Ciutats Defensores dels Drets Humans. Gira de tardor 2023

Des del 2 fins a l’11 d’octubre, set defensors i defensores dels drets humans visitaran diversos municipis catalans, amb motiu de la gira de tardor de Ciutats Defensores dels Drets Humans. Enguany, aquesta XXI edició coincideix amb les celebracions pel 10è aniversari del projecte, que va començar al 2013 sota impuls de l’Ajuntament de Sant Boi i que, al llarg d’una dècada, ha anat involucrant 28 ajuntaments i 9 institucions i entitats.  

Durant la seva estada a Catalunya, les i els activistes convidats passaran de municipi a municipi, fent activitats de sensibilització a les escoles, trobades amb els mitjans, xerrades a centre cívics obertes a la ciutadania i reunions institucionals d’incidència política: una agenda dinàmica amb l’objectiu de donar a conèixer la tasca dels qui defensen els drets humans arreu del món, conscienciant la ciutadania i creant xarxes de suport.  

Provinents de sis països i contextos diferents – des de Nigèria fins al Mèxic, – a de través dels testimoniatges dels convidats a aquesta gira s’abordarà un ventall de temàtiques i drets, estimulant la reflexió ciutadana en múltiples àmbits i proporcionant ocasions de debat i escolta activa. També en aquesta ocasió s’ha donat prioritat als drets humans que “Ciutats Defensores” fa anys que treballa: els drets mediambientals, els drets de les persones migrants i refugiades, els drets de les dones, els drets indígenes i els drets del col·lectiu LGTBIQ+. 

Adenike Oladosu (Dret al medi ambient)   

Adenike Oladosu és una activista climàtica nigeriana i una de les impulsores del moviment Fridays for Future al seu país. S’autodefineix com a ecofeminista i eco-reportera; i en l’actualitat és una de les veus més potents, juntament amb Greta Thunberg, Helena Gualinga o Vanessa Nakate en la lluita contra el canvi climàtic. Des del 2019 treballa de manera incansable per mobilitzar la joventut tant nigeriana com africana en la presa de consciència del que suposa l’emergència climàtica.  

Adenike Oladosu també és darrere de la iniciativa panafricana ILeadClimate, que té com a objectiu impulsar l’activisme pel clima i la construcció de la pau, especialment a la regió del Llac Txad. Ho fa a través de programes de sensibilització, tallers, cursos, formacions i activitats, entre d’altres, que tenen al centre les dones. 

Per saber-ne més, llegeix aquí l’entrevista sencera a l’Adenike Oladosu. 

Carlos Andrés Tobar (Drets del col·lectiu LGBTIQ+)  

Carlos Andrés Tobar Castaño és un activista que fa més de 20 anys que lluita per garantir la defensa dels drets de les comunitats LGTBI a Colòmbia. Va ser una de les primeres cares visibles per la defensa dels drets de les comunitats LGTBI a Armènia, —situada al departament de Quindío, Colòmbia.  

Després d’anys de treball tant des de l’activisme com des de les institucions, Carlos Andrés Tobar va haver d’abandonar el país a causa de les amenaces rebudes, i des del novembre del 2021 resideix a Gavà, Barcelona. L’activista considera que, si bé el seu país ha avançat en temes legals, al carrer i a les institucions encara queda molt per fer. La discriminació contra la comunitat LGTBI i les persones trans, els delictes contra ells i elles i la seva impunitat encara són temes pendents al país llatinoamericà. 

Per saber-ne més, llegeix aquí l’entrevista sencera al Carlos Andrés Tobar. 

Yezli Mic (Drets de les dones)  

Yezli Mic és una rapera, activista i feminista salvadorenca. Va començar a escriure versos i a rapejar de manera totalment autodidacta el 2011 i per pura casualitat, perquè ho havia vist fer als carrers del seu barri. Es va iniciar al món del hip hop amb una crew, però el 2016 va decidir emprendre un altre camí: va crear un xat amb les noies raperes que coneixia per compondre una cançó col·lectiva que parlés dels drets de les dones. D’aquí va sorgir el col·lectiu Hip Hop Femení, també conformat per dones grafiteres en un inici. Es tracta de la primera organització de dones raperes del país, impulsora també del primer festival de hip-hop femení a El Salvador.  

Des del col·lectiu es dediquen a donar xerrades, tallers i concerts per conscienciar sobre els drets de les dones,  – en particular, els drets sexuals i reproductius – i les diferents formes de violència de genere, utilitzant el hip hop com a eina d’activisme.  

