El CIE és culpable i condemnat a desaparèixer

Culpable i condemnat a tancar les seves portes de manera definitiva. Aquest és el veredicte unànime del jurat popular, que va ser l'encarregat de dictaminar la sentència contra l'acusat: el CIE de la Zona Franca. 

El jurat, format per Josetxo Ordóñez, advocat i membre de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona i del Lliure Exercici de l'Advocacia de l'ICAB; Aida Guillén, gerent de l’IDHC; Pascale Coissard de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat; Gemma Garcia, periodista de La Directa; i Aziz Faye, portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, van escoltar l'acusació popular i els parlaments de cinc testimonis. 

L’advocat Andrés Garcia Berrio va ser l'encarregat de posar veu a l'acusació popular. En la seva intervenció, va apuntar que com a proves s'han aportat més de 25 denúncies per maltractaments, tortures o vexacions, informes de voluntaris i advocades, a més de la declaració a favor del tancament del CIE per part de l'Ajuntament de Barcelona i del Parlament de Catalunya. Garcia Berrio també va recordar que en aquest centre s'han produït tres morts, dues a la cel·la d'aïllament i una tercera per no rebre l'atenció mèdica necessària, i va demostrar que hi ha motius de sobres pel tancament definitiu del centre. 

Com a testimonis, van participar-hi dues tècniques i tres persones que havien estat en centres d'internament per a immigrants. Entre les violacions comeses, van denunciar la vulneració del dret a la informació, ja que els interns sovint es veuen privats de qualsevol explicació referent a la seva detenció i al centre ni tampoc se'ls facilita la possibilitat d'un intèrpret per explicar-los-hi en la seva llengua; del dret a la salut, perquè molts d'ells han de suspendre els seus tractaments mèdics per falta de medicaments i per rebre un servei mèdit insuficient, i també del dret a la comunicació, per les dificultats que comporta un horari reduït a l'hora del contacte amb les famílies. 

Després de totes les intervencions, els membres del jurat van coincidir en la culpabilitat del CIE i en la necessitat de la seva desaparició. Aquest tipus de centres vulneren múltiples drets i, com va afirmar Aida Guillén "trenquen dos principis fonamentals dels Drets Humans, com és el principi de dignitat i el d’igualtat i no discriminació" i per tant  "si totes les persones som iguals en dignitat, el CIE no pot existir".

Els assistents també van poder participar al judici. Tothom que volgués podia escriure en un paper les seves acusacions, que van mostrar-se al jurat i van enviar-se de manera simbòlica dins del CIE en forma d'avió de paper. L'acte va concloure amb actuacions musicals i amb la sensació general que el tancament del CIE de Barcelona cada vegada és més a prop.