Ciutats Defensores dels Drets Humans 2018. Edició tardor

El projecte de Ciutats Defensores vol donar a conèixer la feina que realitzen defensors i defensores els drets humans de diverses parts del món. L'objectiu és el de conscienciar a la ciutadania de les ciutats participants sobre la necessitat d’integrar la defensa dels drets humans en la nostra tasca quotidiana.

Es materialitza en l'estada a Catalunya d’un grup de 8 defensors i defensores dels drets humans durant un període d'uns 10 dies en les que s'organitza una sèrie d’activitats (xerrades, trobades, reunions institucionals, visites a centres educatius, escoles, entrevistes amb mitjans de comunicació,…) que serviran per donar a conèixer la tasca dels defensors/es i la importància de donar-los suport.

Defensors/es participants:

Abdulhadi Al-Khawaja [Empresonat]
Abdulhadi Al-Khawaja és un defensor dels drets humans de Bahrain. Després de participar en diverses manifestacions pacífiques durant la Primavera Àrab, va ser detingut el 9 d’abril del 2011 i, segons testimonis de la seva família, va ser també colpejat. El 22 de juny d’aquell any, va ser condemnat a cadena perpètua pel Tribunal de Seguretat Nacional, un tribunal militar; aquesta sentència va ser confirmada posteriorment per un altre tribunal militar. Tretze activistes més van ser també condemnats: sis a cadena perpètua, quatre a quinze anys de presó, dos a cinc anys, i un a dos anys.

Un observador d’Amnistia Internacional, present en una de les sessions d’apel·lació, el 6 de setembre de 2012, va concloure que no es pot presentar davant del tribunal cap prova que acrediti que Abdulhadi Al-Khawaja i els altres tretze activistes van cometre un delicte o van participar en actes violents.

Ahmed Ali

Ahmed Ali és diplomat en Informàtica. Després de interessar-se per la causa palestina, va implicar-se plenament en el Moviment 6 d’Abril que tindria un paper fonamental en la caiguda del règim de Hosni Mubarak. La revolució va convertirlo en fotoperiodista i al 2012 va començar a treballar oficialment per la Comissió Egípcia de Drets i Llibertats.  

Tot i que al 2015 va assabentar-se que havia estat condemant a 25 anys de presó, va poder sortir d'Egipte. Ara resideix a Madrid, és coordinador a Europa per la Comissió Egípcia de Drets i Llibertats, i està implicat en una campanya de defesa dels drets humans en el treball de la llar al Líban. Tanmateix, resta a l'espera que li acceptin l'apel·lació per la seva sol·licitud d'asil. 

Ilham Tohti [Empresonat]
Intel·lectual i activista uigur que ha dedicat les darreres dues dècades a intentar construir ponts entre la seva comunitat i la població d’ètnia han, cada cop més present a la regió xinesa de Xinjiang.

El 2014 la policia va detenir-lo i, segons Amnistia Internacional, no va donar cap informació a la família durant els cinc mesos següents.Va ser condemnat a cadena perpètua per “separatisme”, una demanda amb la qual l’Ilham Tohti mai no s’havia identificat.

Janahuy Paredes
Des de la desparició del seu pare, Francisco Paredes Ruiz, militant de la Fundació Diego Lucero que treballa en la promoció i defensa dels drets humans i especilitzada desaparicions forçoses a Mexic, Janahuy s'ha convertit en defensora dels drets humans.

L'any 2009 tant Janahuy i la seva germana van començar a acompanyar familiars d'altres persones desaparegudes a l'Estat de Michoacán, i al 2012 es va formalitzar el nom del Comité de Familiares de Personas Desaparecidas en México, organització que ja havia sorgit al 2009 en el marc del treball de les germanes Paredes i altres activistes. 

Manal Tamimi
Manal Tamimi és una destacada activista palestina que viu a Nabi Saleh, un proble d'aproximadament 600 habitants situat a Cisjordània, territori ocupat per Israel des del 1967. Víctima de la repressió en primera persona, ha vist com els seus fills i la seva neboda, Ahed Tamimi han estat empresonats.

