eleccions municipals de residents provinguts de la Unió Europea i de països amb els quals hi hagi una acordo de reciprocitat (avui dia, hi són 11). En la pràctica, això significa que molts pocs poden votar. Segon eldiario.es, en 2014 només 10% dels estrangers residents a Espanya estaven habilitats a votar.

Pel president de la Coordinadora, hi ha entrebancs per accedir a la nacionalitat o els tràmits de renovació de documents i “no s’està garantint ni la plena ciutadania ni una bona integració i acollida de les persones nouvingudes”. En aquest sentit, les dificultats per renovar la documentació ha sigut motiu d’un recent comunicat d’entitats a Catalunya, entre elles l’Institut de Drets Humans de Catalunya, on es recull que “la manca d’accés als tràmits d’estrangeria posa en risc a milers de persones, condemnant-les al desemparament o la inseguretat jurídica”.

La manca de papers impedeix l’accés a serveis bàsics i vitals, condemnant aquestes persones a l’exclusió social, la discriminació i, fins i tot, la seva criminalització. En aquest sentit, es manifesta Justícia i Pau (Premi Solidaritat 1992), per a qui “el cas més greu [de vulneracions de drets fonamentals] són les persones que no gaudeixen de residència regular al nostre país, que pateixen gravíssimes dificultats per accedir a drets socials bàsics o que són objecte de maltractaments, arbitrarietats i discriminacions”.

Menció a part mereix la situació dels menors immigrants. Al reportatge “Els drets de la infància a Catalunya, en risc”  es va posar de manifest la desigualtat en qüestions tan fonamentals com l’educació amb la discriminació que això suposa per aquets infants. Per l’Associació Noves Vies (Premi Solidaritat 2015) cal un “canvi en la forma d'atendre a aquests menors immigrants per part de l'administració”. Concretament, sobre el menors no acompanyats que es troben a una situació total de desemparament, des de Noves Vies denuncien que “Actualment manca una assistència a menors tutelats per la Generalitat en quant a atenció jurídica, l’asil i a possibles víctimes de tràfic”.

El tràfic de persones és la preocupació central de SICARcat (Premi Solidaritat 2014)  que ens recorda que “el nostre país no és aliè a la realitat del tràfic d'éssers humans, hi tenim esclaus i esclaves”. Al 2015, SICARcat va atendre 189 persones de 29 nacionalitats; la majoria dones de diferents països d’Àfrica (68%) i, en segon lloc, d’Europa de l’Est (16%). El 88% de les víctimes estaven en situació d’explotació sexual. “Els nostres poders públics han d'assumir que cal establir mecanismes per la prevenció. A més de oferir protecció, atenció, reparació i restitució de tots els seus drets a les víctimes, s’ha de perseguir amb fermesa el que ha esdevingut el segon negoci més lucratiu del món”.

Premi Solidaritat 2016

Aquestes són algunes de les trajectòries que ha volgut reconèixer i visibilitzar durant aquests anys el Premi Solidaritat, històries darrere de moltes de les conquestes de drets a les nostres societats.

Pots conèixer més en els reportatges ja publicats:

• Què motiva i impulsa la feina en defensa dels drets humans a Catalunya
• Els drets de la infància a Catalunya, en risc

A l’edició d’enguany, el Premi Solidaritat vol seguir retent homenatge la feina, l’esforç i el compromís de persones i entitats imprescindibles en la lluita pels drets humans a Catalunya. Recordeu que és possible presentar candidatures pel Premi Solidaritat de l’Institut de Drets Humans de Catalunya 2016 fins al 10 de desembre.

A poc a poc, anirem coneixent més i més històries del(s) Premi Solidaritat.