CAT | ESP
Actualitat

Missatge del relator de l'ONU sobre el dret humà a un medi ambient sa, net i saludable

Dilluns, 8 d'abril de 2024

El poder del dret a un medi ambient sa és que ens uneix, ens fa reconèixer la nostra humanitat comuna que tots necessitem aire net per a respirar, tots necessitem aigua potable, tots necessitem aliments sans per a menjar, tots depenem completament d'una biodiversitat sana i d'un clima habitable i segur. El futur de la humanitat està en joc i el dret a un medi ambient sa és un poderós catalitzador per als canvis urgents i transformadors que necessitem desesperadament per a garantir que tothom pugui viure una vida plena en harmonia amb la naturalesa, gaudint plenament del seu dret a un medi ambient sa.

El relator David Boyd sobre el dret humà a un medi ambient net i saludable envia un missatge de benvinguda al 42 curs anual de drets humans: Acció climàtica, defensa ambiental i drets humans.

Al vídeo, repassa el contingut del dret humà al medi ambient, els principis que regeixen la seva aplicació i la seva capacitat per millorar la vida de les persones i del planeta, mitjançant casos concrets.

A continuació pots veure el vídeo i llegir la transcripció


Espero que tots vostès siguin conscients del fet que estem vivint una crisi ambiental planetària sense precedents. L'emergència climàtica, amb temperatures que ja superen 1,5 graus centígrads per sobre de la base històrica. La contaminació que causa més de 7 milions de morts prematures a l'any i la pèrdua de biodiversitat, amb 1 milió d'espècies en perill d'extinció. Aigua, amb literalment milers de milions de persones sense accés a aigua potable segura i un sanejament adequat. Desertificació en països de diferents regions del món. Tot això està tenint un impacte massiu en els drets humans de les persones: el dret a la vida, a la salut, a l'alimentació, aigua i, d'especial interès, el dret a un medi ambient net, sa i sostenible. De fet, aquesta és una de les eines més prometedores que tenim per a fer front a la crisi mediambiental planetària: el dret a un medi ambient sa. 

Reconeixement del dret humà al medi ambient

Va haver-hi una gran expectació en 2021 quan va ser reconegut pel Consell de Drets Humans de l'ONU. I de nou en 2022 per l'Assemblea General de les Nacions Unides en una votació aclaparadora on 164 països van estar a favor, zero en contra i només vuit abstencions de països com Rússia, la Xina i Eritrea que tenen fama de no tenir molt de respecte ni interès pels drets humans. Però el dret a un medi ambient net, sa i sostenible no és un dret humà nou de fet, existeix des de fa dècades.

Avui dia està reconegut en la llei, és a dir, en les constitucions, la legislació i a través de la ratificació dels tractats regionals de drets humans. Reconeguda per llei per 161 dels 193 Estats membres de l'ONU. Més del 80% dels països reconeixen aquest dret per llei. I amb dècades d'experiència sabem que el dret a un medi ambient sa inclou un conjunt d'elements processals i un conjunt d'elements substantius. Els elements de procediment inclouen l'accés a la informació mediambiental, la participació del públic en la presa de decisions mediambientals i accés a la justícia amb recursos efectius quan el seu dret estigui sent amenaçat o violat.  Quant al substantiu, el dret a un medi ambient sa inclou el dret a respirar aire net, a tenir accés a aigua segura i suficient, disposar d'aliments sans i produïts de manera sostenible a entorns no tòxics on les persones puguin viure, treballar, aprendre i jugar a uns ecosistemes i una biodiversitat sans i de vital importància un clima segur i habitable. 

Aplicació del dret humà al medi ambient

L'aplicació del dret a un medi ambient sa es regeix per una sèrie de principis clau que inclouen la no discriminació i igualtat, prevenció, precaució, principi de "qui contamina paga" i el principi de no regressió, cosa que significa que els Estats no poden afeblir les lleis existents sobre el clima i el medi ambient en absència d'un objectiu governamental. Quina diferència suposa el dret a un medi ambient sa? Quan sabem, per les proves reunides en les últimes dècades, que es tradueix en lleis i polítiques mediambientals més estrictes millorar l'aplicació i el compliment d'aquestes lleis i polítiques majors nivells de participació pública en la presa de decisions mediambientals, menors nivells d'injustícia mediambiental i cosa que és més important, els experts han pogut identificar una relació causa-efecte entre el reconeixement del dret a un medi ambient sa i la millora dels del medi ambient, és a dir, països que reconeixen aquest dret han reduït la contaminació atmosfèrica i més ràpidament han garantit l'accés d'una major proporció de la seva població a aigua segura i suficient, etc.

Aquest és un dret que marca una diferència i permetin-me donar-los un exemple convincent d'això d'una decisió judicial, una de les decisions judicials mediambientals més importants dels últims 50 anys dictada per la Cort Interamericana de Drets Humans el divendres 22 de març en un cas anomenat "Comunitat de La Oroya vs. el Perú". La Oroya és una petita comunitat del Perú que des de 1922 alberga una enorme fosa de plom, zinc, coure i minerals miners. Així que des de fa més de 100 anys, aquest complex metal·lúrgic ha estat produint grans volums de contaminació tòxica: plom, arsènic, diòxid de sofre. Un autèntic beuratge de bruixes de substàncies tòxiques que enverinen generacions de persones, inclosos els nens, per als qui el plom és un neurotòxic per al desenvolupament cosa que significa que els nens amb alts nivells d'exposició al plom sofreixen impactes irreversibles en el seu desenvolupament neurològic en definitiva, perjudicant-los al llarg de tota la seva vida un grup de valents de La Oroya va presentar una demanda al Perú en 2002. Aquest cas va ser resolt al seu favor pel Tribunal Constitucional del Perú, però el govern del Perú no va aplicar la decisió del Tribunal Constitucional pel que aquestes valentes víctimes van acudir al Sistema Interamericà de Drets Humans van presentar el seu cas davant la Comissió Interamericana de Drets Humans i aquest cas va trigar 15 anys fins que finalment la Comissió va determinar que els seus drets havien estat violats pel govern peruà.

