L’IDHC presenta un informe sobre el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH)

Al desembre de 2011, el Tribunal tenia 151.624 assumptes pendents de tramitació. El temps mitjà de resolució des de la presentació de la demanda fins a la sentència final s'estima entre uns 6 mesos i 8 anys.

Aquest col·lapse no és una situació nova, fa dècades que el gran nombre de casos que es presenten davant el Tribunal supera la capacitat dels 47 jutges i el cos de funcionaris, d'unes 600 persones, la meitat d'elles, juristes. De fet, des dels anys 90 no han estat pocs els intents per alleugerir la càrrega de l'òrgan encarregat de vetllar pel compliment del Conveni Europeu de Drets Humans en els 47 estats membres del Consell d'Europa. Tots ells infructuosos.

L'Institut de Drets Humans de Catalunya ha elaborat un informe en què analitza aquests intents de reforma, centrant-se en l'últim que va tenir lloc durant la Conferència de ministres del Consell d'Europa, celebrada a Brighton, del 18 al 20 d'abril de 2012. Regne Unit, que ostentava en aquell moment la presidència del Comitè, va convocar la conferència amb la intenció de limitar l'accés dels ciutadans al Tribunal a través de la imposició de taxes als demandants i sancions econòmiques per les demandes sense fonament. Un gran nombre d'ong europees van reaccionar davant aquest intent de reforma i des de Catalunya, la Confederació Catalana d'ONG per la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament va enviar una carta a la representació espanyola sol·licitant la seva oposició a les mesures plantejades per Regne Unit, ja que suposarien disminuir la protecció de les víctimes de violacions de drets humans, en restringir l'accés al Tribunal.

Finalment, les mesures aprovades en la Declaració de Brighton no han retallat significativament aquest accés però tampoc han ajudat a alleugerir la sobrecàrrega de treball del Tribunal. Els 47 estats membres del Consell d'Europa van acordar una declaració que, tot i contenir algunes mesures positives com que els jutges nacionals puguin sol·licitar assessorament als jutges europeus, no dóna solució a les dificultats del Tribunal per fer front a l'alt nombre de demandes que se li plantegen. Entre les decisions adoptades destaca el fet que les reparacions econòmiques a les víctimes de violacions de drets humans dictades per les sentències del Tribunal passaran de ser controlades i exigides pel Comitè de Ministres al control dels propis estats membre, victimaris d'aquesta mateixa violació.

Tal com conclou l'informe "El Tribunal és un mecanisme molt important per assegurar la protecció dels drets humans i així ho ha estat fent fins ara. Afegir nous criteris d’admissibilitat de demandes significa restringir el dret dels individus al rescabalament dels seus drets consagrats en el Conveni Europeu de Drets Humans. Estimem que les reformes haguessin hagut d’anar encaminades a garantir un millor compliment del Conveni en l’àmbit nacional; i en el reforçament de la vigilància del compliment de les sentències del Tribunal per part del Comitè de Ministres del Consell d’Europa".