Per saber-ne més, llegeix aquí l’entrevista sencera a la Yezli Mic. 

Jorge Weke (Drets dels pobles indígenes)  

Jorge Weke és el “werken”, o portaveu, del Parlament Mapuche Koz Koz, organització que lluita per la recuperació de terres ancestrals i la protecció dels entorns naturals de Wallmapu, nom de la terra maputxe dividida per les fronteres de Xile i Argentina. Constituïda l’any 2007, quan es commemora el centenari del moviment sociopolític del Parlament Mapuche Koz Koz, aquesta organització promou la participació assembleària, l’autogestió i el desenvolupament sostenible de la regió de Panguipulli, on actua, encara que dona suport a les lluites legítimes d’altres moviments maputxe de Wallmapu.  

Jorge Weke va tenir un paper crucial en aquest procés de recuperació de terres i reconeixement identitari: va dissenyar la bandera maputxe que avui tothom reconeix i que va estar present a les protestes que el 2019 van forçar a retrocedir el Govern liberal de Sebastián Piñera. 30 anys després, aquesta bandera no només representa els maputxe, sinó també la lluita pel respecte als indígenes i el medi ambient. 

Per saber-ne més, llegeix aquí l’entrevista sencera al Jorge Weke.  

Fatimah Hossaini (Drets de les persones migrants i refugiades)  

Fatimah Hossaini és una artista i fotògrafa afganesa-iraniana refugiada a París des de l’agost del 2021, quan els talibans es van apoderar de l’Afganistan. La seva família, d’origen afganès, va haver de fugir a l’Iran durant la dècada dels vuitanta, a causa de la guerra afganesa-soviètica. Ella va néixer i créixer a Teheran, però el 2013 va decidir tornar a l’Afganistan. De llavors ençà, la seva vida es va dividir entre Kabul i Teheran.  

Durant els anys que va viure a l’Afganistan, a banda de dur a terme els seus projectes artístics, va impartir classes a la Universitat de Kabul. Les seves fotografies han aparegut en exposicions arreu del món i en diversos mitjans de comunicació internacionals com BBC, The Guardian o Al Jazeera. El 2019 va fundar Mastoorat Art , una organització sense ànims de lucre que treballa per a les dones, la joventut i la pau amb l’objectiu d’apoderar les dones a través de l’art I la fotografia i fer arribar l’art a totes les persones independentment de l’àmbit en què treballin. 

Per saber-ne més, llegeix aquí l’entrevista sencera a la Fatimah Hossaini.  

Dora Muñoz (Drets dels pobles indígenes) 

Dora Muñoz és una comunicadora indígena pertanyent al Poble Nasa de la regió del Cauca, a Colòmbia. Des de fa més de vint anys treballa en la producció de continguts comunicatius indígenes per denunciar i donar visibilitat a les diferents problemàtiques i vulneració de drets a les quals s’enfronta aquest poble ancestral; entre elles la persecució, el reclutament forçat de joves per part de diferents grups armats i l’assassinat de líders indígenes. 

L’activista, que forma part del grup de comunicadors indígenes “We’jxia Kaa’ senxi” i ha format part de l’Associació de Capítols Indígenes del Nord del Cauca i del Consell Regional Indígena del Cauca, també treballa en la formació de processos comunitaris. Des del juny, Dora Muñoz viu a Barcelona des de fa un parell de mesos, acolliment pel Programa Català de Protecció de Defensors i Defensors dels Drets Humans.   

Per saber-ne més, llegeix aquí l’entrevista sencera a la Dora Muñoz.  

Diana Damián (Drets de les persones migrants i refugiades)  

Diana Damián és fundadora i directora general de FOCA (Formació i Capacitació, Associació Civil), una organització de Chiapas (Mèxic) sense fins de lucre, fundada en 1996 i conformada per un equip interdisciplinari feminista que té com a objectiu promoure l’exercici dels drets per a les dones, els seus pobles i organitzacions, des d’una perspectiva de gènere i interculturalitat.   

Psicòloga de formació, ha participat en lluites pageses, de defensa dels territoris, sindicals, feministes, de dones, entre altres. Fundadora i coordinadora de la Xarxa mesoamericana dona salut i migració (RMMSyM), xarxa que articula lluitadores socials de Mèxic, Guatemala, Hondures i El Salvador que busquen garantir l’exercici ple dels drets de les dones i persones en les migracions.

Per saber-ne més, llegeix aquí el perfil sencer de la Diana Damián.