Ciutats defensores dels Drets Humans. Primavera 2019

Hassanna Aalia (Sàhara Occidental), Cándida Chévez (El Salvador), Sonia Mankongo (Camerun), Edda Pando (Perú, Itàlia), Amanda Quijano (El Salvador), Leonard Rentería (Colòmbia) participen durant una semana en diferents activitats per donàr a conèixer la situación dels drets humans al seus llocs de procedència, aixì com les tasques que desenvolupen per defensar-los.

Programa d'activitats

Als municipis de Caldes de Montbui, Cornellà de Llobregat, Mataró, Mollet del Vallès, Reus, Rubí, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Tarragona, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú

Amanda Quijano | El Salvador | Drets sexuals i reproductius

Llicenciada en Relacions Internacionals per la Universitat del Salvador i màster en Desenvolupament Local, Quijano forma part de l’equip de San Salvador de la Colectiva Feminista. Coordina temes vinculats a la joventut i els drets sexuals i reproductius.

La seva tasca està també molt lligada al municipalisme, i treballa perquè les administracions locals incorporin la perspectiva de gènere a les polítiques públiques. És, a més, voluntària de La Radio de Todas, una ràdio en línia que des de la seva creació ha representat un espai d’expressió de diferents sectors de dones i joves. “És una eina de sensibilització i formació que, de manera incipient, ajuda a crear mitjans de comunicació feministes”, explica l’activista.

A banda, Quijano és també consultora per a diferents organismes nacionals i internacionals, especialment en temes relacionats amb els drets col·lectius i individuals de dones, adolescents i nenes. Ha impartit diversos tallers, tant per a joves com per a persones adultes, i ha participat en investigacions socials sobre qüestions vinculades al feminisme i els drets de les dones. +info

Candy Chévez | El Salvador | Joves i dones en la construcció de la pau

L'any 2016, la Cándida Chévez va participar a la II Biennal Iberoamericana d’Infàncies i Joventuts a Manizales, Colòmbia. Un cop allà, va adonar-se que es presentaria una experiència de el Salvador, i va assistir a la sessió. Va ser la primera vegada que va escoltar Julio Monge, coordinador de projectes d’inserció de Tiempos Nuevos Teatro (TNT), i que va sentir parlar d’una innovadora experiència educativa per a joves privades de llibertat: l’Orquestra de Cordes. Donava testimoni dels èxits aconseguits una de les participants de l’orquestra, que va compartir la seva història de vida.

Des d’aquell moment, Chévez es va involucrar, juntament amb James Melenge, un company colombià coordinador de la Xarxa Educació i Desenvolupament Humà, en acompanyar un procés de sistematització de l’experiència, per fer-la visible i donar-li valor. “Era una oportunitat de poder contribuir des de la recerca a dotar de sentit tota l’experiència que havien viscut”, explica Chévez. +info

Edda Pando | Itàlia | Drets de les persones migrades i refugiades

| Edda Pando estudiava Ciències de la Comunicació a la Universitat de Lima quan, l’any 1990, el govern d’Alberto Fujimori va impulsar una sèrie de mesures econòmiques conegudes com el paquetazo. Això va provocar un fort increment del preu de la universitat i Pando va haver de deixar els seus estudis. Un dia, el seu pare li va oferir un bitllet per anar a Itàlia. “No m’ho vaig pensar dues vegades, no tant pels diners sinó per la curiositat de veure altres llocs”, explica l’activista.

Va arribar a Itàlia a l’abril de 1991, i tres mesos després va descobrir que ja no es podia quedar legalment al país. Va decidir quedar-s’hi igualment, i va començar a treballar netejant cases. Al juny va conèixer grups polítics afins als que freqüentava al Perú, i va reprendre la militància. Tres anys després, al 1994, va aconseguir regularitzar-se.

Gairebé una dècada després d’arribar a Itàlia, va sentir la necessitat de centrar el seu activisme en la qüestió migratòria. L’any 2001 va fundar juntament amb altres persones l’Associazione Todo Cambia, de la qual és actualment presidenta. Todo Cambia és una entitat formada per gent que viu a Milà, immigrada o no, que lluita contra el racisme i pels drets de les persones migrades. De Todo Cambia sorgiria la demanda d’una Universitat Migrant, que va celebrar la primera edició l’any 2007 i que es va establir com a associació autònoma a partir de 2012. +info

Hassanna Aalia | Sàhara Occidental | Protesta no violenta contra l’ocupació

Va néixer fa poc més de trenta anys a Al-Aaiun, la ciutat més important dels territoris ocupats del Sàhara Occidental. Al maig del 2005, en el marc de les mobilitzacions contra l’ocupació marroquina que van tenir lloc a Al-Aaiun i altres ciutats, es va començar a involucrar en la lluita pels drets del poble sahrauí. Era encara un adolescent.

Des d’aleshores, el seu compromís li ha costat més d’una quinzena de detencions; la primera vegada, a l’octubre del 2005. Aalia ha desenvolupat el seu activisme a través de nombroses associacions i grups que lluiten de manera pacífica en els territoris ocupats. El seu objectiu ha estat, i continua sent, “denunciar les greus violacions de drets humans i trencar el bloqueig informatiu que exerceix l’ocupant marroquí”, explica l’activista. + info 

Leonard Rentería | Colòmbia | Activisme social artístic per a la construcció de la pau i el desenvolupament

Activista colombià que treballa per enfortir les comunitats afrodescendents de Buenaventura. És poeta i raper, i és també estudiant universitari de Psicologia. Ha participat en diverses iniciatives socials i comunitàries, però actualment les seves energies se centren en el projecte d’Eleggua Comunicaciones. Rentería n’és el creador i el director. A través d’aquesta organització, busca “visibilitzar realitats i apostar per la transformació col·lectiva del territori”, en paraules de l’activista.

A més, Rentería és secretari de la Plataforma d’organitzacions juvenils de Buenaventura, que s’emmarca en la llei nacional de joventut (Llei 1622). Participa també en la taula de joventut del comitè del Paro Cívico –un moviment cívic que al 2017 va liderar una forta protesta de 22 dies– i al Consell de Política Social del seu municipi. A través de l’emissora RCN Radio, analitza notícies i fets vinculats a la corrupció a Buenaventura, i des del novembre compta amb una secció de denúncia de la corrupció als informatius locals Fin de Semana Noticias. + info 

Sonia Mankongo | Camerun | Drets de les dones i Dret a l’educació 

És originària de Ngambé-Tikar, un petit poble de la regió central del Camerun. Va créixer “en una societat altament masclista i dins d’una de les seves manifestacions més agudes, com és una família polígama”. Així ho explicava l’activista Sonia Mankongo la tardor passada, en el marc de la seva visita a Espanya per donar visibilitat a la campanya #EllasCuentan. La seva mare va tenir cinc filles, cap fill, i als ulls de la societat, això li va impedir convertir-se en una dona completa. “La meva mare era una dona que s’amagava a la seva habitació durant les festes, perquè d’un dia per l’altre va veure entrar a casa seva una segona dona”, relatava Mankongo amb duresa.

Mankongo aspira a obtenir un doctorat en literatures afrohispàniques a la Universitat de Maroua, amb una investigació sobre qüestions vinculades a la memòria de l’esclavitud. Té formació en pedagogia i didàctica de llengües estrangeres, i és professora de castellà. Des del 2016, la seva trajectòria està vinculada a l’ONG Zerca y Lejos. En aquesta entitat, treballa com a coordinadora del Pla d’educació al Camerun. Té una residència fixa a Yaoundé, però la feina la fa anar de l’extrem nord al sud del país. +info