L’abordatge dels delictes d’odi i les discriminacions a Barcelona: Estudi sobre el concepte, l’atenció i l’experiència de les persones víctimes

L’abordatge dels delictes d’odi i les discriminacions a Barcelona: Estudi sobre el concepte, l’atenció i l’experiència de les persones víctimes

Autoria: SPORA Consultora Social: Jon Casado, Aleix Caussa, Mariona Estrada i Marta Pérez

Extensió: 48

Editorial: Institut de Drets Humans de Catalunya, SOS Racisme Catalunya

Data publicació: 2018

Estudi sobre els serveis d’entitats i administracions existents a la ciutat de Barcelona per a víctimes de delictes d’odi i altres comportaments discriminatoris.

El treball pretén orientar futures accions per a millorar la resposta col·lectiva en l’àmbit dels delictes d’odi i altres formes de discriminació. A la vegada, assenyala qüestions problemàtiques que exigeixen un procés de reflexió conjunta per part d’entitats, administracions i operadors jurídics experts en la matèria.

Principals conclusions

1. El concepte “delictes d’odi” presenta problemes i limitacions que dificulten l’abordatge. Únicament queden recollides al Codi Penal en l’àmbit estatal. D’aquesta manera, i en aquest àmbit, les conductes discriminatòries no tipificades com a delicte no són sancionades, fet que deixa en situació de vulnerabilitat a grups i col·lectius discriminats i pot provocar una desprotecció dels grups i col•lectius vulnerabilitzats. 

2. El debat sobre els límits entre el discurs d’odi i la llibertat d’expressió genera controvèrsia. La manca d’una única definició i la voluntat de no restringir un dret fonamental, limiten la capacitat d’interpretar els discursos discriminatoris com a discursos d’odi.

3. La funció més important que desenvolupen les entitats d’atenció a les persones i col·lectius és la de proporcionar un espai de seguretat. Per a moltes de les persones víctimes representen l’únic espai on poden verbalitzar la seva experiència sense ser qüestionades. Establir aquest vincle de confiança és fonamental per a poder fer un bon acompanyament i engegar altres accions de protecció i garantia dels seus drets.

4. La normalització de la violència repercuteix negativament en la detecció dels delictes d’odi. A més, els col•lectius han interioritzat l’estigma que se’ls atribueix socialment, normalitzant les situacions de discriminació.

5. Les entitats fan de pont entre la situació de la persona i els seus drets. Posen en coneixement de les persones ateses els drets fonamentals que tenen - o que haurien de tenir - garantits. Les entitats ajuden a desnormalitzar les discriminacions.

6. La desconfiança vers els cossos policials repercuteix en la falta de denúncies. Motivada tant per experiències negatives prèvies, en les quals  les persones víctimes han rebut una resposta insatisfactòria o atenció inadequada.

7. Les principals necessitats de les entitats per abordar els delictes d’odi són la falta d’eines de detecció i de processos de derivació. La demanda que es fa és una millora en la detecció que impliqui a tots els agents involucrats, a més de facilitar i clarificar la derivació.

8. L´abordatge dels delictes d’odi per part de les entitats es basa en xarxes informals i vincles personals. Encara que aquest engranatge dona resposta en l’àmbit informal, es considera que seria recomanable la redacció d’un protocol que estableixi vincles formals entre entitats i institucions.

9. La denúncia representa un “cost” molt elevat: risc personal, revictimització, descrèdit i desprotecció.

10. La denúncia no repara danys morals. Aconseguir reequilibrar la percepció de la persona discriminada en tant que persona i com a membre d’un col•lectiu, com a igual a la resta, és una tasca que una denúncia ,ara per ara, no pot fer.

11. Un debat obert: lleis específiques per a col•lectius o una llei integral? La llei es podria acompanyar d’actuacions intersectorials en l’àmbit de la prevenció i la sensibilització, incloent campanyes i polítiques socials.

12. Hi ha desconeixement social de les agressions per motius d’odi. Falta sensibilització i educació. Aquesta sensibilització s’ha de fer efectiva en tots els àmbits i en totes les institucions socials. 

Metodologia

La metodologia utilitzada s’ha basat en la combinació de tècniques qualitatives (entrevistes individuals i grups focals) per conèixer els sentits i significats que envolten aquesta problemàtica i quantitatives per posar nom, dimensionar i conèixer la tasca que fan les organitzacions que intervenen sobre aquest àmbit a Barcelona (qüestionari en línia auto-administrat).


L’estudi és part del projecte “Com responem als delictes d’odi? Anàlisi situacional, mapatge de serveis per víctimes i eines per la intervenció” realitzat per l’IDHC de la mà de la consultora social Spora (autora de l’estudi), amb la col·laboració de SOS Racisme Catalunya i el finançament de la Direcció de Drets de Ciutadania i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona. 

Amb les dades generades per l’estudi, s’ha elaborat també un repertori amb Serveis d’entitats i administracions de Barcelona per víctimes de delictes d’odi.