Resum de les Observacions finals del Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona respecte l’últim informe d’Espanya

L'informe de conclusions finals assenyala els aspects en què Espanya no s'ajusta a les disposicions de la Convenció sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dona, que queden resumits a continuació:

En primer lloc, el Comitè assenyala el paper central del poder legislatiu en assegurar el ple compliment de la Convenció; i insta als Parlaments nacionals i autonòmics a prendre les mesures necessàries per a la implementació de les següents recomanacions entre el present i el pròxim informe.

Context general

El Comitè lamenta el gran impacte que les mesures d’austeritat adoptades pel Govern per combatre la crisis han tingut sobre les dones en totes les esferes de la seva vida; i sobre el qual no s’ha dut  terme cap estudi o avaluació. Aquest recorda a Espanya que, en temps de crisi econòmica, s’han de fer esforços concrets per respectar els drets de les dones, mantenir o augmentar la inversió i protecció socials (evitant mesures regressives) i utilitzar un  enfocament de gènere amb prioritat de col·lectius de dones més vulnerables.

Visibilitat de la Convenció, del Protocol Opcional i de les recomanacions generales del Comitè

El Comitè denota una manca en la comprensió d’aquests documents i en la seva integració a la legislació de l’Estat. És més: hi ha dones, especialment les d’àrees rurals i dones immigrants, que no són conscients dels seus drets recolzats per la Convenció, i no tenen recursos per a reivindicar-los. L’Estat ha de realitzar els esforços necessaris per a revertir aquesta situació, difonent oportunament aquests textos i les conclusions i recomanacions aquí mencionades. 

Reserves i declaracions

Espanya manté la seva declaració respecte a les provisions constitucionals que es refereixen a la successió de la Corona, i el Comitè reitera la seva recomanació de retirar aquesta declaració.

Maquinaria nacional pel progrés de les dones

El Comitè lamenta certes mesures de reestructuració de la mateixa, com l’eliminació del Ministeri d’Igualtat, la manca de recursos per al Institut de la dona i per a la Igualtat d’Oportunitats, l’absència d’una estratègia consistent d’igualtat de gènere i la falta de coordinació entre les Comunitats Autònomes i l’Administració Central, entre altres.

Estereotips

Preocupa la persistència d’actituds tradicionals arrelades i estereotips sobre els rols i responsabilitats de les dones i homes en la família i la societat. El Comitè recalca que aquests estereotips són a l’arrel de la violència contra les dones. També lamenta la insuficient representació positiva en els mitjans de dones pertanyents a minories ètniques, especialment romanís, dones migrants i dones amb discapacitats. A més, no s’ha pres cap mesura per eliminar els estereotipis en el sistema educatiu, incloent la revisió la revisió de plans d’estudi i llibres de text. 

Violència contra les dones

Tot i l’existència d’una llei que prohibeix aquest tipus de violència i del desenvolupament de VioGén per part del MAEC, la seva persistència alarma al Comitè, incloent la violència sexual i a l’alt percentatge de dones mortes com a resultat de la violència domèstica. Preocupa, especialment, que la LO 1/2004 no englobi un ampli rang de violències de gènere més enllà de la violència domèstica; el nombre de nens assassinats per pares violents en l’exercici del seu dret de visita; i el deteriorament dels serveis de protecció de les dones víctimes, com els refugis per a dones i els seus nens.

Tràfic de persones i explotació sexual

Tot i l’adopció al 2011 del Protocol Marc sobre la Protecció de les Víctimes de Tràfic d’Éssers Humans, el Comitè lamenta la seva persistència i l’absència d’una legislació anti-tràfic comprensiva, així com el fracàs de l’Estat en criminalitzar totes les formes de tràfic. També preocupa la limitada definició de proxenetisme, que podria impedir una adequada prossecució de l’explotació sexual; així com l’escassetat de dades per a determinar l’abast d’aquest fenomen.

Participació en la vida política i pública

Tot i l’augment en la representació de les dones al Parlament, preocupa la seva baixa participació, especialment en els càrrecs decisoris a nivell autonòmic i en els càrrecs diplomàtics.

Educació

Dones i nens segueixen escollint camps tradicionalment feminitzats, i romanen infrarepresentades en educació tècnica i vocacional. També preocupa el baix nivell d’assistència i l’alt nivell d’abandonament dels estudis entre les nens romanís. A més, el Comitè lamenta que l’assignatura d’”Educació per a la ciutadania” hagi estat substituïda per “Ètica”, que és opcional; i que no hi hagi una educació en salut i drets sexuals i reproductius.

Treball

Les mesures d’austeritat han tingut un desproporcionat impacte sobre les dones, particularment sobre aquelles amb discapacitat, les de major edat o les treballadores domèstiques. Preocupa particularment:

1. La persistència de la bretxa salarial (17,8%, per sobre de la mitjana europea), així com la segregació tant horitzontal com vertical en el mercat laboral i la concentració de dones contractades a temps parcial, que afecta desfavorablement al seu desenvolupament professional i a les seves pensions,
2. La baixa representació de les dones en càrrecs de presa de decisions i en Consells directius (18,2%); i que la Llei d’igualtat de 2007 i la Llei 31/2014 no sancioni el fet de no executar la requerida balança de gènere en aquests Consells.
3. La no ratificació per part d’Espanya del Conveni de la OIT No. 189 amb relació amb el treball decents dels treballadors domèstics.

Salut

Al Comitè li preocupa:

1. La reforma legislativa del Real Decret-Llei 16/2012 que exclou a les migrants en situació irregular del sistema sanitari universal, inclús per els serveis de salut sexual i reproductiva, perdent així l’oportunitat d’identificar víctimes de violència de gènere i de trata.
2. El projecte de llei d’avortament  presentat el febrer de 2015.
3. La reducció significativa del pressupost per a dones amb VIH.

Dones de zones rurals

Tot i les provisions de la Llei 35/2011 sobre la propietat compartida d’empreses agrícoles, més del 70% dels propietaris són homes.

Col·lectius de dones desafavorides

Especialment migrants, romanís, tercera edat i discapacitades. Les retallades de pressupost i les reformes legislatives recents minen les accions del Govern dirigides a millorar la situació d’aquests col·lectius.

Refugiades i sol·licitants d’asil

En aquest aspecte, alarma la pràctica d’expulsions en calent de dones i nenes que arriben a les fronteres de Ceuta i Melilla, sense cap tipus d’avaluació específica de gènere per a cada cas. El Comitè recomana incrementar la seva protecció en els controls de fronteres mitjançant la sensibilització de gènere dels i de les agents; establir un sistema just i eficient de procediment d’asil i assegurar el seu accés independentment del seu país d’origen o mètode d’entrada, entre altres.

Matrimoni i relacions familiars

Un dels majors motius de preocupació al respecte és que els instruments existents per abordar el tema de la custòdia en els casos de violència domèstica són insuficients, persistent l’ús del “síndrome d’alineació parental” en decisions judicials que treuen la custòdia dels fills a les mares, per a donar-la a un pare acusat de violència domèstica.

Declaració de Beijing i Plataforma per a l’Acció

El Comitè recomana a Espanya que les utilitzi en els seus esforços per complir amb la Convenció.

Objectius del Mil·lenni i marc de desenvolupament post-2015

Es deu utilitzar la perspectiva de gènere en la seva aplicació.