Membre del Comité de Coordinació de la Lluita Popular, organització que aglutina Comitès de Resistència Popular a Cisjordània i amb un máster en dret internacional a la Universitat de Al-Quds, ha viatjat arreu del món per denunciar les vulneracions dels drets del poble palestí.  

Margarita Pineda
Activista hondurenya de la comunitat lenca, ha participat en moviments socials des de la dècada dels 80. Es secretaria d'actes i acords del Moviment Indígena Lenca Independent de la Paz, el qual va nèixer en resposta a les concessions irregulars de rius i terrenys a empreses mineres i projectes hidroelèctrics que es van concedir arran del cop d'Estat contra el govern de Manuel Zelaya al 2009. 

A més, forma part del Comité de la Dona de la Xarxa Societa Civil, un espai municpal de coordinació de diferents actors comunitaris. 

Marisa Franco
Originària de Guadalupe, Arizona, Marisa Franco acumula una llarga experiència de lluites en defensa dels drets de la població més vulnerabilitzada: dones, persones LGTB+, migrades i llatines, pobres, etc. 

En el 2013 va formar part de l'equip que va dissenyar i llençar la campanya #Not1More, que tenia com a objectiu lluitar contra lleis migratories considerades injustes. Actualmente, es dedica al projecte Mijente, col·lectiu que es defineix com "pro-latinx, pro-black, pro-woman, pro-queer, pro-poor". A més de participar en la Chinga La Minga i en la campanya Gente4Abrams. 

Ramón Esono
Ramón Esono és dibuixant i il·lustrador compromès amb la denúncia de les vulneracions dels drets humans que es produexen a Guinea Equatorial. Va néixer i residir a Nkoa-Nen Yebekuan, a la regió continental del país fins l'any 2011 quan la seva parella va trobar feina a Paraguai i ell també va creuar l'Atlàntic. L'estiu 2017 la feina de la seva companya va donar a la familia l'oportunitat de traslladar-se a El Salvador, però Esono havia de tornar a Guinea Equatorial per gestionar la documentació necessària. Va ser llavors quan va ser detingut al carrer sense explicacions. Aviat va ser evident que la l'arrestaven per la sàtira corrosiva d'Esono. La manca de proves i la forta pressió internacional van permetre-li sortir de la presó a finals de febrer de 2018. 

L'any 2017 va rebre el Premi al Coratge de Cartoonists Rights Network International, un reconeixement a la seva valentia davant les amenaces que pretenien retallar la seva llibertat d'expressió. 

Spitou Mendy

Va arribar de Senegal a Almeria l'any 2001, on havia estudiat Filologia Hispanoamericana a la Universitat Cheikh Anta Diop de Dakar i més, havia treballat durant més d'una dècada com a professor d'idiomes i literatura. Durant pràcticamente 5 anys va ser obrer del camp d'Almeria. Va treballar en la sembra, recol·lecció i condicionament de fruites i verdues. Per tant, coneix de primera mà què passa al marc de plàstic d'Andalusia. Al 2004 va aconseguir regularitzar-se. 

Des de l'any 2006 es portaveu territorial d'Almeria del Sindicat d'Obrers del Camp – Sindicat Andalús de Treballadors (SOC-SAT). Des d'aleshores i fins al 2017 va treballar en el marc SOC-SAT, en la defensa dels drets socials i laborals del i les obreres al camp d'Almeria. 

Tun Khin
Tun Khin és una figura destacada en la denúncia de les greus vulneracions de drets humans que pateix la comunitat rohingya de Myanmar. Ell mateix és rohingya i va créixer a l'Estat de Rahhine. L'any 2004 va poder sortir del país i traslladar-se al Regne Unit on actualment és ciutadà britànic.  

Al 2005 va néixer la Burmese Rohingya Organisation UK (BROUK), entitat presidida per Tun Khin, amb l'objectiu de sensibilitzar els països occidentals sobre la situació que viu la població rohingya a Myanmar.