En aquest moment la Comissió va enviar el cas a la Cort Interamericana de Drets Humans la Cort Interamericana té poders més forts que la Comissió Interamericana perquè mentre la Comissió només pot fer recomanacions la Cort pot ordenar als Estats que prenguin mesures. El divendres 22 de març, la Cort Interamericana de Drets Humans va emetre una sentència en el cas "La Oroya contra el Perú"en la qual deia que el Perú havia fallat sistemàticament a prevenir l'exposició tòxica massiva del del poble de La Oroya al no regular adequadament la indústria havia afeblit les normes mediambientals no havia controlat les emissions, no havia aplicat ni tan sols les febles lleis mediambientals del Perú contra les empreses que explotaven aquesta instal·lació industrial. Així que una victòria molt ressonant per al poble de La Oroya, el Tribunal va fer algunes declaracions molt clares sobre l'abast i el contingut i la importància fonamental del dret a un medi ambient sa. Un medi ambient sa dient que el dret a un medi ambient sa és un dret humà fonamental per a l'existència continuada de la humanitat. El tribunal també va dictar una sèrie d'ordres de reparació ordenant al govern del Perú que elaborés un pla de rehabilitació i restauració dels ecosistemes contaminats, inclosos l'aire i l'aigua, els ecosistemes contaminats, inclosos l'aire, l'aigua i el sòl també, un requisit que el govern proporcioni serveis sanitaris d'emergència a totes les víctimes de la contaminació en La Oroya i també que les víctimes siguin compensades econòmicament per el govern amb indemnitzacions que oscil·lin entre 30.000 i 65.000 dòlars per víctima.

Això representa una il·lustració de com el dret a un medi ambient sa pot utilitzar-se per als governs en el compliment de les seves obligacions en matèria de drets humans. Entre els milers de casos que s'han presentat en les últimes quatre dècades en països de tot el món per persones i comunitats que busquen justícia mediambiental i justícia climàtica, estem veient a un augment del nombre de casos, casos en els quals s'utilitza el dret a un medi ambient sa. Així que en l'estat de Hawaii el Tribunal Suprem de Hawaii l'any passat va dictaminar que un projecte de central elèctrica de biomassa no podia seguir endavant perquè violaria el dret a un medi ambient sa. De la mateixa manera, en l'Estat de Montana. Als Estats Units, un grup de joves va utilitzar el seu dret a un medi ambient sa per a anul·lar una llei estatal que impedia al govern tenir en compte les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle a l'hora d'aprovar noves activitats industrials, aquestes són la punta de l'iceberg. 

La importància de l'enfocament de drets humans

odria explicar-vos històries de tot el món. Un món sobre persones que utilitzen el seu dret a un medi ambient sa per a aconseguir un aire més net una aigua més neta, entorns menys tòxics, una millor  protecció dels ecosistemes i la biodiversitat i el poder d'adoptar un enfocament basat en els drets humans realment prové del fet que: En primer lloc, aclareix les obligacions i responsabilitats dels Estats i les empreses. En segon lloc, centra la nostra atenció en les poblacions en situació de vulnerabilitat i marginació: persones de color, dones, nenes, persones amb discapacitat, migrants, refugiats, etc. En tercer lloc, sabem que els enfocaments basats en els drets humans són catalitzadors d'una acció accelerada per a abordar els reptes climàtics i mediambientals. I número quatre, els enfocaments basats en els drets humans també proporcionen institucions i processos mitjançant els quals els governs i les empreses poden rendir comptes quan no compleixen amb les seves obligacions i responsabilitats.

En definitiva, és fonamental adoptar un enfocament basat en els drets humans per a fer front a l'actual crisi mediambiental del planeta. 

Per a concloure, permetin-me dir que amb massa freqüència ens centrem en les diferències entre nosaltres: els diferents colors de la nostra pell, els nostres diferents gèneres, diferents religions, diferents nacionalitats. El poder del dret a un medi ambient sa és que ens uneix, ens fa reconèixer la nostra humanitat comuna que tots necessitem aire net per a respirar, tots necessitem aigua potable, tots necessitem aliments sans per a menjar, tots depenem completament d'una biodiversitat sana i d'un clima habitable i segur. El futur de la humanitat està en joc i el dret a un medi ambient sa és un poderós catalitzador per als canvis urgents i transformadors que necessitem desesperadament per a garantir que tothom pugui viure una vida plena en harmonia amb la naturalesa, gaudint plenament del seu dret a un medi ambient sa.

Et pot interessar

C. Carrer Avinyó 44, 2n | 08002 Barcelona
T.: +34 93 119 03 72
institut@idhc.org

© Institut de Drets Humans de Catalunya.
Avis legal | Cookies | ContacteAllotjament web Space Bits