El Tribunal Europeu de Drets Humans condemna Espanya per no investigar la comissió d’abusos durant el règim d’incomunicació en els casos Etxebarria Caballero i Ataun Rojo

El Tribunal Europeu de Drets Humans va dictar sentència el passat 7 d'octubre en els casos d'Etxebarria Caballero i Ataun Rojo, i va condemnar a Espanya per no haver dut a terme una investigació d'acord amb la situació d'aïllament i falta de comunicació total amb l'exterior a la qual es va sotmetre durant la reclusió en règim d'incomunicació.

La sentència obliga a l'estat a pagar dues indemnitzacions en concepte de danys morals i costos , d'acord amb l'article 41 del Conveni Europeu de Drets Humans. Concretament , els dos demandants al·legaven haver patit maltractaments durant la detenció en règim d'incomunicació per part de les autoritats per que els custodiaven, durant les investigacions judicials dutes a terme per ser presumptes membres d'ETA i SEGI.

Tanmateix , les al·legacions per presumptes maltractaments van ser desestimades , tant en el cas d'Etxebarria Caballero , pel jutjat d'instrucció número 1 de Bilbao, com en el de Ataun Rojo, pel jutge de guàrdia de Pamplona, afirmant que basant-se en els informes dels forenses no podia determinar-se que els maltractaments haguessin estat comesos.

Posteriorment , tant l'Audiència Provincial de Biscaia com la de Navarra, van confirmar aquestes sentències i els recursos d'empara es van declarar inadmissibles. Per això , els demandants van al·legar davant el Tribunal Europeu de Drets Humans, la violació de l'article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans, que prohibeix la tortura, la base de la manca d'una investigació efectiva del tracte rebut durant l'arrest i, en el cas d'Etxebarria Caballero , també pel maltractament rebut.

En la sentència, el Tribunal Europeu, afirma que les al·legacions eren més que suficients , a l'empara de l'article 3 del Conveni , per haver donat peu a una investigació oficial per part de les autoritats espanyoles. Així mateix, insta a l'estat a adoptar les mesures recomanades pel Comitè per a la Prevenció de la Tortura en els casos de detenció incomunicada, per evitar que es cometin nous abusos.

No obstant això el Tribunal , tot i que és conscient de la dificultat que suposa per a un detingut presentar evidències durant l'arrest – més encara quan no existeixen "rastres visibles" – no ha estimat la legació del maltractament en base a l'article 3, ja que no ha trobat prova suficient, "més enllà del dubte raonable", que ho demostri.