La situació dels drets humans a l’estat espanyol es deteriora

Espanya s'ha sotmès aquest matí a l'Examen Periòdic Universal, un procediment de Nacions Unides que avalua el grau de compliment al país de les obligacions internacionals en matèria de drets humans
La situació dels drets humans a l’estat espanyol es deteriora
Dimarts, 20 de gener de 2015

Aquest matí s'ha celebrat a la seu del Consell de Drets Humans, a Ginebra, l'Examen Periòdic Universal a Espanya. El conegut com EPU és el mecanisme pel qual les Nacions Unides avalua la situació dels drets humans cada quatre anys a tots els països membres de l'organització.

La sessió, que ha durat tres hores i mitja, s'ha iniciat amb la presentació realitzada per Ignacio Ibáñez, secretari d'estat d'Afers Exteriors. Aquest ha ofert una visió esbiaixada sobre la situació real dels drets humans al país, en què s'han omès referències a qüestions tan controvertides en l'actualitat com la reforma de la justícia universal, el projecte de Llei de Seguretat Ciutadana, el dret a la veritat de les víctimes del franquisme, els abusos policials o el règim de detenció incomunicada. Totes elles qüestions sobre les quals Espanya ha rebut crítiques en anteriors ocasions per part de diferents organismes de Nacions Unides i que sí que van ser tingudes en compte per altres delegacions nacionals participants en l'examen. Després de la presentació del secretari d'estat, la resta de països van formular les seves preguntes i recomanacions i van incloure referències a aquestes qüestions.

Entre els temes discutits entre els països participants en l'EPU, l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) vol destacar:

  1. Retallades i mesures d'austeritat: han estat presentades com a inevitables donades les circumstàncies econòmiques i les directrius europees. La delegació espanyola ha defensat que aquestes mesures respecten els principis plantejats pel Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals, tot i que l'informe d'aquest mateix comitè de l'any 2013 afirma el contrari.
  2. Dret a la salut: la delegació espanyola ha reconegut que les persones immigrants sense residència legal a Espanya només tenen accés al sistema sanitari en cas d'emergència, embaràs o minoria d'edat. Aquest fet atempta contra el gaudi del dret universal a la salut.
  3. Dret a l'habitatge: la delegació espanyola no ha ofert dades sobre els efectes de les mesures conjunturals i estructurals adoptades per combatre l'elevat nombre de desnonaments i per fomentar l'accés a l'habitatge de la població més vulnerable.
  4. Dret a l'alimentació: no s'ha fet esment a aquest problema tot i les dades aportades per diferents informes.
  5. Dret de reunió i manifestació i llibertat d'expressió: s'han fet diverses recomanacions alertant sobre l'adopció de la Llei de Seguretat Ciutadana i els seus efectes que restringeixen l'exercici d'aquests drets.
  6. Memòria històrica: diferents delegacions han sol·licitat l'aplicació dels principis de veritat, justícia i reparació per a les víctimes de crims del franquisme, tal i com recull la legislació internacional en la matèria.
  7. Pla de drets humans: govern s'ha compromès a elaborar un pla de drets humans, compromís que reitera des de fa anys però que encara no s'ha materialitzat.
  8. Situació a Ceuta i Melilla: la situació als centres d'estada temporal (CETI), en concret respecte de la possibilitat d'accés a l'asil i refugi i les devolucions en calent, ha estat una de les preocupacions més repetides per les delegacions de la resta de països.
  9. Centres d'Internament d'Estrangers (CIE): s'ha cridat l'atenció sobre les millores que falten per realitzar al reglament dels CIE de 2014.
  10. Racisme i xenofòbia: s'han formulat nombroses recomanacions sol·licitant mesures per combatre el discurs de l'odi i prevenir els crims d'odi.

Per a l'IDHC, durant la sessió s'ha posat clarament de manifest que el gaudi i garantia dels drets humans a Espanya ha empitjorat des de 2010, ja que en l'actualitat són molts més els aspectes preocupants.

Després de la sessió d'avui, una troica d'estats formada per Sierra Leone, Regne Unit i Macedònia presentarà aquest divendres un informe en el qual es recolliran les nombroses recomanacions realitzades durant aquest matí per les delegacions participants. El govern espanyol tindrà fins al juny per estudiar i decidir quines recomanacions es comprometrà a seguir i quines rebutjarà. Per Aida Guillén, gerent de l'IDHC, present durant l'EPU, "serà llavors quan comprovarem la utilitat d'aquest exercici així com la voluntat del govern de combatre les vulneracions de drets humans que s'estan produint”, i afegeix que “si bé l'EPU no produeix recomanacions d'obligat compliment, és un mecanisme que ens serveix per visibilitzar de manera global on es troben els punts negres, focalitzar-nos en ells i fer ús d'altres mecanismes amb més força vinculant, com ara els comitès dels tractats de drets humans. Aquest és el nostre següent pas".

Descargas
(262.34 KB)
(236.33 KB)
(210.58 KB)
(656.79 KB)
(956.65 KB)
Enllaços relacionats
Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans